La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès.
Les tretze colònies britàniques de la costa est d’Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d’igualtat i de llibertat.
L’aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l’impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L’exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent.
Les revolucions no s’entendrien sense el canvi lligat a les idees de la il·lustració. La il·lustració es va plantejat tots els ciments de l’antic règim i presentava els seus propis principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.
El pensament il·lustrat
El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:
– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.
– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).
– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.
La revolució de les colònies angleses a Amèrica del nord
A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una insurrecció colonial contra la seva metròpoli, la Gran Bretanya. Era la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.
Els principals motius van ser: els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les colònies. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.
El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any 1783, després d’una guerra.
Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.
La Constitució dels Estats Units
La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.
L’any 1787 es va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació i l’equilibri de poders i establia un govern republicà i una estructura federal en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern. Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.
La Constitució es completava amb una Declaració de Drets, que garantia les llibertats bàsiques (expressió, religió, reunió, etc.) i el dret a ser jutjat.
A Europa, la revolució americana i l’aplicació del liberalisme polític van reforçar l’hostilitat envers les monarquies absolutes.
http://www.buxaweb.cat/dossiers/anticregim.htm
