El Pau  és un nen de 13 anys que viu a Barcelona i va a l’escola Ulisses. Era dilluns 13 de febrer, es va reunir amb els seus amics a la entrada de l’escola per parlar com havia anat el cap de setmana. Quan van acabar les classes el Pau es va anar cap a casa a dinar. Quan va entrar va saludar al seu pare en Josep, que n’era una científic molt curiós.

El Pau sempre havia tingut curiositat per les coses que feia el seu pare. Aquell mateix dia el Pau va anar a la cambra on el seu pare tenia muntat tots els seus invents. Va veure una maquina molt gran, amb un munt de cossos geomètrics i botons, va polsar un de vermell i va fer un soroll molt fort que el va deixar marejat. Es va anar a la seu llit per recuperar-se. Quan es va aixecar ja eren les 19:00h de la tarda . Va fer els deures, es va dutxar tot seguit va sopar i cap al llit.

Quan es va despertar per anar a la escola, va recordar un somni de aquella mateixa nit. Va somiar que  a l’hora del pati ni hauria un incendi a l’escola.

El Pau no va fer cas i es va anar a l’escola pensant que estava boig. Quan va sonar el timbre per anar al pati es va recordar del somni. De copte un mestre  va abissar al alumnes que sortissin per la porta d’ emergència ja que el menjador de l’escola se estava cremant.

El Pau va al·lucinar i es va quedar de pedra.

En Pau va anar a casa seva i va preguntar al seu pare per que servia aquella maquina tan estranya. Li va dir que era un maquina per veure el futur, però ni el seu pare es va atrevir a utilitzar-la ja que es pensava que era un altre invent sense funció . Aquell dia va ser un dia molt curiós  i en Pau estava molt cansat i es va anar a dormir.

Quan es va aixecar al matí com cada dia per anar a l’escola va recordar el que avia somiat aquella nit. Es va quedar de pedra per que va somiar que avui ni hauria un atemptat  a la Sagrada Família. Cada dia passen cents de persones per la Sagrada Família i podrien resultar ferides de gravetat. En Pau aquell dia es va escapar i no va anar a l’escola, va trucar a la  policia, bombers , emergències però tothom es pensava que era una broma de mal gust de un ximplet.

En Pau molt preocupat li va dir al seu pare el que havia somiat i el seu pare es va posar a riure per que el seu fill estava totalment   boig.

En Pau va  veure molt de fum des de la seva casa i molt soroll de sirenes de cotxes de emergències. Va pensar que ja era massa tard i de cop va  sentir mal de cap, de panxa i   va obrir els ulls i va veure al seu pare dient-li que s’ afanyes  o no agafaria  el bus per anar a la escola. En Pau al·lucinat va veure el seu calendari i va veure que era dia 13 de febrer es va donar compte de que tot va ser un somni sense caps ni peus.