Maria Ballbé Martínez – Pàgina 2 – Les socials de bat a bat

El 12 d’octubre de 1492 va ser el descobriment d’Amèrica?

Continuem indagant el 12 d’octubre de 1492 en el projecte de l’Espai Globalitzat: S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? Aquesta vegada hem iniciat el tema 3 on ens centrem a respondre la següent qüestió del debat final: El 12 d’octubre de 1492 va ser el descobriment d’Amèrica?

Per a poder respondre aquesta qüestió, hem investigat sobre les civilitzacions precolombines maia, asteca i inca. I tot seguit hem fet un compara i contrasta amb les civilitzacions aborígens actuals.

En la nostra investigació hem recollit tot de dates importants que ens han permès elaborar un eix cronològic en 3D amb l’aplicació digital tikitoki.

Finalment, hem interpretat tota la informació analitzada en aquest tema fent un text argumentatiu per tal de posicionar-nos en aquesta qüestió de cara al debat final. Us deixem dos exemples:

Sortida al Museu Marítim de Barcelona

Aquesta setmana els grups d’EG de 3r d’ESO hem visitat el Museu Marítim de Barcelona. Aquesta sortida tenia com a objectiu indagar les causes de l’arribada castellana a Amèrica a través de la realització de dues activitats: La construcció de la imatge del món i El mar camí dels descobridors.

La primera activitat s’iniciava plantejant les següents qüestions:: Com era el món per a les persones europees a l’època medieval? Quina mida pensaven que tenia la Terra? Què va fer que, en un moment donat de la història, aquesta concepció medieval anés canviant gràcies als descobriments geogràfics? Quines conseqüències van tenir els descobriments de noves terres? A través del treball cooperatiu l’alumnat ha anat trobant les respostes. Els nois i les noies de 3r d’ESO han descobert la importància de les espècies com a motor per als viatges de descobriment que es van fer als segles XV i XVI, viatges que van anar canviant la concepció medieval del món (veure activitat)

D’altra banda, la segona activitat pretenia respondre a altres qüestions com: Quina era la imatge que es tenia del món a l’Edat Mitjana? Com va canviant aquesta imatge al llarg del temps? Quin paper hi juga la navegació en aquest canvi de la imatge del món? Quines rutes seguien els vaixells en aquests viatges? Com s’orientaven en un mar desconegut? Aquesta activitat es va dur a terme al planetari del museu on s’hi projectaven imatges de representacions de la Terra. L’activitat plantejava quina era la situació a Europa occidental abans de l’època dels descobriments i com, a partir dels diferents viatges que van fer els descobridors, aquesta imatge medieval es va anar ampliant i modificant (veure activitat)

Volem agrair la predisposició i l’entusiasme de l’equip pedagògic del Museu Marítim, atès que vàrem ser el primer centre en visitar el museu després del confinament. Com cada curs, repetirem l’experiència.

Publicació a la revista Perspectiva (núm. 412) de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat

Avui estem especialment contentes perquè ja ha sortit la nostra publicació a la revista Perspectiva (núm. 412) de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat. L’article titulat ” L’aprenentatge servei” està a dins de la secció Sempre apunt! de la revista.

En ell expliquem què és un aprenentatge-servei, oferim una base d’orientació per poder-ho realitzar als instituts i expliquem una experiència d’APS del nostre centre. Us deixem aquí l’enllaç de l’article: https://www.rosasensat.org/revista/perspectiva-412/sempre-a-punt-laprenentatge-servei/

Iniciem un nou projecte: Educación para el futuro y esperanza en la democracia. Repensar la enseñanza de las ciencias sociales en tiempos de cambio (EpF+ED)

Les investigacions anteriors de GREDICS tenen un denominador comú, formar una ciutadania democràtica i crítica, a partir d’un ensenyament de les ciències socials, la geografia i la historia, com un instrument per a la participació i la millora de la societat.

En aquest sentit, en la última recerca realitzada hem obert noves preguntes i noves necessitats d’investigació:

Quins desafiaments planteja la Literacitat Crítica Digital (Critical Digital Literacy)?
Com plantejar des d’Europa l’educació per a la ciutadania global i com assumir els reptes com la diversitat cultural o la perspectiva de gènere?
Quines són les necessitats de l’educació democràtica en un context mundial de crisi de valors democràtics fonamentals?
Com educar l’esperança en la democràcia?

Aquestes preguntes es complementen amb una qüestió que ha impregnat des de fa temps, les investigacions que hem realitzat: Per què els i les joves tenen tants problemes per imaginar un futur millor?; Com podem educar una ciutadania responsable i compromesa si les seves imatges del futur són tan negatives? y Com ensenyar a construir el futur des de l’ensenyament de les ciències socials?

Proposem una recerca centrada en l’Educació per al futur i l’esperança en la democràcia, repensant de nou l’ensenyament de les ciències socials en temps de canvi. Una investigació dirigida a l’educació primària, l’alumnat i al professorat, i a estudiants universitaris en formació inicial del Grau d’Educació Primària. Tenint en compte que l’etaà d’educació primària ha estat objecte de molt poques investigacions en l’àrea dels estudis socials i en les línies de formació ciutadana que es pretenen indagar.

Aquesta investigació té 4 eixos de treball interrelacionats:

Imaginar. La Prospectiva sobre el futur des del coneixement del passat i des de paràmetres de sostenibilitat i justícia social.
Interpretar. La Literacitat Crítica Digital per interpretar de manera crítica les informacions dels mitjans digitals i construir contrarelats.
Valorar. L’Educació per una Ciutadania Global, amb especial atenció a la diversitat cultural i a la perspectiva de gènere.
Actuar. El desenvolupament de l’Esperança en la Democràcia i l’aprenentatge de la participació davant problemes socials rellevants.

L’arribada castellana a Amèrica a l’EG del 12 d’octubre de 3r d’ESO

L’EG S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? té com a finalitat indagar aquest fet històric, així com també les seves principals interpretacions (Dia de la Hispanitat, dia de la Resistència indígena i Dia del Respecte i de la diversitat cultural).

En la fase inicial del projecte hem treballat les diferents fonts del 12 d’octubre a partir del treball cooperatiu. També hem presentat les creacions finals a realitzar: 1) el debat i 2) el telenotícies. Aquesta setmana hem començat la fase de desenvolupament del projecte tot indagant les causes de l’arribada castellana a Amèrica i la realització d’unes pràctiques cientificotecnològiques sobre el viatge i la trobada dels dos mons.

La primera pràctica, Parant el temps!, té com objectiu trobar quin dels següents productes (aigua, oli, vinagre, sal, aigua amb sal i aigua amb sucre) conserva millor la fruita. La conservació dels aliments a alta mar era important per tal de no patir malalties, com per exemple, l’escorbut.

La segona pràctica, Navegant, pretenia indagar l’evolució tecnològica de les embarcacions. Primer hem començat la tasca descrivint, analitzant i comparant vaixells grecs, fenicis, egipcis, romans, vikings i castellans (Rutina compara i contrasta). Tot seguit, hem hagut de demostrar el nostre enginy per construir un vaixell amb plastilina, canyetes i paper. Les condicions que havien de tenir els nostres vaixells eren les següents: 1) Havia de flotar; 2) S’havia de desplaçar per l’aigua amb ajuda del vent; 3) Havia de resistir un onatge suau i 4) Havia de resistir un onatge mig. Abans, però, havíem de decidir com havia de ser el casc del vaixell, on i quantes veles havíem de col·locar i quina forma havien de tenir les veles.

Finalment, la tercera pràctica Epidèmies sense escapatòria, té com objectiu respondre la següent qüestió: Per què l’arribada dels europeus a Amèrica va suposar la desaparició de gran part de la població indígena? Per resoldre a la qüestió hem visionat diferents talls de vídeo sobre proves paleontològiques i la resistència microbiana de les malalties.. Tot seguit, hem realitzat una dinàmica on hem simulat la transmissió de les malalties entre europeus i americans aborígens amb una dissolució de NaOH. A través de la fenoftaleina i el seu canvi de color en funció del pH de la substància hem pogut arribar a unes bones conclusions a través de la rutina de pensament abans pensava, ara penso.

φιλοσοφία a l’itinerari de socials de 4t d’ESO

Aquesta setmana hem iniciat l’IP Que la filosofia ens ensenyi a veure el món. La filosofia (φιλοσοφία en grec) malgrat no ser pròpiament una ciència social ens ajuda a reflexionar sobre aspectes ètics de la vida humana a fi de trobar la diferència d’allò que és just d’allò injust.

A través de la lectura del llibre Elisa, l’’alumnat de 4t d’ESO de l’itinerari social ha començat a indagar sobre una branca de la filosofia: l’ètica i la convivència. Aquesta primera setmana hem recollit en el nostre portfoli “Elisa – Filosofia” les idees treballades a classe a través del diàleg: el pròleg, l’episodi 1 (Podem alhora estimar els animals i menjar-nos-els?), l’episodi 2 (Matar animals és el mateix que matar persones?) i l’episodi 3 (Tenen drets, els animals?)

De moment tenim més preguntes que respostes, però ja hem après que en això consisteix filosofar: preguntar-se sobre la realitat, dubtar i emetre preguntes.

12 d’Octubre de 1492: Un fet històric, una sola interpretació? (Fase inicial de l’EG 12 d’octubre)

L’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Bitàcola ha iniciat el primer Espai Globalitzat titulat: S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? La finalitat d’aquest EG és esbrinar quina ideologia hi ha darrera de la (no) celebració del 12 d’octubre (12O), i plantejar una manera de commemorar aquest esdeveniment.

