El que hem fet

SEGON CURS

A petició d’alguns de vosaltres, engegaré aquesta pestanya per segon curs també. De tota manera, no sé si hi ha gaire misteri, perquè no teniu gaire varietat de material.

Vam començar el curs preparant un examen que ja heu fet i recuperat amb sort diversa. Com ja sabeu, la base teòrica que es demanava en aquest examen, la podeu trobar en el Manual de Llengua que acompanyava el llibre de text del curs passat (Petjada, d’editorial Teide) o en qualsevol llibre de text de llengua d’un nivell una mica avançat. La pràctica, que és el que es demanava a l’examen, provenia dels 46 exercicis difícils (vermells) del CD que s’incloïa amb el mateix llibre. Aquesta matèria no tornarà a aparèixer com a tal en el proper examen ni en cap (és a dir, referida als 46 exercicis), però es dóna per sabuda: se suposa que, a partir d’ara, tots teniu un nivell pràctic correcte de gramàtica, de fonètica i d’ortografia, tant si és veritat com si no. Si no el teniu (no heu superat dignament ni l’examen ni la recuperació), heu de tornar a treballar aquests continguts. Ho podeu fer a través de l’article Repassada d’allò que hauríem de saber, que conté l’examen que us vaig proposar i que està obert a les vostres consultes.

Després, hem treballat la Unitat 1 del llibre de text gairebé sencera. No crec que valgui la pena destacar amb detall quins exercicis ens hem saltat, perquè ja ho heu de saber i són molt pocs. L’apartat que ens hem deixat sencer és el Taller d’expressió escrita (p.39), sobre algun aspecte del qual tornarem a parlar més endavant.

Aquesta Unitat 1, com ja us vaig dir, ens ha servit com a excusa per recordar continguts conceptuals que ja hauríem de saber (el procés de la comunicació, les funcions del llenguatge, el signe lingüístic, el context, el llenguatge no verbal, relacions de significant i significat entre signes lingüístics, les unitats i disciplines de la llengua, l’oració simple i els seus constituents, amb expecial èmfasi en el SN [alerta al concepte d’anàfora, més enllà del valor que té en poesia, com a mecanisme de cohesió del text (p. 22); us linko un text interessant i pràctic de la professora Montse Pujol, de l’IES d’Arenys de Munt].

La Unitat 1 també ens ha servit com a motiu per repassar molts coneixements pràctics que, en general, ja entraven en el primer examen.

Finalment, a partir de les propostes del llibre, hem estat treballant el redactat, la comprensió lectora, el lèxic (trobar sinònims…). Sobre el redactat, vull recordar-vos que per l’examen de dimarts tindré en compte el que ens van explicar els organitzadors d eles PAU aquest dimecres passat. Podeu consultar-ho a El model de les PAU. Traduït, vol dir que no us exigiré  una redacció de 200 paraules a l’examen, sinó alguna cosa més breu.

L’única activitat extra que us he demanat és que visiteu el web del DURSI Posa’t a prova i en feu l’apartat dedicat a la comprensió lectora. I que me’n feu preguntes!!

Que hi hagi sort dimarts!

PRIMER CURS

Benvolguts alumnes,

Per tal d’evitar que us desorienteu en les activitats que estem fent a l’assignatura, us en faig la llista aclarida. L’aniré completant a mesura que avancem.

El que ha fet una persona que hagi seguit la matèria de moment és:

– Descarregar l’arxiu vocabulari.xls i preparar l’examen.

– Comentar una frase poc precisa pròpia del registre col·loquial per comprendre que hem de voler dominar els registres estàndard i culte.

– Llegir un article d’Umberto Eco. Cal haver-ne recollit el vocabulari i ser capaç de comentar (entendre’n) un fragment.

– Triar un llibre de Quim Monzó i indicar-ho a l’article Lectura del primer trimestre. I començar-lo.

– Llegir el poema In Memòriam de Gabriel Ferrater. Cal haver-ne recollit el vocabulari i ser capaç de comentar (entendre’n) un fragment.

– Llegir l’entrevista a Gabriel Ferrater de la p. 221 del llibre de text.

– Llegir l’apartat del llibre sobre Gabriel Ferrater (p. 206). Recollir-ne el vocabulari.

– Llegir el poema Floral (p. 207) i Cambra de tardor (p. 208) i el seu comentari. Recollir-ne el vocabulari.

– Llegir l’article Poemes de Gabriel Ferrater i més al bloc.

– Triar un dels poemes de Gabriel Ferrater del bloc i deixar-hi una pregunta o un comentari interessants (Punta de dia, Amistat del braç, La confidència, Paisatge amb figures, Un pas insegur, Ídols). Preparar-ne el vocabulari.

– Dominar els punts anteriors sobre Gabriel Ferrater prou per poder redactar un comentari (per exemple en un examen).

– Haver fet i haver enviat per correu l’activitat prèvia a l’assistència a l’obra Un dia. Mirall trencat.

– Redactar una ressenya sobre l’obra (entre 200 i 300 paraules) i entregar-la divendres 10 com a molt tard.

– Llegir l’entrevista a Joan Brossa de la p. 222 del llibre de text.

– Llegir el contingut referit a Joan Brossa (p. 202 del llibre de text). Recollir-ne el vocabulari (excepte hipnagògiques).

– Llegir el poema Eco i el seu comentari (p. 204). Recollir-ne el vocabulari.

– Reflexionar sobre el poema Poema (p. 205).

– Llegir l’article Joan Brossa del bloc i fer un comentari a partir de la lectura d’algun poema o del visionat dels poemes visuals i dels poemes-objecte.

– Dominar els punts anteriors sobre Joan Brossa prou per poder redactar un comentari (per exemple en un examen).

– Llegir el poema Brida de Maria Mercè Marçal (p. 245 del llibre de text). Recollir-ne el vocabulari.

– Llegir el text de Pere Gimferrer Com un estel i fer i entregar el corresponent exercici de comprensió lectora. Recollir el vocabulari del text.

– Llegir l’article sobre Maria Mercè Marçal del bloc i els seus poemes. Recollir-ne el vocabulari.

– Llegir el comentaris sobre Joan Vinyoli i Joan Perucho de la pàgina 215 del llibre de tex.

– Llegir el text El Daurat de Joan Perucho de la p. 217 i recollir-ne el vocabulari.

– Llegir la presentació que es fa de Vicent Andrés Estellés a la pàgina 216.

– Llegir el seu poema Els amants de la p. 218. Dominar-ne el vocabulari.

– Llegir l’explicació sobre Miquel Martí i Pol de la p. 216.

– Llegir el seu poema L’Elionor de la p.219.

– Llegir el poema de Joan Vinyoli Les boies de la p. 244 i recollir-ne el vocabulari.

– Llegir l’article sobre Joan Vinyoli del bloc i els seus poemes. Recollir-ne el vocabulari.

– Llegir la informació sobre Manuel de Pedrolo del llibre de text (p.199)

– Prendre nota de les explicacions sobre els conceptes existencialisme (dins d’aquest link, la informació que us interessa es troba a l’últim paràgraf; per cert, que hi parla de Sartre i de Camus, però no de Simone de Beauvoir) i teatre de l’absurd que hem fet a classe (recordeu que destacàvem sobretot l’arrel d’aquest tipus de teatre en el realisme màgic de Franz Kafka, un realisme màgic que trobem també en Pere Calders).

– Lectura del text de Pedrolo de la pàgina 201 i recollir-ne el vocabulari.

– Lectura del capítol extret de la novel·la de Pedrolo Milions d’ampolles buides (fotocòpies) i recollida del vocabulari.

– Lectura del text de Pere Calders de la pàgina 197 (Història natural) i del seu comentari. Recollida de vocabulari.

– Lectura de l’explicació del llibre de text sobre Pere Calders (p. 195).

– Lectura del text Tot esperit de la pàg. 197. Recollida de vocabulari.

FINS AQUÍ LA MATÈRIA DE L’EXAMEN DEL DIA 11

– Lectura del comentari del llibre de text sobre Salvador Espriu (p. 190). Cal conèixer-ne els aspectes més importants com per examinar-se’n.

– Lectura del poema d’El caminant i el mur Assaig de càntic en el temple i el seu comentari (p. 192). Alerta al vocabulari.

– Lectura del text Un heroi de la p.193

– Lectura del poema Cançó del matí encalmat, de la seccció Cançons de la  roda del temps, dins també d’El caminant i el mur (p. 194)

– Lectura de La bóta d’amontillado, d’Edgar Allan Poe i de les narracions curtes de Kafka Decisions, Excursió a la muntanya, Els qui passen corrents, El passatger, Els vestits, El rebuig, Els arbres i Dissort. Cal recollir-ne el vocabulari, en el ben entès que els mots més literaris no apareixeran a l’examen.

– Lectura de Berenice, de Poe. Cal recollir-ne el vocabulari, entenent allò que hem dit respecte dels mots de registre més estrictament literari.

– Ídem respecte de Letizia, de Salvador Espriu.

– Lectura de la informació del bloc sobre Salvador Espriu. Cal deixar-hi almenys un comentari interessant.

– Lectura de la presentació històrica de la postguerra (pàgs. 176-179 del llibre).

– Lectura, comprensió i vocabulari del poema El meu poble i jo, de Salvador Espriu (p. 180) .

– Lectura de la presentació de Mercè Rodoreda i dels seus textos (pàgs. 185-189 del llibre de text)

– Lectura de  la presentació de Llorenç Villalonga i dels seus textos (p. 181-184). Cal tenir en compte les explicacions de classe.

FINS AQUÍ LA MATÈRIA DE L’EXAMEN DE LA SETMANA QUE VE (RECORDEU QUE LA MATÈRIA ÉS ACUMULATIVA: ENTRA TOT DES DE PRINCIPI DE CURS).

– Lectura dels contes La sentència i A la colònia penitenciària, de Kafka, i El dia del judici, de Pere Calders;  cal recollir-ne el vocabulari (com sempre, no el més estrictament literari, sinó més aviat el de registre estàndard i culte).

– Presentació dels fets històrics principals i de l’ambient cultural de les quatre primeres dècades del segle XX a partir de les pàgines 140 a 144 del llibre de text.

– Presentació de l’entorn cultural a Catalunya en aquest període a partir de l’apartat Noucentisme de la pàgina 145.

– Presentació dels principis del corrent cultural del Noucentisme a partir del que diu el llibre sobre la figura d’Eugeni d’Ors (p. 148)

– Presentació d’aquest autor.

– Presentació de Josep Carner, príncep dels poetes,  a partir del que en diu el llibre a la pàgina 150.

– Lectura dels seus poemes Bèlgica (també el seu comentari) i  Cançoneta incerta.

