El treball amb les fonts

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc.

Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques.

    1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l’època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana…
    2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s’està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades… També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

  • Les fonts materials.

Les fonts materials estan formades per tots aquells objectes de producció humana del passat, com a producte de l’activitat individual o col·lectiva, per satisfer alguna necessitat. La variabilitat és evident segons l’època que estudiem.  Aquestes fonts permeten a l’alumnat un contacte directe amb el passat, presenten la realitat tal i com va ser amb pocs elements deformatius i mostren les característiques de les maneres de viure de les persones en el passat, fent evidents les diferències socials, culturals, econòmiques, etc. Aquests tipus de fonts es troben o en el seu lloc d’origen o en museus, el que obliga a sortides o visites programades. Les maquetes i les reproduccions són recursos interessants per al seu estudi. També la reproducció fotogràfica per al treball de classe.

  • Les fonts grafico-documentals.

Les fonts grafico-documentals comprenen una diversitat immensa que permet unes possibilitats de treball imprescindibles en la història: 1) Documents públics (polítics, jurídics i administratius); 2) documents privats (organitzacions polítiques, organitzacions culturals, empreses i bancs); 3)personals (memòries, testaments i  correspondència), 4) premsa i 5) literatura (narració, poesia i teatre).

  • Les fonts estadístiques.

Les fonts estadístiques (censos, preus i salaris) són fonts primàries que ens aporten informació de tipus quantitatiu. Ens permeten un treball d’estudi de la història que desenvolupa capacitats deductives i que permet construir explicacions històriques a partir de dades objectives.

  • Les fonts iconogràfiques clàssiques.

Les fonts iconogràfiques clàssiques són la pintura, l’escultura, els gravats i els complements artístics. Aquests tipus de font donen una gran riquesa a l’anàlisi històrica, ja que aporta elements visuals que formen valors estètics i posa en marxa una sèrie d’observació i lectura de la imatge, com són la descodificació d’un llenguatge artístic, la reelebaració del missatge i l’explicitació de la significació de la imatge, en un procés de feed-back i de descoberta contínua.

Les fonts audiovisuals contemporànies són la fotografia, el cinema i la ràdio.

  • Les fonts cartogràfiques.

Les fonts cartogràfiques són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s’adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l’evolució d’una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).

  • Les fonts orals.

Les fonts orals poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més habitual, però també s’inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes… Són fonts primàries.

En construcció