Monthly Archives: octubre 2010

IN MEMÒRIAM DE JOAN SOLÀ I CORTASSA

joan_solaHa mort Joan Solà i Cortassa, el millor filòleg i gramàtic després de Pompeu Fabra i Joan Coromines.L’eminent lingüísta Joan Solà ha mort a Barcelona el 27 d’octubre del 2010 a l’edat de 70 anys. El lingüista Joan Solà i Cortassa (nascut a Bell-lloc d’Urgell el 10 de gener de 1940) era doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va obtenir un màster en lingüística general a la Universitat de Reading (Gran Bretanya). Va ser el director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor des del 1965 fins al 17 de juny d’enguany, dia en què va pronunciar l’última lliçó com a docent sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples». Va dirigir la sèrie «Manuals de Llengua Catalana» d’Enciclopèdia Catalana, una sèrie de facsímils de l’editorial Alta Fulla i el projecte informàtic Els sons del català. Va dirigir l’obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani (2002), va codirigir, amb Jordi Mir, les Obres completes de Pompeu Fabra (el primer volum va aparèixer el 2005) i, amb Antoni M. Badia Margarit l’obra col·lectiva Joan Coromines: vida i obra (1999).

Va ser assessor lingüístic de diverses entitats. És l’autor d’una trentena de llibres i uns tres-cents articles sobre diversos aspectes de la llengua catalana. Va ser conferenciant i col·laborador de premsa periòdica, va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2003), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, d’Òmnium Cultural. Joan Solà era vicepresident de l’IEC des del 2009.

Reflexions d’una exalumna

Personalment he tingut la sort de pertànyer, d’una banda, a la legió d’exalumnes de la Universitat de Barcelona que vàrem gaudir de l’honor de tenir com a professor aquest gran savi compromès que era el doctor i catedràtic Joan Solà, i d’altra, a la legió de lectors i seguidors dels articles i llibres del gran divulgador, filòleg i escriptor que era Joan Solà. Mentre estudiava Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, vaig matricular-me a dues assignatures impartides per Joan Solà: “Història de la Filologia Catalana” i “Sintaxi Catalana”. Jo, aleshores, mentre caminava diàriament sobre enrajolats d’escaquer i seia en aquelles aules tan fredes, amb bancs incòmodes i esberlats, desconeixia la rellevància que la seva obra assoliria dins el corpus cultural, lingüístic i social del nostre país en un, aleshores, futur “llunyà”, o sigui una vintena d’anys més tard. Jo era jove, “pa tou”, ingènua i bastant ignorant, per bé que era plenament conscient que aquell temut doctor i catedràtic, de nom Joan Solà, era ja una de les personalitats més destacades de la filologia catalana i de la lingüística, tant dins del nostre país com fora. El preu d’assitir a les seves classes magistrals solia ser « elevat », ja que molts pocs alumnes aprovaven les seves assignatures. Era rigorós i exigent fins al moll de l’os, lloc on neixen les més profundes passions (en el seu cas la llengua) que atien les més dignes lluites (la dignificació d’un país a través de la seva llengua). Tan elevada era la seva exigència que més d’un company d’estudis va decidir, aconsellat pel mateix Joan Solà, canviar d’especialitat filològica o bé abandonar l’assignatura sine die. I haig de confessar que jo mateixa vaig haver de patir de valent per poder aprovar.

A banda del molt que apreníem en les seves classes i de la fascinació que sabia transmetre’ns a diari sobre la llengua, el seu tarannà tan altament crític ens dibuixava a nosaltres, futurs llicenciats, un esdevenidor difícil, amb poques sortides, i ens advertia la possibilitat d’acabar treballant a llocs com EL CORTE INGLÉS, com a filòlegs- traductors de castellà-català de rètols i etiquetes per a les campanyes de rebaixes. (Cal tenir en compte, però, el context de l’època: aules massificades, excés d’universitaris fills de la generació del baby-boom). Joan Solà era descoratjador i pessimista quan s’ho proposava, però ara entenc que al darrere d’aquesta actitud s’amagava un idealista disfressat de pragmàtic.

Aquests aspectes negatius de la realitat que ens solia transmetre, que jo considerava exagerada en general, i arbitrària i injusta sobretot en les correccions d’exàmens, tenia però, el seu motiu de ser, és clar que llavors jo no ho entenia. Amb els seus anys d’exercici i vocació, Joan Solà necessitava rodejar-se dels seus millors deixebles per formar-los com a continuadors de la difícil tasca que ell s’havia proposat, la d’intentar posar fre al vell intent de substitució lingüística de la llengua catalana començat segles enrere, atiat modernament pel franquisme i continuat pels seus sequaços fins als nostres dies. I la seva eina de treball havia de ser l’estudi exhaustiu de la Llengua, estendard visible de la lluita. Perquè una llengua digna fa un país lliure.

