El 12 d’octubre de 1492 va significar l’inici d’un genocidi?

Continuem indagant el 12 d’octubre de 1492 en el projecte de l’Espai Globalitzat: S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? Aquesta vegada hem iniciat el tema 4 on ens centrem a respondre la següent qüestió del debat final: El 12 d’octubre de 1492 va significar l’inici d’un genocidi?

Per a poder respondre aquesta qüestió, hem investigat sobre les conseqüències de la conquesta i colonització d’Amèrica per equips cooperatius.

Finalment, hem interpretat tota la informació analitzada en aquest tema fent un text argumentatiu per tal de posicionar-nos en aquesta qüestió de cara al debat final. Us deixem un exemple:

La primera volta al món

La Corona de Castellà va organitzar al 1519 una expedició per arribar a les illes de les espècies navegant d’Amèrica cap a l’oest. La missió va ser encomanada al portuguès Fernando de Magallanes i la va acabar el mariner Juan Sebastián Elcano. Després de tres anys de navegació, es va completar la primera volta al món, demostrant, d’aquesta manera. que la Terra és esfèrica.

La primera volta al món no tan sols va canviar la visió que tenia Europa fins llavors, també va canviar la forma de representar-lo. L’objectiu d’aquesta tasca ha estat comparar tres mapes d’èpoques diferents (Edat antiga, Edat mitjana i Edat Moderna) per analitzar com va canviar la representació del món conegut. 

Els mapes a descriure i a analitzar han estat els següents: el mapa d’Eratostenes del s. III aCel mapa d’Henrique Martelo Germano del 1489 i el mapa de Rumold Mercator del 1587

La tasca s’ha realitzat a través d’un guió on es descrivia, s’analitzava, es comparaven els mapes i, finalment, s’extreien unes conclusions. El resultat d’una tasca d’una alumna ha estat el següent:

El 12 d’octubre de 1492 va ser el descobriment d’Amèrica?

Continuem indagant el 12 d’octubre de 1492 en el projecte de l’Espai Globalitzat: S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? Aquesta vegada hem iniciat el tema 3 on ens centrem a respondre la següent qüestió del debat final: El 12 d’octubre de 1492 va ser el descobriment d’Amèrica?

Per a poder respondre aquesta qüestió, hem investigat sobre les civilitzacions precolombines maia, asteca i inca. I tot seguit hem fet un compara i contrasta amb les civilitzacions aborígens actuals.

En la nostra investigació hem recollit tot de dates importants que ens han permès elaborar un eix cronològic en 3D amb l’aplicació digital tikitoki.

Finalment, hem interpretat tota la informació analitzada en aquest tema fent un text argumentatiu per tal de posicionar-nos en aquesta qüestió de cara al debat final. Us deixem dos exemples:

Sortida al Museu Marítim de Barcelona

Aquesta setmana els grups d’EG de 3r d’ESO hem visitat el Museu Marítim de Barcelona. Aquesta sortida tenia com a objectiu indagar les causes de l’arribada castellana a Amèrica a través de la realització de dues activitats: La construcció de la imatge del món i El mar camí dels descobridors.

La primera activitat s’iniciava plantejant les següents qüestions:: Com era el món per a les persones europees a l’època medieval? Quina mida pensaven que tenia la Terra? Què va fer que, en un moment donat de la història, aquesta concepció medieval anés canviant gràcies als descobriments geogràfics? Quines conseqüències van tenir els descobriments de noves terres? A través del treball cooperatiu l’alumnat ha anat trobant les respostes. Els nois i les noies de 3r d’ESO han descobert la importància de les espècies com a motor per als viatges de descobriment que es van fer als segles XV i XVI, viatges que van anar canviant la concepció medieval del món (veure activitat)

D’altra banda, la segona activitat pretenia respondre a altres qüestions com: Quina era la imatge que es tenia del món a l’Edat Mitjana? Com va canviant aquesta imatge al llarg del temps? Quin paper hi juga la navegació en aquest canvi de la imatge del món? Quines rutes seguien els vaixells en aquests viatges? Com s’orientaven en un mar desconegut? Aquesta activitat es va dur a terme al planetari del museu on s’hi projectaven imatges de representacions de la Terra. L’activitat plantejava quina era la situació a Europa occidental abans de l’època dels descobriments i com, a partir dels diferents viatges que van fer els descobridors, aquesta imatge medieval es va anar ampliant i modificant (veure activitat)

Volem agrair la predisposició i l’entusiasme de l’equip pedagògic del Museu Marítim, atès que vàrem ser el primer centre en visitar el museu després del confinament. Com cada curs, repetirem l’experiència.

Publicació a la revista Perspectiva (núm. 412) de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat

Avui estem especialment contentes perquè ja ha sortit la nostra publicació a la revista Perspectiva (núm. 412) de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat. L’article titulat ” L’aprenentatge servei” està a dins de la secció Sempre apunt! de la revista.

En ell expliquem què és un aprenentatge-servei, oferim una base d’orientació per poder-ho realitzar als instituts i expliquem una experiència d’APS del nostre centre. Us deixem aquí l’enllaç de l’article: https://www.rosasensat.org/revista/perspectiva-412/sempre-a-punt-laprenentatge-servei/

Iniciem un nou projecte: Educación para el futuro y esperanza en la democracia. Repensar la enseñanza de las ciencias sociales en tiempos de cambio (EpF+ED)

Les investigacions anteriors de GREDICS tenen un denominador comú, formar una ciutadania democràtica i crítica, a partir d’un ensenyament de les ciències socials, la geografia i la historia, com un instrument per a la participació i la millora de la societat.

En aquest sentit, en la última recerca realitzada hem obert noves preguntes i noves necessitats d’investigació:

  • Quins desafiaments planteja la Literacitat Crítica Digital (Critical Digital Literacy)?
  • Com plantejar des d’Europa l’educació per a la ciutadania global i com assumir els reptes com la diversitat cultural o la perspectiva de gènere?
  • Quines són les necessitats de l’educació democràtica en un context mundial de crisi de valors democràtics fonamentals?
  • Com educar l’esperança en la democràcia?

Aquestes preguntes es complementen amb una qüestió que ha impregnat des de fa temps, les investigacions que hem realitzat: Per què els i les joves tenen tants problemes per imaginar un futur millor?; Com podem educar una ciutadania responsable i compromesa si les seves imatges del futur són tan negatives? y Com ensenyar a construir el futur des de l’ensenyament de les ciències socials?

Proposem una recerca centrada en l’Educació per al futur i l’esperança en la democràcia, repensant de nou l’ensenyament de les ciències socials en temps de canvi. Una investigació dirigida a l’educació primària, l’alumnat i al professorat, i a estudiants universitaris en formació inicial del Grau d’Educació Primària. Tenint en compte que l’etaà d’educació primària ha estat objecte de molt poques investigacions en l’àrea dels estudis socials i en les línies de formació ciutadana que es pretenen indagar.

Aquesta investigació té 4 eixos de treball interrelacionats:

  1. Imaginar. La Prospectiva sobre el futur des del coneixement del passat i des de paràmetres de sostenibilitat i justícia social.
  2. Interpretar. La Literacitat Crítica Digital per interpretar de manera crítica les informacions dels mitjans digitals i construir contrarelats.
  3. Valorar. L’Educació per una Ciutadania Global, amb especial atenció a la diversitat cultural i a la perspectiva de gènere.
  4. Actuar. El desenvolupament de l’Esperança en la Democràcia i l’aprenentatge de la participació davant problemes socials rellevants.

L’arribada castellana a Amèrica a l’EG del 12 d’octubre de 3r d’ESO

L’EG S’hauria de celebrar el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat? té com a finalitat indagar aquest fet històric, així com també les seves principals interpretacions (Dia de la Hispanitat, dia de la Resistència indígena i Dia del Respecte i de la diversitat cultural).

En la fase inicial del projecte hem treballat les diferents fonts del 12 d’octubre a partir del treball cooperatiu. També hem presentat les creacions finals a realitzar: 1) el debat i 2) el telenotícies. Aquesta setmana hem començat la fase de desenvolupament del projecte tot indagant les causes de l’arribada castellana a Amèrica i la realització d’unes pràctiques cientificotecnològiques sobre el viatge i la trobada dels dos mons.

La primera pràctica, Parant el temps!té com objectiu trobar quin dels següents productes (aigua, oli, vinagre, sal, aigua amb sal i aigua amb sucre) conserva millor la fruita. La conservació dels aliments a alta mar era important per tal de no patir malalties, com per exemple, l’escorbut. 

 

La segona pràctica, Navegant, pretenia indagar l’evolució tecnològica de les embarcacions. Primer hem començat la tasca descrivint, analitzant i comparant vaixells grecs, fenicis, egipcis, romans, vikings i castellans (Rutina compara i contrasta). Tot seguit, hem hagut de demostrar el nostre enginy per construir un vaixell amb plastilina, canyetes i paper. Les condicions que havien de tenir els nostres vaixells eren les següents: 1) Havia de flotar; 2) S’havia de desplaçar per l’aigua amb ajuda del vent; 3) Havia de resistir un onatge suau i 4) Havia de resistir un onatge mig. Abans, però, havíem de decidir com havia de ser el casc del vaixell, on i quantes veles havíem de col·locar i quina forma havien de tenir les veles.  


Finalment, la tercera pràctica
Epidèmies sense escapatòria, té com objectiu respondre la següent qüestió: Per què l’arribada dels europeus a Amèrica va suposar la desaparició de gran part de la població indígena?  Per resoldre a la qüestió hem visionat diferents talls de vídeo sobre proves paleontològiques i la resistència microbiana de les malalties.. Tot seguit, hem realitzat una dinàmica on hem simulat la transmissió de les malalties entre europeus i americans aborígens amb una dissolució de NaOH. A través de la fenoftaleina i el seu canvi de color en funció del pH de la substància hem pogut arribar a unes bones conclusions a través de la rutina de pensament abans pensava, ara penso.