Sona l’alarma del mòbil amb la meva música preferida i em desperto. Obro els ulls vagament, començo a fer-me a la idea que he de despertar-me i anar a l’ institut. Baixo del llit i encenc el llum, tot seguit paro l’alarma que encara segueix sonant. Em rasco els ulls i vaig al lavabo a rentar-me la cara. La casa encara és tranquil·la i fosca. Son les set del matí i encara ningú no s’ha despertat. Un cop que m’he rentat la cara torno a la meva habitació per vestir-me, i altre cop al bany per pentinar-me. La casa segueix fosca i silenciosa, no s’escolta res; el pare, la mare i el germà encara dormen. Tot i que el pare no trigarà molt a llevar-se també. Camino poc a poc entre la foscor del menjador fins arribar a l’interruptor per encendre el llum. Entro a la cuina per esmorzar. Bec un got de llet amb galetes i novament em dirigeixo al lavabo per rentar-me les dents. El meu pare ja es despert, a encès el llum de la seva habitació i segurament s’estarà preparant per marxar. Em rento les dents i agafo les coses del meu dormitori. Vaig al menjador i em trobo al meu pare.

-Bon dia pare…

-Bon dia, ¿ens anem ja? –mira el rellotge.

-Sí.

El pare agafa les coses del treball i marxem. Sortim al carrer amb el fred que fa, i ens toca caminar fins a arribar al cotxe. Ell em porta fins a casa de l’avia, allà em preparo els llibres que em caldran per a l’ institut. A menys deu baixo a picar a la meva millor amiga, que es veïna de l’avia i anem juntes a l’ institut.

-Quin fred fa. –diu ella pujant la cremallera de la seva jaqueta fins a dalt de tot.

-I que ho diguis.

-Fa mandra anar a l’ institut tan d’hora.

-A mi cada cop em costa més llevar-me tant d’hora. Em fa moltíssima mandra.

Arribem a l’ institut i estem xerrant al carrer una estona amb els nostres amics fins que es fa l’hora d’entrar. La primera classe sempre es fa molt pesada i tinc mol de son. I això es repeteix cada dia.

Fi