La meva amiga

Ella és la meva millor amiga,

tant que si plora em desanima.

És com el pa de cada dia,

i sempre que la veig

la meva ànima s’emplena d’alegria.

 

Quan quedem ens ho passem genial,

és que ella és una persona molt especial.

Un tresor és l’amistat

i no sempre és valorat.

 

Jo sóc molt afortunada,

i és com si el destí hagués fet una trobada.

Però tinc la seva amistat

i gràcies a ella estic molt acompanyada.

 

Ella és morena i alta,

prima i sense cap falta.

És sens dubte irreemplaçable

qualsevol diria que es incomparable.

 

Ens anem al cinema

i mirem pel·lícules.

Després ens mengem unes cremes

i acabem fent les ridícules.

Les amigues no es perden

sinó que es conserven.

Elles són una gran part de la meva vida

i em sento molt acollida.

Anna Jiménez

 

Sant Jordi

quin di tan merabellós,

quin dia  tan eçplendit.

És el dia de San Jordi,

u a la teva enamorada

li has de donar una

meravellósa rosa.

 

Li agradarà, li encantarà

i per això et donarà

un llibre molt especial.

És un dia per gaudir de l’amor,

es un dia per dir t’estimo amor meu.

 

Es un dia per estar junts

i celebrar aquest dia tan especial.

 

La tristesa

La tristesa és aquella cosa que

no es pot veure però espot sentir

quan ets despullant de record i d’esperances D’algun dia ser

feliç.

Es com ser irrevesible, com

viure o morir i que

algun dia en el futur pugui

riure i no sufrir.

l’arribada de la tardor

L’ARRIBADA DE LA TARDOR

Un dia a l’any aquest dia arriba

Totes les plantes cauen esgotades

Un dia en el que cabia

Que tots els animals dormien.

Fins que en dos dies

Els animals dormien

Les plantes morien

I el silenci regnava.


Daniel Fernandez Cambras

 

El parc nou

El parc nou

Havia una vegada un noi i una noia de 7 anys que li agradaven anar a jugar al parc. Llavors els seus pares els van portar a un parc nou. El nens van preguntar per que tenien dos tobogans i tres columbis en aquell parc. Ells es van sorprendre de tantes coses que hi havia, llavors ells es divertien molt però els seus pares els van dir que lla era l’hora d’anar-se.

–    Però ells li van dir:

–    Ens podem quedar una mica mes

–    I llavors els pares els van dir que no

–    I els nens van insistir

–    Llavors els pares li van dir 5 minuts que si no despres es fara de nit

I els nois tan contents van seguir jugant tranquil·lament hasta que es va fer fosc i els seus pares li van tenir que reganya.

El dia següent es van llevar, van esmorzar i despres li van pedir a la seva mare si li podien portar una altre vegada al parc. Van baixar molt ràpids, llavors la seva mare els va deixar ahi 3 hores sense parar hi a l’hora de dinar es van anar ràpid fins menjar i a la tarda van baixar una altre vegada, hasta que va enfosqui.

I un altre dia el mateix, hasta que va arribar el dilluns i van tenir que anar al col·legi i quan van acabar del col·legi una altre vegada i asi cada dia i cada semana hasta que els seus pares es van cansar de anar al parc i llavors els van dir que no anirien mes aquell parc i els nens es van posar molt tristos però se els va o corre una idea, i li van dir:

–    Podem anar a un altre parc ?

–    I els seus pares els van respondre encantats, i els van dir que si.

Però els nens anques fossin a un altre parc no volien anar-se

I els pares li van dir si voleu anar al parc aquet, tindria que se al cap de semana. I els nois tot feliços de no anar-se van abraçar als seus pares ven fort, i van seguir jugant i a si cada fi de setmana.

 

Com costa llevar-se, fa mandra

Sona l’alarma del mòbil amb la meva música preferida i em desperto. Obro els ulls vagament, començo a fer-me a la idea que he de despertar-me i anar a l’ institut. Baixo del llit i encenc el llum, tot seguit paro l’alarma que encara segueix sonant. Em rasco els ulls i vaig al lavabo a rentar-me la cara. La casa encara és tranquil·la i fosca. Son les set del matí i encara ningú no s’ha despertat. Un cop que m’he rentat la cara torno a la meva habitació per vestir-me, i altre cop al bany per pentinar-me. La casa segueix fosca i silenciosa, no s’escolta res; el pare, la mare i el germà encara dormen. Tot i que el pare no trigarà molt a llevar-se també. Camino poc a poc entre la foscor del menjador fins arribar a l’interruptor per encendre el llum. Entro a la cuina per esmorzar. Bec un got de llet amb galetes i novament em dirigeixo al lavabo per rentar-me les dents. El meu pare ja es despert, a encès el llum de la seva habitació i segurament s’estarà preparant per marxar. Em rento les dents i agafo les coses del meu dormitori. Vaig al menjador i em trobo al meu pare.

 

-Bon dia pare…

-Bon dia, ¿ens anem ja? –mira el rellotge.

-Sí.

 

El pare agafa les coses del treball i marxem. Sortim al carrer amb el fred que fa, i ens toca caminar fins a arribar al cotxe. Ell em porta fins a casa de l’avia, allà em preparo els llibres que em caldran per a l’ institut. A menys deu baixo a picar a la meva millor amiga, que es veïna de l’avia i anem juntes a l’ institut.

