Benvinguts al bloc de literatura

images2.jpg

Les professores de literatura de 1 de batxillerat del Joanot hem obert aquest bloc amb la finalitat que sigui una eina de comunicació eficaç i dinàmica, de moment i per començar us he penjat un poema de Màrius Torres amb la intenció que el llegiu i feu una primera aproximació al comentari de text.

 

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937

 

11 thoughts on “Benvinguts al bloc de literatura

  1. jhoselyne

    el poema aquest m’agradat; crec que tracta d’un tema amorós però d’un amor prohibit es a dir que volen estar junts però que per raons o circumstàncies no poden.
    bonic el poema!

  2. Julián

    Tracta d’un amor que no pot ser , diu que fan el mateix camí , però paral·lelament i que entre ells dos hi ha terra de per medi , o sigui que alguna cosa els separa. Crec que es ella que s’ha de morir perquè esta malalta (d’aqui el titol del poema).
    No esta malament .

  3. Roberto

    Quin poema tan bonic;jo més o menys també penso com la Jhoselyne, em sembla que es un poema on tracta de un amor que hi ha entre dues personas però per alguna rao no poden estar junts. Aqui deixo el videoclip del Lluís llach on surt aquet poema.

    http://www.youtube.com/watch?v=qPWckXEyZSQ

  4. Sheila

    Jo penso gairbé igual que en Julián.
    Crec que tenen un mateix camí però a la vegada alguna cosa fa que es separin y que no podin “realitzar el seu somni” d’estar junts.
    M’agrada aquest poema 🙂
    Té sentiment.

  5. Javier

    M’ha agradat el poema. Estic d’acord amb els quatre comentaris: penso que hi ha un amor “prohibit” entre el poeta i Mahalta, que no poden estar junts per alguna raó (possiblement perquè els dos estan malalts), i que esperen pacients a que puguin juntar-se en una altra vida (els dos rius acaben al mar, on es produeix la seva “mort”)

  6. Ana

    Jo penso com tots mes o menys, ja que tots han dit mes o menys el mateix, un poema d’amor que no pot ser perque es separen per alguna circunstancia.
    El poema es molt bonic.
    Emociona 🙂

  7. Ignasi

    com veig que ningú fa el anàlisi mètric, el començaré yo:

    1º vers: 12 síl·labes; hi ha una cesura en ànimes, com que ès èsdrujola, restem 2 : 14 – 2

    2º vers: 12 síl·labes; hi ha una sinalefa en …sota els..

    3º vers: 13-1; es un vers acabat en una paraula plana, restem una

    4º vers: crec que en total tambe son 12, però es bastant rebuscat; una sinalefa en -entre els-. Per a que donés 12 síl·labes he ajuntat -hi ha una- i em surten 2 síl·labes.

    crec que hi ha una cesura en -terra-, es plana, així que restem 1, i es un vers acabat en plana, tembé restem 1
    total : 14 -1 -1.

    PD: que algú altre acabi de mesurar els verbs 😉

  8. jose miguel, javi torrado, alvaro pablo

    Hola joveneta en practiques!!! Em llegit aquest poema mes que res per tu, perque ens ho as dit i ens agradat molt, aquest tema del amor es molt interesant, curios, però avegades trist.
    Esperem noves entregues dels teus poemes!! 😀

    adeu siau PETONSS!!!!!!(k)

  9. Katthleen

    m’agradat el poema ;D, penso igual que els altres que el seu amor no pot ser i que els separa alguna cosa com la malaltia, la família o alguna cosa així.

    I això de l’anàlisi mètric no ho faig perquè no ho entenc molt i em costa fer-lo i el poema és molt bonic!!

  10. Melissa

    Vull continuar el que estava fent l’Ignasi.
    5é vers: 12 síl·labes.
    6é vers: cesura en -si em-.
    7é vers: cesures en -i estolto- -teva aigua- -i amiga- i amiga es plana llavors es resta una síl.laba, 13-1.
    8é vers: cesura en -pàtria antiga- i com que antiga es
    plana restem una síl·laba, 13-1.