Joan Solà deia que una llengua com la nostra, sense Estat, estava abocada a la seva desaparició (discurs al Parlament de Catalunya amb motiu d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009).

El fet de seguir la seva obra filològica i humana al llarg dels anys m’ha fet aprendre llengua en tots els seus vessants (especialment sintaxi) i adonar-me que una feina com la dels filòlegs, quan s’exerceix des de la docència, és sempre una tasca de compromís social i màxima responsabilitat, i que només pot ser productiva quan neix de la passió, del moll de l’os, lloc on es forgen les vocacions.

Ell sempre deia que en cas de dubte lingüístic, havíem de fer cas, al marge dels coneixements, al nostre instint, a “la nostra intuïció lingüística de parlants”, base de la llengua viva del carrer. I diu molt de la seva personalitat que el seu adverbi preferit fos “Endavant”, sempre cal anar endavant. En ambdós casos, mestre Joan Solà, sempre us he fet cas.

Per tot això i molt més, gràcies, vell professor, per haver-me ensenyat tantes coses, tant dins com fora de l’aula, com a alumna i com a persona.

 

joan-sola-brusselles1

"La llengua la manté un poble, no els científics"

per saber-ne més :

a) Darrer article publicat a l’Avui 21 d’octubre de 2010 (referència 2):

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sol%C3%A0_i_Cortassa#cite_note-article-Adeu-siau-0

b) Dos vídeos per no perdre’s a:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3794619/mort-joan-sola.html

1) Solà: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat’ (Intervenció al parlament, com a Premi d’Honor a Lletres Catalanes, juliol 2009)

2) Joan Solà: ‘Aquí no hi ha pau lingüística’

c) Video del programa “l’hora del lector”:

 

http://www.tv3.cat/videos/1270399/Joan-Sola-filoleg

d) Entrevista a Joan Solà en PDF l’Avenç, juny 2003

http://www.lavenc.com/index.php/cat/media/files/entrevista_joan_sola

 

sola

“Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble”

 

    

 

 
 

 

Entrevista de Joan Solà a Catalunya Ràdio

EL SONETO: LA NUEVA MÉTRICA DEL SIGLO XVI

 

 

garcilaso
Garcilaso de la Vega
boscan1

Juan Boscán

 Juan Boscán y Garcilaso de la Vega, a mediados del siglo XVI, son los introductores de nuevos metros y con ellos, los géneros, temas y motivos de la poesía renacentista (1543), con dominio del verso endecasílabo. Hasta ese momento, la poesía seguía los temas, géneros y metros de la poesía anteriores al siglo XV: el amor cortés es el tema central de la lírica amorosa. Las composiciones estaban escritas en coplas reales, coplas castellanas y de pie quebrado. Los más frecuentes presentaban la estructura de la glosa, un estribillo que puede constar de uno a seis versos. Los tipos más frecuentes eran: el mote, el villancico y la canción, que glosan respectivamente uno, tres y cuatro o cinco versos. La poesía anterior a 1543 es octosilábica.

Las nuevas estrofas y composiciones son:

a) El soneto: de rimas fijas en los cuartetos -ABBA, ABBA- y libres en los tercetos -CDC; CDC, CDE: CDE. El tema más frecuente es el amoroso pero también los hay en Garcilaso de la Vega mitológicos, epistolares, penegíricos.

b) La canción petrarquista: consta de varias estancias de endecasílabos y heptasílabos.El tema es el lamento amoroso.

c) El terceto encadenado: -ABA: BCB: CDC…- que se especializó en elegías y epístolas, familiares y morales, y en sátiras.

d) La octava real: -ABABAB: CC-, que es la estrofa épica y descriptiva por excelencia. Cuando se utiliza aislada, sirve para el epigrama, como el soneto.

e) La canción: combina endecasílabos y heptasílabos, generalmente de cinco versos, similar a la canción, pero su estructura imitaba la oda horaciana. La introdujo Garcilaso en la Oda a la flor de Gnido, la primera imitación de Horacio.