– Lectura de les Gloses d’Eugeni d’Ors L’imperialisme català, “Enllà” i la generació noucentista,  Per al llibre d’or de l’energia, L’arranjament de les muntanyes i Els planys; recollida del vocabulari. ALERTA:CAL EXTREURE D’AQUESTES GLOSES EL CONTINGUT PRINCIPAL (no el més enrevessat) PER COMPLETAR ELS APUNTS SOBRE EL NOUCENTISME.

– Lectura dels poemes La noia que ve de la mar i L’heroi en el desert de Josep Carner; com sempre, cal ser capaç de dominar-ne el contingut i el vocabulari.

– Lectura de la presentació de Carles Riba (p. 160 del llibre de text).

– Lectura de la segona elegia de Bierville (p. 161) i de l’estança Que jo no sigui més com un ocell tot sol… i el seu comentari (p. 162).

– Lectura de l’article del bloc Novetats i seguiment de les instruccions que s’hi indiquen.

– Lectura de la presentació de Josep Maria de  Sagarra (p.163). Alerta: pel vostre compte!

– Lectura del fragment de  les seves memòries de la p. 164. Alerta: pel vostre compte!

– Lectura del poema Vinyes verdes vora el mar i del seu comentari (p. 165)

– Lectura de la presentació sobre Josep Pla de la pàgina 166.

– Lectura dels fragments d’El carrer estret (p. 167) i d’El quadern gris (p. 168) i del seu comentari.

– Enllestida la presentació d’aquests tres autors, que considerem epígons del noucentisme, repassem quina va ser la situació de la prosa de ficció en aquell període i quins van ser els principals referents de la novel·la europea els anys 20 i 30 a partir de l’explicació de la pàgina 147.

– Passem aleshores a presentar un corrent artístic de gran importància i d’abast internacional: les avantguardes (p.145).

– Ens acostem al poeta avantguardista més important de la nostra literatura, Joan Salvat-Papasseit (p.156) i a dos dels seus poemes (pàgs. 157 i 159).

– És el torn ara de J.V. Foix (p. 153) i els dos poemes que apareixen al llibre.

FINS AQUÍ LA MATÈRIA QUE ENTRA EN EL PRIMER EXAMEN DEL SEGON TRIMESTRE<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

Aquesta vegada, més que El que hem fet podríem titular-ho El que hauríem hagut de fer, perquè hem portat un ritme i un ordre diferent a les dues classes i moltes coses les havíeu de fer vosaltres.

– Primer de tot, calia haver fet una ullada a les imatges del llibre (pàgina 104 i següents) per fer-nos una idea de l’estètica de l’època (ja vam dir que l’oferta del llibre no era gaire lluïda)

– Seguidament, en teoria, hauríem d’haver vist la cronologia sobre el Modernisme que us proposo al bloc.

– Després, hauríem hagut de llegir també al bloc les presentacions dels conceptes Simbolisme, Decadentisme, Esteticisme, Vitalisme i Regeneracionisme que us proposo.

– Ara sí que estaríem en condicions d’enfrontar-nos a la presentació que fa el llibre de text del moviment, a partir de la pàgina 106 i fins a la 111.

– Acabat això, podem tornar al bloc per revisar el miniresum que hi ha al final de l’article Modernisme.

– És el moment de plantejar una pregunta en forma de comentari sobre qualsevol dels aspectes que hem treballat fins ara. Alerta! Cal haver-se llegit les preguntes anteriors i les meves respostes!

– Comencem ara a treballar els autors. En tots els casos, el procediment és el mateix: revisem la presentació (alerta, que hi ha apunts de classe) de l’autor, llegim les mostres de la seva obra i, finalment, el comentari de la lectura, si n’hi ha. Hem treballat per aquest ordre:

· Joan Maragall, i La vaca cega i L’oda a Espanya

· Santiago Rusiñol i el seu fragment de L’auca del senyor Esteve

· Caterina Albert (l’autora, molt poc) i el fragment de Solitud

· Miquel Costa i Llobera (l’autor, gens) i El pi de Formentor

· Joan Alcover (l’autor, gens) i La balenguera

· Raimon Casellas i el fragment d’Els sots feréstecs

· Hem recordat un moment la figura de Prudenci Bertrana i l’inici de la novel·la que estem llegint, Josafat

– Després, hem hagut de llegir el fragment del discurs que Santiago Rusiñol va fer a la tercera festa modernista de 1894, bona mostra del pensament real dels artistes del corrent

– A l’última classe abans de l’examen, hem parlat de Joaquim Ruyra (i del fragment de Marines i boscatges) i del teatre modernista (Ignasi Iglésias, Adrià Gual i Joan Puig i Ferreter (i hem llegit el fragment d’Aigües encantades)

– De tots els textos llegits, cal tenir en compte el vocabulari (excepte els mots pre-fabrians i els mallorquinismes que ja hem anat indicant a classe)

FINS AQUÍ LA MATÈRIA QUE ENTRA A L’EXAMEN FINAL DE TRIMESTRE, QUE, COM RECORDAREU, ÉS ACUMULATIU (ENTRA TAMBÉ LA MATÈRIA DE L’EXAMEN ANTERIOR). RECORDEU QUE, A PART DE LA PREGUNTA OBLIGATÒRIA QUE HEM COMENTAT, PODEU PREGUNTAR AL BLOC QUALSEVOL ALTRA COSA. INTENTEU FER-HO AMB TEMPS I EN HORARI RAONABLE.

Hola, perdoneu que hagi trigat tant a aclarir què entra per aquest proper examen, però és que… és tan evident! No hem fet res d’especial: La unitat 3 del llibre, que gairebé tenim acabada en tots dos grups. El que pugui faltar, que són les lectures de les pàgines 98 a 103, ho resoldrem a l’última classe abans de l’examen (si els porteu llegits, em podreu demanar directament el vocabulari més difícil).

Sobre el contingut del llibre, cal tenir en compte que NO  hem llegit el text de la pàgina 81 ni parlarem dels “altres autors” que apareixen a la pàgina 97. La resta, es considera vista.

No cal que us aprengueu les llistes d’obres i autors estrangers que apareixen en algun moment; no cal que us sonin tots: PERÒ SÍ ALGUN.

També heu de tenir en compte que us he proposat una cronologia complementària de la del llibre, que no heu de dominar, però que pot ser una molt bona eina per defensar l’examen.

Començant a parlar de coses més compromeses, crec que he donat una visió molt concreta i no gaire convencional sobre alguns aspectes de la Renaixença, però no us exigiré que l’assumiu. Si us empasseu els punts de vista més habituals (que trobareu al llibre) i els exposeu de manera correcta (coherència i redactat) a l’examen, us posaré bona nota igual.

Ara, sí que voldria que recordéssiu que hem ampliat i matisat alguns aspectes del tema en explicacions que havíeu de recollir en apunts. I espero que almenys part d’aquests apunts estigui ben presa i estudiada. Sobretot, hem fet molt d’èmfasi en la importància del Romanticisme com un moviment d’amplitud en el temps i de profunditat ideològica molt superior a la que se li sol atribuir (primera meitat del segle XIX i avall). N’hem explicat les arrels històriques i socials. Com comença a canviar la mentalitat europea a mitjan segle XVIII. I com el Romanticisme és sobretot un corrent d’arrel germànica.

També crec que hem insistit en l’origen i l’abast de la Renaixença, com un procés que cal prendre gairebé en sentit literal (el renaixement d’una cultura que havia perdut la seva màxima expressió) i que continua en un seguit de corrents que li són deutors fins a la derrota militar del 1939 i les seves conseqüències. Com, també, aquest procés de recuparació cultural (i literària, que és el nostre tema) té un paral·lel social i polític. I com a l’últim quart de segle XIX ha pres prou volada com per donar el fruit de tres autors extraordinaris en els seus gèneres que van oferir a la nostra literatura una obra digna de ser traduïda i apreciada arreu del món i immensament popular a casa nostra.

I pregunteu el que vulgueu, si us plau. Per tal que quedi recollit tot el que hem fet, recordeu que vam repartir unes fotocòpies d’un article de Francesc Cano sobre ensenyament i que, a partir del que deia, vau escriure un text argumentatiu. Aquesta activitat no té res a veure amb l’examen.

EL DARRER EXAMEN

En aquest darrer examen del curs, entren més que mai els continguts i el vocabulari de l’examen anterior. El format serà gairebé idèntic al primer d’aquest darrer trimestre, tot i que em reservo de posar-hi algun text.

Què hem fet de nou aquestes darreres setmanes? Doncs no hem fet cap presentació històrica o cultural de l’Edat Mitjana, ni hem parlat de Ramon Llull. Vam donar quatre pinzellades “ambientals” a partir de les imatges de les pàgines 8 a 11 del llibre de text, bàsicament per recordar el teocentrisme propi dels temps medievals, que servia per justificar un sistema social, el feudalisme, que tenia com a ciment principal el vincle de vassallatge.

Vam començar doncs, treballant directament la poesia trobadoresca, que traspassa a l’àmbit literari el sistema feudal de relacions (pàgs. 13 i 14). Vam fer un intent de llegir les mostres de poemes que ens ofereix el llibre, però no crec que això es pugui considerar un contingut examinable, més enllà de servir d’exemple puntual d’alguna de les afirmacions de l’explicació.Vam anar-nos-en directament a parlar de Tirant, obra que coneixem bé (pàgs. 30-34 del llibre) i contingut del qual ja ens vam examinar. Podríem dir que vam complementar aquesta explicació amb referències a les cròniques i a diversos aspectes de la vida i la literatura de la baixa Edat Mitjana, però segurament aquest contingut cal donar-lo per examinat.

Així doncs, hem d’anar a parlar d’Ausiàs March (pàgs. 40 i 41), contingut que és examinable. Dono també per vistos els poemes de les pàgines 42 i 43, però segur que no sortirà a l’examen un fragment en versió medieval sense versió moderna i segur que no hi haurà un fragment en versió moderna per comentar. Sí que hi pot aparèixer alguna estrofa per suggerir temes a comentar, però no per fer una anàlisi del contingut del poema.

Pel que fa al vocabulari, tot el que apareix en les pàgines del llibre esmentades és examinable, excepte naturalment el que és medieval. Bé, espero les vostres preguntes. Que hi hagi sort.

ESPECIAL EXAMEN RECUPERACIÓ OCTUBRE

Benvolguts alumnes,

Suposo que ja no us deu fer cap gràcia entrar en aquest blog i tornar a estudiar una matèria que ja coneixeu. Però cal que retrobeu l’interès, perquè sense una punteta d’il·lusió (per aprendre, en aquest cas), és molt difícil aconseguir els objectius.

Les dificultats que podeu haver tingut per superar aquesta assignatura són quatre:

1. Poc domini de la matèria

Això pot ser per falta d’estudi. La solució és evident.

També pot tenir causa en una base (històrica i cultural ) deficient, que cal completar, abans de posar-s’hi de debò. Podeu repassar amb aquest objectiu tots els comentaris de caire històric que he fet al bloc (inclosa la cronologia) i que hi ha al llibre (us aconsello que tingueu en compte les meves matisacions).

Una altra causa pot ser dificultat per entendre o aprendre una matèria que tenim… mal explicada. Pel que he vist, la falta d’habitud de prendre apunts de molts alumnes els porta a tenir-ne uns de molt simplificats. O, si no ho són els apunts, perquè els hem demanat a un company que els tenia molt bé (una idea que encara és vàlida), resulta que el que és massa simplificat és el nostre resum, a partir del qual estudiem. Quan dic simplificat, vull dir incomplet i/o amb paraules massa generals i poc precises. Cal partir d’uns apunts correctes i complets i preparar uns resums sòlids.

2. Mal redactat

Era el nostre autèntic objectiu del curs: que milloréssiu sensiblement el vostre redactat. La majoria (o tots) ho heu aconseguit almenys puntualment (és a dir, en alguna resposta d’algun examen). Dit d’una altra manera: crec que ja tots sou capaços d’escriure bé; el que ara cal, és que ho feu sempre! Si només plantegeu bé una pregunta de cada 5… és difícil obtenir una puntuació gaire alta.

Una cosa que m’ha quedat clara aquest any és que redacteu molt millor (tots) quan domineu la matèria que quan no la teniu prou assumida. Per tant, podeu passar al punt 1.

Per treballar el redactat, com ja li he dit a algú “us recomano que llegeixiu, especialment articles d’opinió de la premsa. Fins i tot, podeu provar d’analitzar-ne: per exemple, fixar-vos en com es van presentant els arguments; o mirar de fer frases amb la mateixa estructura però diferent contingut”.

3.  Mala ortografia

Nois, noies, si encara feu massa faltes, no hi haurà manera tampoc de treure’s el català de segon ni… les PAU. Hi hem treballat molt a l’ESO. La majoria dels vostres companys fan molt poques faltes: us hi heu de posar vosaltres. Hi ha multitud de maneres: autodictats, internet, llibres d’altres anys…

4. Vocabulari insuficient

L’altre gran objectiu del curs era ampliar de manera considerable el vostre bagatge lèxic. Les puntuacions que heu obtingut al llarg de l’any han estat, en general, molt inferiors a les que trèieu a les preguntes de matèria. Crec que a tots dos grups us ho he demostrat suficientment.

Ja sé que bona part de les paraules que no sabíeu eren de caire literari, però també sabeu vosaltres que he intentat fugir de les paraules que solen estar més restringides a l’àmbit literari i he intentat remarcar la importància de les que pertanyen al registre culte en general. No pot ser que, quan us he dit que preguntaré NOMÉS paraules extretes de tals pàgines del llibre, n’encerteu 8 de 25. No pot ser. Feu una recerca més exhaustiva i prenu-vos-ho amb ganes.

Anem a la part que us interessa més: què entra i com serà l’examen.

De cara a l’examen, tal com ja vaig fer per a la recuperació de juny, no entra cap informació que no estigui recollida al llibre o als meus apunts de classe. És a dir, no entra cap contingut que només pugueu trobar al bloc. Això no vol dir que no el feu servir: per completar, per pensar, per aclarir, per preguntar…

Per tant, podeu posar-vos el llibre al davant, obrir-lo per la pàgina 8, posar-vos també al davant la pestanya El que hem fet del bloc començant pel segon examen del tercer trimestre, allà on diu “Què hem fet de nou aquestes darreres setmanes? Doncs no hem fet cap presentació històrica o cultural de l’Edat Mitjana, ni hem parlat de Ramon Llull. Vam donar quatre pinzellades “ambientals” a partir de les imatges de les pàgines 8 a 11 del llibre de text”.

Crec que, ara que ja teniu una visió global de la literatura catalana, ara sí heu d’estudiar-la per ordre cronològic, o sigui que heu de seguir l’apartat El que hem fet al revés, a partir d’on us he indicat i fixar-vos en tot el que digui sobre el llibre de text.

L’examen tornarà a constar de 5 preguntes que valdran 7,5 punts i d’una pregunta de vocabulari que contindrà 25 paraules i que valdrà 2 punts i mig. Les cinc preguntes seran tancades, com als darrers exàmens, o sigui, no interpretatives: Explica el Modernisme, per exemple. Això no vol dir que si us pregunto per l’obre de Verdaguer em pugueu contestar amb la seva vida.

Finalment, el vocabulari estarà íntegrament extret del llibre. O sigui, que a mesura que aneu repassant El que hem fet amb el llibre al davant, heu d’anar anotant les paraules que no sabríeu si us les demanessin. I, després, buscar-ne una bona definició, que entengueu. I després, estudiar-vos-les.

Quedo a la vostra disposició.

37 thoughts on “El que hem fet

  1. Helena

    Hola Manel!

    Una pregunta: l’última frase que has posat : Ídem respecte de Letizia, de Salvador Espriu què és?
    Gràcies.

