La revolució industrial

La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l’economia.
És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s’estengué per l’Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Els antecedents els trobem en la protoindustrialització, període previ en què es donen les condicions que permeteran l’inici del procés d’industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, gran mobilitat de capitals, etc.

Aquest conjunt de canvis, que a la Gran Bretanya els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l’Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acaben amb les societats agràries i imposen les societats industrials, caracteritzades per la modernització de l’agricultura (revolució agrària), els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica, urbanització) i el naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals, l’aplicació de les màquines als transports i a les comunicacions, l’acumulació de capitals, l’organització de xarxes financeres, l’obtenció de beneficis i els contractes laborals patrons-treballadors.

La revolució industrial és un fenomen encara vigent, lligat a les innovacions tècnico-científiques. Actualment les societats més desenvolupades es troben en la quarta fase de la revolució industrial. I ja es parla de l’arribada d’una cinquena fase.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/revolucioindustrial.htm

 

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

impulsa

• Nous sistemes de conreu
• Noves màquines
• Canvis de la propietat de la terra
• Increment de la producció d’aliments
• Èxode rural cap a les ciutats
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA • Augment i davallada posterior de la natalitat
• Disminució de la mortalitat
• Augment de l’esperança de vida
INDUSTRIALITZACIÓ • Sistema fabril de producció – Mecanització
– Obrers concentrats en fàbriques
– Noves fonts d’energia: hidràulica i vapor (carbó)
– Màquina de vapor
– Augment de la producció
– Descens dels preus
• Sectors industrials – Tèxtil cotoner
– Carbó i siderúrgia
– Altres: metal.lúrgia, químic…
• Nous sistemes de transport – Ferrocarril
– Vaixell de vapor
• Expansió del comerç – Comerç internacional
– Mercat nacional
LIBERALISME I CAPITALISME • Doctrina econòmica
(liberalisme)
– L’individu busca el màxim benefici
– El mercat regula els interessos individuals
– L’Estat no ha d’intervenir en economia
• Sistema econòmic
(capitalisme)
– Propietat privada dels mitjans de producció
– Competència entre empreses
– Tendència a la concentració: societats anònimes
– Crisis periòdiques
– Proteccionisme i lliure canvi
SOCIETAT INDUSTRIAL • Urbanització – Èxode rural
– Creixement urbà
– Segregació per barris
• Societat de classes – Burgesia
– Proletariat
• Triomf dels nous valors burgesos

• Diferenciació social per gèneres

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL • Creixement demogràfic →  Migracions a ultramar
• Noves fonts d’energia – Electricitat
– Petroli
• Desenvolupament científic i tecnològic – Revolució dels transports
– Relació ciència-indústria
– Nous invents
• Canvis en l’organització empresarial: concentració d’empreses – Càrtel
– Trust
– Hòlding
– Monopoli
• Canvis en l’organització del treball – Taylorisme
– Fordisme
→ Consum en massa
• Augment del comerç internacional i de la venda al detall

La revolució francesa

La Revolució  Francesa (1789-1799) va significar l’enderrocament de l’Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l’aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l’establiment de la societat burgesa.

En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:

1) La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l’Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L’Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.

2) La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l’oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una República, l’assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.

3) El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l’anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l’esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d’aquests darrers promou un cop d’Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d’Europa.

http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm

[1800-imperi-napoleonic.JPG]

Revolució americana

La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès.

Les tretze colònies britàniques de la costa est d’Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d’igualtat i de llibertat.

L’aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l’impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L’exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent.

Les revolucions no s’entendrien sense el canvi lligat a les idees de la il·lustració. La il·lustració es va plantejat tots els ciments de l’antic règim i presentava els seus propis principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).

– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

 La revolució de les colònies angleses a Amèrica del nord

A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una insurrecció colonial contra la seva metròpoli, la Gran Bretanya. Era la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.

Els principals motius van ser: els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les colònies. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any 1783, després d’una guerra.

Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

La Constitució dels Estats Units

La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.

L’any 1787 es va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació i l’equilibri de poders i establia un govern republicà i una estructura federal en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern. Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.

La Constitució es completava amb una Declaració de Drets, que garantia les llibertats bàsiques (expressió, religió, reunió, etc.) i el dret a ser jutjat.

A Europa, la revolució americana i l’aplicació del liberalisme polític van reforçar l’hostilitat envers les monarquies absolutes.

http://www.buxaweb.cat/dossiers/anticregim.htm