    Bé, jo ho he fet, no apostaria per les meves deduccions però ho he intentat. 😀

    melii^^

  11. Carla

    Cançó a Mahalta, és un dels poemes que trobem a l’obra Antologia Poètica de Marius Torres, Com un foc invisible, publicada el 2009.
    Marius Torres va néixer a Lleida l’any 1910 i morir a Sant Quirze Safaja el 1942. Torres provenia d’una família d’intel•lectuals, metges i advocats d’ideologia republicana. Va marxar a estudiar medicina a Barcelona. Durant els pocs anys que va exercir de metge escrivia alguns versos, però ell mai els va donar importància, no es considerava un poeta, sinó un metge que escrivia versos de tant en tant. Durant la primavera del 1935, al poeta li van diagnosticar una tuberculosi que el faria estar al Sanatori antituberculós de Puig d’Olena. Aquesta serà l’etapa on l’autor escriurà més poesia, ara jo no es considera aquell metge que escriu versos, sinó un poeta. Serà un poeta marcat per una malaltia que el conduirà a la mort i també per la Guerra Civil Espanyola. La derrota del seu bàndol, el republicà, tindrà molta importància en l’obra.
    Aquesta autor és situa a l’anomenada -Generació perduda, o sacrificada- la qual la forma un conjunt de poetes que van escriure les seves obres durant la Guerra Civil Espanyola, i que la repressió va fer que en la majoria dels casos no es publiquessin, restessin en silenci fins dècades després o es publiquessin a l’exili.

    L’obra està composta per quatre apariats alexandrins. La rima és (A-A;B-B;C-C;D-D) d’art major i consonàntica.

    Cançó de Mahalta és un poema que Marius va dedicar a la seva amiga Mercè Figueres, una noia de Girona que Marius coneix al sanatori, i que es creu que tenien una relació entre l’amistat i l’amor. El tema principal del poema és la impossibilitat de poder arribar a estar junts. Una impossibilitat deguda a la malaltia d’ambdós protagonistes. L’autor expressa un amor amistós,pur i espiritual cap a la protagonista.

    El primer vers ens mostra aquesta impossibilitat ‘’corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels’’ aquets primer vers comença amb una comparació de les ànimes dels dos protagonistes amb dos rius, el riu és un símbol que mostra el transcurs de la vida, i per tant el que vol dir l’autor és que mai podran està junts, perquè les línees paral•leles mai es toquen, per tant també estaríem parlant d’una personificació.
    En el segon vers l’autor segueix mostrant-nos aquesta impossibilitat ‘’ens separa una terra de xiprers i de palmes’’.

    En el tercer apariat [En els meandres…el teu batec suau] i trobem una al•literació, ja que el so de la -s- es repeteix. L’autor utilitza questa tècnica per donar calma.

    L’últim apariat fa una contraposició de dos aspectes, la vida i la mort ‘’ de la font a la mar’’ la font es referix a la vida, la mar a la mort. Amb això el que podem deduir és una certa esperança de l’autor, de poder arribar a una relació més profunda amb la protagonista a una altre vida, això ho podem relacionar amb la visió de la metapsíquica la qual tenia l’autor, el qual creia que després de la mort i havia una altre vida.

    En el poema i trobem el recurs de la sinestèsia ‘’escolto la teva aigua’’, ‘’grocs de lliris,verds de pau’’, un recurs molt utilitzat en la poesia de Marius.

    Pel que fa a la conclusió, podríem dir que Marius Torres en aquest poema mostra de nou la seva influència simbolista de l’autor Baudelaire. En el poema es torna a veure reflectida la seva creença metapsíquica, que té suma importància a la seva vida.
    Per últim cal destacat que el poema està escrit l’any 1937, any en el qual ve establir una forta amistat amb Mercè Figueres, a la qual li dedica el poema, i el recull de poemes de Mahalta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *