Temps era temps  hi havia una vegada un detectiu  molt famós que es deia Patates. Era l’any 1800 i jo treballava com a detectiu i tenia  un company que era científic. Un dia el meu amic científic que es deia Pep, em va invitar a la seva casa per a que provés alguns experiments. Jo em vaig negar, però com em va oferir unes galetes vaig decidir ajudar-lo. Llavors vaig anar a la ciutat del costat que és on vivia Pep. Quan vaig arribar a la seva casa em vaig menjar les galetes que em va prometre  que eren de xocolata. Primer, vaig provar el raig marejador i em va marejar una mica. Després, vaig provar la màquina del temps que a mi sincerament em donava una mica de cosa entrar-hi, però com em va donar aquelles galetes tan bones vaig haver d´entrar. Abans d´entrar em va posar com un transmissor al braç per si em passava alguna  cosa. Quan vaig entrar em vaig asseure a la cadira que hi havia  que no era molt còmoda, i vaig veure que hi  havia uns botonets i vaig començar a prémer-los, perquè m’avorria molt i vaig notar que la cabina vibrava. Al principi no li vaig donar importància  ,però després em vaig espantar i  vaig sortir de la cabina. Quan vaig sortir de la cabina vaig observar que ja no estava en el laboratori de Pep, sinó que estava en un poblet. Vaig intentar parlar amb el transmissor, però vaig veure que no funcionava.

Com que era detectiu vaig començar a investigar com podia tornar a casa. Quan anava caminat pel carrer d’aquell poble em vaig adonar  que tota la gent em mirava i no sabia per què. Vaig observar també que hi havia molts joglars i bufons, seguidament vaig  pensar que era un poble estrany. Vaig seguir caminat  fins que vaig trobar-me amb un castell gegant,  llavors vaig preguntar a una persona que passava pel costat, quin dia era i  en quin any estàvem, em va respondre que era el 6 de març del 565, llavors tot quadrava, en Pep m´havia enviat a l’edat mitjana!. Vaig anar a una tenda de roba i quan el dependent estava despitat li vaig agafar alguna peça de roba per canviar-me i vestir-me de l’època i em vaig anar a corre cuita. Com que no podia fer gaire cosa em vaig anar a donar una volta, vaig veure animals, orfebreria, comerciants, etc.

Però de sobte vaig escoltar un crit d’una dona, vaig anar corrent per a veure què passava, però la senyora ja era morta. Vaig escoltar que la gent del voltant deia: Ha sigut el fantasma de Calafell ,ha sigut el fantasma de Calafell. Li vaig preguntar a un bon home que qui era el fantasma de Calafell? I ell  em va respondre: És un esperit que es venja de tots, i jo l’hi vaig preguntar: Per què? I ell em va contestar: Ja he parlat massa i se’n va anar corrent, es va fer de nit i com no tenia casa em vaig estirar a l’herba verda i em vaig a dormir. Quan em vaig despertar  ja era de dia, però tenia un mal d’esquena immens.

Vaig anar a veure al rei, per a veure si ell tenia idea  que passava amb el fantasma de Calafell. Quan vaig entrar al castell i li vaig preguntar , els seus guàrdies em van agafar, em van treure del castell i em van tirar al terra, em vaig fixar que en l´arbre hi havia un paper penjat i em vaig apropar a veure’l:  deia que el rei volia treure el poble d’habitants i construir una zona de comerç, però el poble es negava rotundament, i curiosament havia aparegut el fantasma de Calafell i  tot això ja m’ensumava a socarrim. Vaig anar a donar una volta i em vaig trobar unes monedes i vaig decidir comprar unes pomes ben fresques,  encara em van sobrar algunes monedes i me les vaig guardar a la butxaca. Vaig seguir pensant una mica més sobre el fantasma de Calafell i sense adonar-me compte em vaig xocar amb un cavaller. Potser  no li vaig caure bé, perquè em va retar a una justa .Jo li vaig demanar disculpes però ell deia : lluita, lluita, lluita  i em va dir que  a les 12:00 del migdia lluitaríem a la justa a vida o mort. Jo estava una mica espantat i nerviós. D’una banda havia d´esbrinar qui era el fantasma de Calafell i de l’altre banda havia  de lluitar en una justa .Com tenia temps fins demà per investigar una mica el cas, vaig esbrinar que quan el fantasma estava en acció el rei no estava visible ,estava dormint  o estava dutxant-se, llavors  vaig descobrir que ell  i vaig planejar un pla per atrapar-lo. Quan va ser mitja nit estava jo amb una bossa gegant per atrapar el fantasma  que en veritat era el rei, quan vaig veure el fantasma; zas em vaig tirar sobre ell i li vaig pegar dos o tres cops de puny, però no sé com es va escapolir, però sé que ja no tornaria més aquest poble ,em vaig estirar a dormir i vaig esperar fins demà  que era el dia de la justa. Quan em vaig despertar vaig anar on es feia la justa. Em vaig muntar al cavall, em vaig posar la protecció i vam començar la justa. Jo estava espantat ,perquè no sabia que s’havia de fer en una justa i quan el cavall ja s’havia començat a moure vaig escoltar un pip pip  del transmissor. Era en Pep,   que deia que en uns instants em trauria d´ aquell lloc i en un obrir i tancar d’ulls vaig  ser teletransportat  al  laboratori. Jo, en Detectiu Patates   li vaig donar una abraçada a en Pep per haver-me salvat de l´embolic  on estava. Em vaig estirar i vaig adonar-me que tenia aquelles monedes que m´havia guardat en la butxaca i  en Pep em va dir que per aquelles monedes pagaven una fortuna, llavors les vaig vendre i em vaig fer ric  tot això és cert com que tot el  que  és madur no es verd.