La Revolució  Francesa (1789-1799) va significar l’enderrocament de l’Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l’aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l’establiment de la societat burgesa.

En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:

1) La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l’Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L’Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.

2) La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l’oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una República, l’assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.

3) El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l’anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l’esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d’aquests darrers promou un cop d’Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d’Europa.

http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm