Vam anar descursió (tota la classe de 2B) al bosc. De sobte ens vam perdre pel bosc. No sabíem on eren. En total que estavem perduts: el Jose, el Dani, l’Uri i jo. Va començar a ploure, el Jose havia trobat una cova enore per refullarnos. Quan va parar de ploure vam anar a cullir menjar, però sol vam trobar plàtans. El Dani va recordar-se de que tenia una bruixula i l’Uri va escoltar de al professora que teniem que anar al sud. Però de cop vam trobar un llop i vaig dir :“no el mireu, no el mireu, feu com sino estigues´´ i vam passar. Al terra vam trobar  una pinya i l’Uri la va agafar. Va surtir un mico i se la va treure. Vam anar corrent derrere seu i vam trobar a la Mercè que va dir :“on us havien ficat ´´. L’Uri plorant d’alegria va dir: gràcies a Deu estem bé.

Luzaga es i era un poble del nord de Castella la Manxa . aquest text que us vaig a contar relata i resumeix tota la història des de que es va formar fins a l’actualitat i no la he tret de internet sinó que  es de les històries que es transmeten de generació en generació fins que ha arribat als nostres dies.

Al principi Luzaga va ser un assentament celtiber del centre de la península iberica. Desprès va ser famós per la seva producció de bronze així que es va convertir en un poblat important. Durant la conquesta dels romans a la península iberica, el poblat va deixar d’existir per raons desconegudes.

Per Luzaga passa un riu el tajunya ,que neix a Maranchon (Guadalajara) i desemboca al riu Tajo. En el seu pas adonat nom a molts pobles per els que passa com per exemple: Cortes de tajuña que es al costat de Luzaga.

Els celtibers van establir-se en el centre de la península cosa que va fer que agafessin costums dels ibers i dels celtes i estar presents en les seves disputes

Al segle XIX es van trobar unes restes celtiberes en que es mencionava a Luzaga cosa que va fer que arqueòlegs es mostressin interessats en anar a descobrir si hi havia restes celtiberes o no.Van fer dos descobriments genials una era la anomenada bronce de Luzaga que era una tableta de bronze en la qual se sap fins a cert punt que donaven gracies a la hospitalitat de les ciutats properes. L’altre descobriment va ser tota una necròpolis o cementiri celtiber de aproximadament 200 tombes esn el que havien el mateix nombre de pedres situats en ordre.

La majoria d’habitants tenen una casa de més de cent anys com per exemble jo que la va fundar el meu tataravi però com que l’any 1900 a la gent no l’importaven molt les excavacions i els difunts, i per no anar a picar pedres a la cantera van agafar pedres del cementiri i del poblat celtiber que quedaven per construir les seves cases­­­­^­­­­

ON ES LA PILOTA?

Hi havia una vegada un nen que volia jugar a pilota amb els seus amics al parc. Però hi havia un problema, que no trobava la pilota.

Va anar a la seva habitació i va obrir el armari, per veure si podia estar allà, va obrir la porta del armari i la va veure, però de cop i volta la pilota es va posar a donar bots per l´habitacio,  amb la mala sort de que  va caure per la finestra. El nen va baixar molt depresa al carrer per agafar la pilota, però la pilota habia anat a parar dins de un camió de  escombraries.

Quan el nen estava a punt de agafar la pilota que seguia botant i botant ,  va venir una ràfega de vent  i la pilota va sortir disparada cap al cel llavors una gavina que volaba per alla la va agafar amb el bec i se la va endur, el nen va correr  darrere seu i de cop i volta la gavina va fer un esternut i la pilota va sortir disparada cap a un avio, que en aquell moment aterraba a l’aeroport, el nen que va veure la direccio que agafaba la pilota, va agafar una bicicleta que li va deixar un amic que en  estaba al carrer esperant per jugar amb ell a la pilota, per anar a l’aeroport ,  quan va arribar va veure com la pilota la agafava un altre  nen, que  la va xutar  ven fort  cap al centre de Barcelona.

El nen va tenir  que agafar la bicicleta i anar novament amb ella fins la plaça Catalunya. Finalment va poder agafar la pilota  per que estava a la font de la plaça Catalunya.

I quan per fi el nen anava a jugar a pilota amb el va trucar la seva mare  al mòbil  per dir-li que  que tornes a casa que ja era l´hora de sopar, quan va pujar a casa la seva mare li va preguntar on havia estat  tota la tarda, ell li va dir que havia estat  tota la tarda perseguint la seva pilota.