A continuación encontraréis unos útiles enlaces sobre poesía:

Poesía desde el Romancero hasta el siglo XX, con buscador y poemas recitados o cantados


http://www.poesia-inter.net/index.htm

 Poemas recitados de diferentes autores

http://amediavoz.com/poetas.htm

Todo sobre el  Soneto y figuras retóricas. Poesía

http://www.xtec.cat/~dlopez12/

 Recursos de letra y literatura para practicar figuras retóricas, métrica, estrofismo.

 http://www.telefonica.net/web2/alertaletras/ORNATI.htm

 

LITERATURA DEL SIGLO DE ORO. RENACIMIENTO Y BARROCO

 

Empezamos un nuevo tema. Antes de entrar en el comentario de la Antología Poética del Siglo de Oro, observad estos dos cuadros, uno del Renacimiento y otro del Barroco, ya que la pintura representa perfectamente el espíritu de estos movimientos.

la-escuela-de-atenas-de-rafael-sanzio

La escuela de Atenas, de Rafael, pintura del Renacimiento

pintura-barroca

Mujer friendo huevos, de Velázquez, Barroco

La cultura renacentista refleja la asimilación del humanismo, que concibe al ser humano como eje del universo (antropocentrismo). De ella derivan los rasgos que definen este tipo de cultura clásico grecolatina: mitología, amor por la naturaleza, belleza y sensualidad, equilibrio en las formas, racionalismo. En pintura vemos el dominio de la perspectiva, con el punto de fuga, y el optimismo, que se traduce en la claridad.

Los temas y formas de la lírica renacentista se caracterizan por el petrarquismo (de Petrarca), observado por primera vez en Garcilaso de la Vega, concretamente en el intimismo poético.  Los temas son: el amor platónico, la naturaleza idealizada o locus amoenus, y los temas mitológicos, que representan la admiración por la cultura grecolatina y dan un tono pagano a la literatura renacentista.

 

A continuación miraremos un documento de power-point  con los contenidos teóricos más importantes del Siglo de Oro:

 http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=siglodeoro-100506015243-phpapp02&stripped_title=siglo-de-oro-3986667&userName=edwinyy

Este otro power-point también puede servir de ayuda para estudiar la literatura del Siglo de Oro:

http://static.slidesharecdn.com/swf/doc_player.swf?doc=tema-elsiglodeoroespaol-100507184512-phpapp01&stripped_title=tema-el-siglo-de-oro-espaol&userName=edwinyy

SOBRE EL QUIJOTE: TANTO QUE DECIR EN TAN POCO TIEMPO…

Los alumnos que estén matriculados en la asignatura de modalidad de literatura castellana de 2º de Bachillerato encontrarán aquí unas páginas web con información complementaria a los apuntes de clase, una vez leídos los capítulos de referencia de EL QUIJOTE que entran en los exámenes de Selectividad.

 

images-cervantes1

Miguel de Cervantes Saavedra

images

Don Quijote de la Mancha y Sancho Panza

                               

 Una ayudita para entender la lectura de El Quijote, con la posibilidad de autoevaluarse antes de los exámenes.

http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/index.htm

Biblioteca virtual Miguel de Cervantes:  fondo bibliográfico con obras y documentos en lengua castellana (Fonoteca, videoteca, y otros)

http://cervantesvirtual.com/index.shtml

Otros recursos audiovisuales igualmente útiles para el estudiante:

 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_cp=1&p_ex=EL+QUIJOTE

 

 

MARIO VARGAS LLOSA, PREMIO NOBEL DE LITERATURA 2010

El mundo de las letras hispánicas celebra este preciado galardón otorgado a tan insigne escritor y, por ello, desde este modesto bloc os adjunto algunos enlaces sobre su obra (libros, fragmentos de libros y material de vídeo).

Mario Vargas Llosa 

vargas-llosa1

Para sus libros:

http://literaturaylengua.com/?p=2793

Fragmentos de más interés de sus obras:

http://literaturaylengua.com/?p=2795

Sus mejores vídeos:

http://literaturaylengua.com/?p=2799

BIENVENIDOS AL MUNDO DE LAS LETRAS SIN PAPEL

Este bloc está concebido, por una parte, como un espacio virtual, a modo de pizarra digital, de encuentro entre profesora y alumnado para solucionar dudas, complementar clases, intercambiar opiniones, realizar ejercicios, informar sobre aspectos puntuales de la materia de lengua y literatura de 2º de bachillerato. Por otra parte, también pretende ser un espacio bilingüe de información cultural  relacionada con la literatura, la lengua, el cine, las artes plásticas, etc., para todas aquellas personas que estén interesadas.

p1040159

Mireia Masó, profesora de Lengua Castellana y Literatura