  2. carla

    hola manel!
    m’agradaria saber si de la p. 181 a la 184 que tracten sobre Llorenç Villalonga també les hem de saber per a l’examen. ja que en aquest apartat de “el que hem fet” no surten.
    Gràcies.

  3. mplen Post author

    Helena,

    “Ídem”, vol dir “igual”, “el mateix”.

    Carla,

    Crec que ja t’he contestat en el propi article.

  4. Helena

    Manel que la matèria sigui acumulativa vols dir que també poden sortir poemes dels que vam comentar a l’altre examen o només la teoria?

    Gràcies

  5. mplen Post author

    Helena,
    No ho sé, si us posaré o no algun poema igual que els que van sortir a l’examen o altres textos que no hi van sortir. Però els autors i la teoria feta sí que poden sortir i els poemes i textos, tots els que vam fer. Els que sortien a l’examen, també.

  6. judith sala

    Hola Manel!
    tinc dues preguntes:

    La primera és que si el vocabulari estudiat anteriorment pot sortir en aquest examen i la segona és que si només hem de mirar-nos el vocabulari del dossier dels contes?

    Merci!

  7. mplen Post author

    Judith,

    En teoria, sí pot sortir (= has de saber-lo), però la realitat és que feina tenim amb el nou vocabulari.
    Recorda que també entra el del llibre de text.

  8. Pingback: Llengua catalana i literatura » Arxiu del bloc » Novetats

  9. Raúl Doutón

    Hola Manel,
    “- Presentació dels principis del corrent cultural del Noucentisme a partir del que diu el llibre sobre la figura d’Eugeni d’Ors (p. 145)”

    Vols dir que es aquesta pàgina (145) o la 148 que es la que parla de Eugeni D’Ors…

    gracies,

    Raúl Doutón

  10. Albert Canudas Mas

    Hola Manel

    La pregunta de 2,5 punts (la que ens preguntes sobre un autor) ens en posaras més d’un com sempre? o només un?

    Gràcies

  11. Raúl Doutón

    Hola Manel,
    Intento relacionar les Glosses de d’Ors amb el Noucentisme però, a part de veure algunes evidències de l’època, no sé què més possar…

    Em podries ajudar?

    Gràcies,
    Raúl Doutón

  12. Raúl Doutón

    Hola Manel,
    torno a ser jo..

    Tampoc em veig capaç de relacionar ” Cançons de rem i de vela” (p. 165) amb Sagarra. El comentari de text no em serveix de gaire.

    Em podries ajudar?
    Gràcies un altre cop,

    Raúl Doutón

  13. mplen Post author

    Benvolguts Raúl i Albert,

    Voleu dir que no heu tingut dies per plantejar una pregunta tan global?

    La idea és relacionar el que diu el llibre a la pàgina 148 (tot i que està dins de l’explicació de d’Ors, es tracta dels punts principals del Noucentisme, punts que vam explicar a classe), amb el contingut de les cinc glosses que us vaig fer llegir (uns articles brillants, per cert). La relació entre una cosa i una altra, la vam comentar també a classe.
    No crec que ara sigui el moment de refer aquesta relació que va costar almenys dues hores de classe. Potser sí amb més temps. Per exemple, podeu veure la meva resposta al comentari de l’Adriel, on explico amb detall el contingut d’una d’aquestes glosses.

  14. mplen Post author

    Sagarra, coneixedor de la Costa Brava i estadant habitual del Port de la Selva, va publicar l’any 23 un recull de cançons (això ja ens remet a la simplicitat i al to popular) titulades de rem i de vela. Hi recull la quotidianitat marinera, de la costa estant, i una visió càndida, pastoril diríem, de l’amor. L’elitisme intel·lectual i social de Sagarra no es detecta en la major part de la seva obra, ja que sembla ubicar-la sovint en un espai intemporal compartit amb la tradició popular (entesa com quelcom viu i no passat o superat). Aquest poema, però, planteja una reflexió potser més fina sobre el pas del temps de la vida humana reflectit en un paisatge fixat: el de les vinyes a la vora del mar.

  15. Marta

    Manel!

    Tinc una pregunta sobr el poema “Que jo no sigui més com un ocell tot sol… de Carles Riba.No acabo d’entendre la idea que ens vol transmetre… crec que ens intenta explica que no sap si entra a al societat de la seva época o escapar-se’n “com un ocell perquè no té els mateixos pensamens que la resta de persones. és una bona idea?

    Gràcies

  16. mplen Post author

    Hola Marta,

    És una idea bastant bona. Com pots veure en la versió de Hölderlin de l’article Novetats i en poema que tu esmentes, es presenta l’artista com un ésser a part de la societat, que vola pel seu damunt, incapaç d’integrar-s’hi (com podia parlar de noies i beure vi en colla cridanera un senyor que traduïa l’Odissea?). Riba, que fa sempre una poesia molt humana, es planteja aquesta dificultat i dubta si ha de fer un esforç i deixar-se de punyetes per fer una vida “normal”. Trobarà el mecanisme? O està comdemnat a ser un ocell reial, elevat i fràgil alhora?