En aquest EG s’han de realitzar dues creacions finals. Per una banda, una d’individual on l’alumne/a ha de participar en un debat i posicionar-se a les següents qüestions: 1) Què (no) es commemora el 12O?; 2) El 12 d’octubre de 1492 va ser el descobriment d’Amèrica? i 3) El 12 d’octubre de 1492 va significar l’inici d’un genocidi? (veure BO debat). I, per altra banda, a través d’un treball cooperatiu han de realitzar un telenotícies amb una de les interpretacions del 12 d’octubre que treballen al llarg de l’EG (Hispanitat, Resistència indígena i diversitat cultural):

En aquesta setmana hem iniciat la fase inicial del projecte. Recordem que la fase inicial d’un projecte és en aquella on s’exploren les representacions socials prèvies de l’alumnat respecte al tema a treballar. La fase inicial la realitzem en el primer tema que titulem “12 d’octubre de 1492: un fet històric una sola interpretació?”

La primera tasca a realitzar consisteix en respondre un qüestionari on s’avaluen les seves representacions socials. Tot seguit, se’ls presenta dos talls del telenotícies vespre del 12 d’octubre on es veu una part de la ciutadania celebrant el fet històric i una altra negant-se a celebrar-lo. Tot seguit se’ls demana que facin la rutina de pensament Què veig, què penso, què em pregunto. Aquesta tasca genera un conflicte cognitiu entre el nostre alumnat.

A continuació, indaguem les tres interpretacions a partir d’un treball cooperatiu. Cada grup ha de descriure, analitzar i interpretar un discurs i un cartell de la interpretació que els i les hagi tocat. A més a més, d’assenyalar els països que segueixen aquesta interpretació a partir del recurs web: https://mapchart.net/ . Les fonts per analitzar han estat concretades prèviament per la professora i l’alumnat disposa d’unes bases d’orientació per realitzar la tasca (BO Font textual i BO Cartell)

Treballades les interpretacions, els equips cooperatius exposen el seu treball a la resta dels companys i de les companyes de classe utilitzant la BO exposició oral.

Finalment, el tema es finalitza fent el posicionament a la primera pregunta del debat: 1) Què (no) es commemora el 12O?. Aquest posicionament es realitza seguint la BO text argumentatiu. Presentem una tasca de la Leyre, alumna de 3r d’ESO (curs 2020-2021):

Una vegada finalitzat aquest tema es presenten les creacions finals a realitzar en aquest EG, els objectius d’e/a, els criteris d’avaluacions i els instruments d’avaluació de les creacions finals. Així com també, el guió tècnic per realitzar el telenotícies i la base d’orientació del debat.

Primera setmana a l’Institut Bitàcola

Cada inici de curs és la possibilitat de plantejar-nos nous reptes. Enguany, el repte és evident: Demostrar que l’escola i l’institut està a l’alçada del nou context de pandèmia. Per aquest motiu, no hem volgut renunciar a la nostra proposta curricular.

L’institut Bitàcola enceta el curs amb el que anomenen “Espai globalitzat 0 (EG0)”. Durant la primera setmana i durant tota la jornada, l’alumnat treballa un tema concret amb les tutores o els tutors per tal de generar un vincle i una cohesió de grup.

Aquests espais evolucionen al llarg dels cursos així com la capacitat de reflexió i maduresa de l’alumnat. L’alumnat de primer d’ESO parteix amb l’Espai Globalitzat “Mira qui sóc!”, un espai d’acollida al centre, al nou grup classe i al professorat ple d’espais de presentació, reflexió i d’autoconeixement.

Seguint la mateixa línia de treball, l’alumnat de segon d’ESO en el seu EG0 anomenat “Amistat”, descobreix el valor de les relacions humanes, qüestiona les seves amistats (tant físiques com digitals) i treballa per generar un concepte d’amistat saludable i proper a les seves realitats.

L’alumnat de tercer d’ESO comença el curs amb l’Espai Globalitzat anomenat “Familiaritza’t”, on es debat què és la família, quina evolució ha fet al llarg de la història i quina projecció té partint de la seva experiència.

A quart d’ESO inicien el curs amb el títol “De gran vull ser… LLIURE!”, on es pregunten com es veuen, es plantegen si són lliures i analitzen què els fa ser-ho.

Si en voleu saber més sobre aquests espais, vam publicar l’experiència de l’EG0 de 3r d’ESO a la revista Perspectiva Escolar (Temes controvertits. Núm. 408 ).

#totaniràbé

Aquests dies de confinament, des de la Unitat de Didàctica de les Ciències Socials hem volgut transmetre força i energia positiva a través d’un vídeo fet amb molta tendresa i amor.

Continuem treballant per una educació que defensi la llibertat, la igualtat i la justícia social, com a objectius irrenunciables d’un futur millor per a tothom.