Tot va començar un dia calorós del mes de juny. La Marta i la Núria van anar d’excursió amb els seus pares a la muntanya de Montserrat. Mentre els seus pares estaven preparant el pícnic per menjar a l’hora de dinar i els seus germans petits estaven jugant amb la pilota, van decidir anar a fer una volta pel costat d’un riu. La Núria es va fixar en que l’aigua del riu era molt estranya. Tenia un color blau molt peculiar i brillava molt. Van pensar que seria per el Sol, però donava la casualitat de que estaven a l’ombra perquè estaven sota un arbre molt gran. La Marta estava molt encuriosida, així que totes dues van seguir la corrent del riu per veure d’on sortia aquella aigua tan especial. Guiades pel riu, van arribar fins a una gran cascada que brillava moltíssim. Era com si darrere de la cascada, no hi hagués cap roca. Com si hi hagués alguna altra cosa. La Marta es va aproximar,  per un dels costats de la cascada i va ficar la mà per comprovar si era una cascada normal, o darrere seu hi havia alguna cosa més. Va veure que la cascada estava buida i que no hi havia cap roca. Van pensar que era molt estrany, però estaven tan intrigades que van decidir ficar-se endins. Es van agafar de la mà i van aguantar la respiració durant 5 segons. Van arribar fins a un món màgic, on les coses estranyes eren coses corrents. Hi havia fades, unicorns, centaures, sirenes… coses que a nosaltres, els humans, ens impressionen bastant. S’han fet i s’han dit un munt d’ histories sobre la fantasia i els personatges fantàstics, però aquell dia la Marta i la Núria van descobrir que no eren uns personatges creats per la imaginació, si no que eren reals. Es van trobar a un cuc parlant, que els hi va dir que els animals fantàstics es van refugiar darrere d’aquella cascada màgica perquè els humans els intentaven utilitzar com a escultures o estàtues, i ficar-los en museus perquè la gent pagués per veure a aquells estranys éssers. Les noies es van quedar horroritzades per la tràgica història que els hi va contar aquell cuc, però van decidir disfrutar del moment. Van nedar amb les sirenes, van córrer damunt els unicorns i els centaures, van ballar amb els gnoms i amb els barrufets, i van poder volar amb les fades. Després de tot allò, el cuc els hi va demanar que tot el que els hi havia passat ho tinguessin en secret, i que no parlessin res d’aquell món. Les noies van acceptar, però amb una condició: que tindrien les portes obertes a aquell món tan meravellós sempre que volguessin.