  17. Víctor Doutón

    Hola Manel,
    Estic acabant d’estudiar Català, i de tot el que porto après tinc un dubte que m’inquieta molt, i és el següent:
    Tenim que saber que és el Noucentisme com a moviment cultural, i tenim que saber aplicar el Noucentisme en les idees de Eugeni D’ors, que a l’hora eren les idees d’aquest mateix corrent.
    Tanmateix, cal aplicar el que sabem del Noucentisme en alguns poemes que porten en ells característiques d’aquest moviment cultural. Aquestes obres les més IMPORTANTS quines són? Em refereixo a més importants a aquelles obres que són un clar exemple de la influencia del Noucentisme. Tanmateix, les característiques del Nocentrisme són les mateixes que el pensament d’Eugeni D’ors més la informació de la pàgina 145 i alguns comentaris que vas fer a classe?
    Així doncs, hem de saber cap cosa més respecte el Noucentisme?
    El Panorama general de la pàgina 142, l’hem de saber tal i com surt al llibre i els fets històrics rellevants de la pàgina 143 i torno a repetir, TAL I COM SURTEN AL LLIBRE?

    Moltes gràcies,

    Víctor Doutón

    PD: Disculpa’m per enviar un comentari tant tard respecte el dia de l’examen, però formen part d’aquelles qüestions no compreses d’última hora.

  18. mplen Post author

    Víctor,

    Estic totalment d’acord amb l’última part del teu comentari.

    El que diu el llibre, normalment ho he comentat a classe. El que diu a les pàgines 142 i 143 crec que és correcte i suficient. Ara, als altres exàmens t’havies après amb detall els fets històrics?

    Les idees centrals del Noucentisme apareixen en el llibre dins de l’apartat d’Eugeni d’Ors; però no hi fa res, perquè ell és qui va definir el corrent. Ja us he dit en aquest apartat El que hem fet que cal saber veure aquests aspectes teòrics comentats a classe a les glosses de d’Ors (que no són poemes!). A part d’aquestes glosses llegides per vosaltres i comentades a classe, els únics textos noucentistes que coneixem són els quatre poemes que hem llegit de Carner.

  19. Víctor Doutón

    D’acord, moltes gràcies.

    Tinc una altre dubte: en els meus apunts tinc apuntat unes sèrie d’etapes respecte l’actitud de la gent de Catalunya. Aquestes etapes són el resum de les Gloses de Eugeni D’ors?

    Primera etapa: Etapa en que la gent es queixava. La gent deixava que l’Estat anés fent. Llavors va sorgir la mentalitat en que la gent era la responsable del país i tenien que actuar … … …
    Segona etapa: Els Catalanistes van prendre consciència de que sí Catalunya no funcionava era culpa seva … … …
    Tercera etapa: Volen ocupar-se de tot el món … … …
    Gràcies,

    Víctor Doutón

    PD: He posat el mateix comentari en l’apartat de Novetats ja que sincerament no se quin és el lloc correcte per adreçar-me i realitzar les preguntes pertinents respecte l’examen.

  20. Mónica Garrigós

    Hola Manel,

    El que ens hem llegir sobre les presentacions dels conceptes Simbolisme, Decadentisme, ESteticisme, Vitalisme i Regeneracionisme, em de saber-los dominar per l’examen oi?

    Gràcies.

  21. Adriel

    Hola! Manel, sobre el llibre de lectura, ens hem de lleguir “Josafat” i “El desig de pecar” o només “Joafat”? (Ho dic per què al meu llibre i surten aquest dos comptes que em semblen que no tenen continuitat un de l’altre.)Jo de totes formes m’estic lleguint els dos, però, és només per saber-ho.
    Gràcies.

  22. casas!!

    Manel!!

    la edició del meu llibre, abans de començar la novel·la hi han unas 50 paginas k parla sobre el autor, aixó s’ha de llegir?

    PD: jo el dimars al matí no vindre, ting k anar al metge ja et portaré el justifican.
    Quan tu em diguis el faig

    Inga bona nit

  23. Helena

    Hola Manel!
    Una cosa, podries posar el que entra per l’examen del dimarts 12 de maig ?

    Gràcies!

  24. Meritxell

    Hola Manel,
    Tal i com dius, hem de dominar els aspectes bàsics de la renaixença, la cronologia del llibre amb el que has afegit, els conceptes de romanticisme i realisme, i els 3 grans autors que ens presenten. Si l’examen no serà com els anteriors, de relacionar un autor amb l’época, faras preguntas concretes?
    I quan dius que no hem de saber tots els autors estrangers ni les llistes d’obres, pero que ens haurien de sonar, a quins et refereixes? Als representats del romanticisme com Walter Scott, Shelley i al realisme com Stendhal, Dickens , Émile Zola.. i saber que van escriure?
    Els Jocs Florars són importants?

    Gràcies Manel!

  25. mplen Post author

    Bé, ja heu vist que s’ha desllorigat tot: iupi.

    Meritxell: sí, faré preguntes concretes, de relacionar coses també, però segurament no comentaris de text (encara que els textos llegits a classe entren). Preguntes que requereixin una mitja pàgina de resposta, més o menys.
    Vols dir que d’autors no en saps ja prou?
    Dona, cal saber què eren els Jocs Florals i la seva transcendència literària (i social: una festassa).

  26. mplen Post author

    Bé: sapigueu que he tornat a separar tots els punts i que, en desar-ho, ha tornar a saltar tot.

  27. Helena

    Hola Manel!

    Et tornaria a demanar si pots posar el que entra a l’examen de final de trimestre, perquè veig molta cosa i em sembla que surt molt poc, potser? Jo tinc per entès que el que hem fet i que entra a l’examen és: ELS TROBADORS (pg.13-17), LA NOVEL·LA CAVALLERESCA + AUSIÀS MARCH (pg.30-44) i em sembla que ja està. Perquè les cròniques entren?