 

-Quin fred fa. –diu ella pujant la cremallera de la seva jaqueta fins a dalt de tot.

-I que ho diguis.

-Fa mandra anar a l’ institut tan d’hora.

-A mi cada cop em costa més llevar-me tant d’hora. Em fa moltíssima mandra.

 

Arribem a l’ institut i estem xerrant al carrer una estona amb els nostres amics fins que es fa l’hora d’entrar. La primera classe sempre es fa molt pesada i tinc mol de son. I això es repeteix cada dia.

Fi

 

L’excursió

Vam anar descursió (tota la classe de 2B) al bosc. De sobte ens vam perdre pel bosc. No sabíem on eren. En total que estavem perduts: el Jose, el Dani, l’Uri i jo. Va començar a ploure, el Jose havia trobat una cova enore per refullarnos. Quan va parar de ploure vam anar a cullir menjar, però sol vam trobar plàtans. El Dani va recordar-se de que tenia una bruixula i l’Uri va escoltar de al professora que teniem que anar al sud. Però de cop vam trobar un llop i vaig dir :“no el mireu, no el mireu, feu com sino estigues´´ i vam passar. Al terra vam trobar  una pinya i l’Uri la va agafar. Va surtir un mico i se la va treure. Vam anar corrent derrere seu i vam trobar a la Mercè que va dir :“on us havien ficat ´´. L’Uri plorant d’alegria va dir: gràcies a Deu estem bé.

Luzaga

Luzaga es i era un poble del nord de Castella la Manxa . aquest text que us vaig a contar relata i resumeix tota la història des de que es va formar fins a l’actualitat i no la he tret de internet sinó que  es de les històries que es transmeten de generació en generació fins que ha arribat als nostres dies.

Al principi Luzaga va ser un assentament celtiber del centre de la península iberica. Desprès va ser famós per la seva producció de bronze així que es va convertir en un poblat important. Durant la conquesta dels romans a la península iberica, el poblat va deixar d’existir per raons desconegudes.

Per Luzaga passa un riu el tajunya ,que neix a Maranchon (Guadalajara) i desemboca al riu Tajo. En el seu pas adonat nom a molts pobles per els que passa com per exemple: Cortes de tajuña que es al costat de Luzaga.

Els celtibers van establir-se en el centre de la península cosa que va fer que agafessin costums dels ibers i dels celtes i estar presents en les seves disputes

Al segle XIX es van trobar unes restes celtiberes en que es mencionava a Luzaga cosa que va fer que arqueòlegs es mostressin interessats en anar a descobrir si hi havia restes celtiberes o no.Van fer dos descobriments genials una era la anomenada bronce de Luzaga que era una tableta de bronze en la qual se sap fins a cert punt que donaven gracies a la hospitalitat de les ciutats properes. L’altre descobriment va ser tota una necròpolis o cementiri celtiber de aproximadament 200 tombes esn el que havien el mateix nombre de pedres situats en ordre.

La majoria d’habitants tenen una casa de més de cent anys com per exemble jo que la va fundar el meu tataravi però com que l’any 1900 a la gent no l’importaven molt les excavacions i els difunts, i per no anar a picar pedres a la cantera van agafar pedres del cementiri i del poblat celtiber que quedaven per construir les seves cases­­­­­­­­

 

On es la Pilota?

 

 

 

 

ON ES LA PILOTA?

 

 

Hi havia una vegada un nen que volia jugar a pilota amb els seus amics al parc. Però hi havia un problema, que no trobava la pilota.

Va anar a la seva habitació i va obrir el armari, per veure si podia estar allà, va obrir la porta del armari i la va veure, però de cop i volta la pilota es va posar a donar bots per l´habitacio,  amb la mala sort de que  va caure per la finestra. El nen va baixar molt depresa al carrer per agafar la pilota, però la pilota habia anat a parar dins de un camió de  escombraries.

Quan el nen estava a punt de agafar la pilota que seguia botant i botant ,  va venir una ràfega de vent  i la pilota va sortir disparada cap al cel llavors una gavina que volaba per alla la va agafar amb el bec i se la va endur, el nen va correr  darrere seu i de cop i volta la gavina va fer un esternut i la pilota va sortir disparada cap a un avio, que en aquell moment aterraba a l’aeroport, el nen que va veure la direccio que agafaba la pilota, va agafar una bicicleta que li va deixar un amic que en  estaba al carrer esperant per jugar amb ell a la pilota, per anar a l’aeroport ,  quan va arribar va veure com la pilota la agafava un altre  nen, que  la va xutar  ven fort  cap al centre de Barcelona.

El nen va tenir  que agafar la bicicleta i anar novament amb ella fins la plaça Catalunya. Finalment va poder agafar la pilota  per que estava a la font de la plaça Catalunya.

I quan per fi el nen anava a jugar a pilota amb el va trucar la seva mare  al mòbil  per dir-li que  que tornes a casa que ja era l´hora de sopar, quan va pujar a casa la seva mare li va preguntar on havia estat  tota la tarda, ell li va dir que havia estat  tota la tarda perseguint la seva pilota.