No sé què em passa últimament, a la que obro la boca no puc parar de xerrar. Això em porta molts problemes i anècdotes de tot tipus. Per exemple…
Vaig anar al metge perquè em mirés aquest problema i quan em va preguntar el que em passava em va tornar a passar, no vaig poder parar de parlar i parlar i parlar…
-Què es el que li passa a vostè? –em va preguntar el metge.
-Veurà vostè… El que em passa a mi es que quan començo a parlar no puc parar de xerrar i xerrar. I tota l’estona així: bla, bla, bla… Tota l’estona eh? De veritat i jo ho faig inconscientment, però no puc parar, no sé que serà el que em passa, que quan obro la boca… Chof! Això es el que em passa, si no m’ho creu vostè, ho està comprovant ara mateix que no puc tancar la boca i en quan em pregunten o em fan parlar tallo la paraula, no puc deixar de parla eh de debò, no sé perquè em passa això i… –parlant molt ràpid.
-Esperi, esperi si us plau… Vostè està fent una muntanya d’un granet de sorra.
-Una muntanya d’un granet de sorra? Però que diu vostè!? No ho veu? És que no puc parar de xerrar!! La gent que m’envolta acaba fins als nassos de mi!! I…
-I això és un problema seu, és la seva inconsciència la causant que vostè parli tant. Si xerrar pels descosits és tan sols problema seu, posi-li força de voluntat i veurà que no és tan difícil deixar de xerrar quan no toca.