    P.D: Evidenment entra tot el que vem fer en el primer examen ja que és acumulatiu.

    Gràcies, Helena.

  28. mplen Post author

    Hola Helen,

    Espero haver contestat el que et calia. Altre cop ha tornat a petar i ha quedat tot en format totxo. Pregunta el que vulguis.
    Fins aviat

  29. merii

    Hola Manel,
    pensava que a classe haviem dit que donat que la novel·la caballeresca ja sortia amb Tirant, ara ja no la donaríem… si que surt ,doncs?
    A més a més, el vocabulari també és acumulatiu? Sense el vocabulari en occità i provençal?

    I una d’última, creus rellevant els pseudonims dels personatfes a l’amor cortès? L’ohm, senhal..??

    Gràcies Manel,
    fins demà!

  30. mplen Post author

    Merii,

    No sé què has entès, però el contingut de la novel·la cavalleresca ja el dono per examinat amb el Tirant: no us entra dimarts.
    El vocabulari ha de ser acumulatiu com mai abans, perquè gairebé no hem fet res de nou. Cap mot occità, naturalment pot ser preguntat. Ni tampoc paraules catalanes estrictament medievals.
    El pseudònim dels personatges no és important, sinó el seu paper (tot i que sempre m’ha fet gràcia la paraula lausangiers, no espero que us en faci a vosaltres; potser està bé que conegueu la paraula midons, perquè implica un contingut).
    Ohm? El senhal, escrit en català o en occità, s’ha de saber què és.

  31. Raúl Doutón

    Hola Manel,

    “però segur que no sortirà a l’examen un fragment en versió medieval sense versió moderna i segur que no hi haurà un fragment en versió moderna per comentar.”

    M’ha costat entendre-ho però he comprés la teva manera subtil de dir que no sortiran fragments per comentar.

    Bé, tinc una proposta per aquest pròxim exàmen que penso que ens ajudaria molt, al menys a mi.
    Podries posar d’una manera molt curta i breu ( o al menys les idees principals) que hauríem de haver esmentat a les respostes de les preguntes que ens vas a fer a l’últim examen?.
    La veritat es que com tornarà a sortir el mateix tema m’ajudaria a veure què consideres tu important per posar aquest cop.

    Moltes gracies Manel i espero no donar-te massa feina.

    Raúl Doutón

  32. mplen Post author

    Raúl,

    Tens raó: dono informacions que, si no s’està atent, poden no ser enteses. Cal un cert nivell de llenguatge per seguir el que dic, a vegades, però això forma part del negoci: tu ja hi has arribat.
    No hi haurà un fragment per comentar en el sentit que hi era abans. Però (i això és una primícia) gairebé segur que posaré algun fragment d’Ausiàs March en versió original i en versió moderna, perquè serveixi d’estímul per a la presentació de l’autor (no caldrà referir-s’hi, però serà valorat més positivament el fet de tenir-lo en compte).
    Sobre la teva proposta, d’alguna manera véns a dir que… si podria reproduir per escrit els apunts corresponents a les meves explicacions. Perquè, en bona part, és això el que demano a l’examen. Dic en bona part, perquè com saps, espero també un bon redactat. Com ja vaig explicar a principi de curs, per poder aprofitar la nova programació per a la vostra formació, busco que milloreu la vostra comprensió lectora i la vostra capacitat d’explicar-vos per escrit.
    Crec que, en alguna resposta a preguntes de companys que preparaven l’examen anterior, ja vaig aclarir alguna cosa que JA havia dit a classe.
    Molts no teniu pràctica (no sabeu) de prendre apunts. I sovint, no sabeu adonar-vos de quan cal fer-ho. Això, s’aprèn sobre la marxa, i no hi ha un altre sistema. Ara, quan ja hem fet tard, hi ha una única solució des de l’origen dels temps: demanar els apunts a algú que sí en sàpiga prendre. Però pensa que, alguns alumnes, sobre la marxa (en ple examen) tenen ja l’habilitat de combinar el que saben i d’omplir els forats amb el que dedueixen. Cal arribar aquí.

  33. judith sala

    Hola Manel!

    Ausiàs March quan rebutja la idealització de la dona estimada, el llibre diu que el va portar a graus molt alts de realisme(no t’explica per què) i a continuació et posa unes frases com a exemple. Però jo no hi veig el realisme.

    Creus que pot tenir alguna mena de relació amb el realisme que apareix amb el romanticisme?

    Gràcies.

  34. mplen Post author

    Hola Judith,

    Perdona, essent dijous al vespre, no em pensava que m’escriuria ningú. I això que, com sempre, planteges una qüestió molt interessant. El realisme de March no té a veure (en el sentit de connexió directa) amb el que caracteritza la narrativa de la segona meitat del XIX (encara que, naturalment, no deixa de ser una resposta al mateix problema: com em posiciono davant la realitat com a creador). Diem que March és realista perquè planteja grans dilemes humans sense subterfugis (en els cants de mort i el cant espiritual) amb un realisme propi del desencís de la baixa edat mitjana (la manera que hi ha hagut de veure el món fins aleshores, sembla que ja no serveix; és una òptica que retrobarem al barroc). Pel que fa a l’amor, March no idealitza la dama; si vols, idealitza l’amor. Però les dames a qui s’adreça March són dones que el lector gairebé pot imaginar, dones de carn i os.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *