Si el múscul miocardi d’una persona que ha sofert un infart tingués la capacitat de regenerar les cèl.lules que la fallada cardiaca ha destruït, aquest individu evitaria les importants limitacions que sofrirà la resta de la seva vida per haver perdut una porció del cor. Aquest potencial autorregenerador és una facultat que posseïxen alguns animals, entre ells el peix zebra. Un equip de científics del Centri de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), que dirigeix Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha identificat quin teixit del peix zebra és responsables d’aquesta recreació: es tracta dels cardiomiocitos, les cèl·lules musculars que fan possible que el cor es contregui per a bategar.

Fins a fa molt poc, aquests investigadors sospitaven que el que engega la recomposició del cor danyat d’un peix zebra són les seves cèl·lules mare, un teixit progenitor exclusiu d’aquest animal aquàtic, impossible d’imitar en els humans. La comprovació que es tracta dels cardiomiocitos reobre l’expectativa que la regeneració cardiaca humana és possible, ja que les persones disposem d’una família similar de cèl·lules musculars en el cor. El seu mecanisme és comú i equivalent.

«Volíem veure quin ens diferencia del peix zebra, què no podem fer nosaltres i ell sí, i veure si la seva regeneració ocorre en cèl·lules equiparables a les nostres», va explicar l’investigador Ángel Ratlla, coautor de l’estudi, que ha dirigit Christian Jopling. La troballa, subscrit pel CMRB i l’Institut Salk d’Estudis Biològics de La Jolla (Califòrnia, EEUU), ho publica avui la revista científica Nature. «Ara ja sabem per on hem de buscar», va afegir Ratlla. «El missatge fonamental d’aquesta investigació és la constatació que la regeneració del cor del peix zebra no ocorre per les seves cèl.lules mare, sinó que s’activa gràcies als cardiomiocitos que van donar forma inicial al cor», va dir Izpisúa.

LES INCÒGNITES / Les incògnites són abundants. Suposen que el cor del peix zebra que ha sofert una amputación deté la regeneració de la seva musculatura quan ha tornat a completar la seva forma, però no ho han pogut comprovar. I desconeixen el fonamental: per quina aquest mecanisme no ho conserven les persones. «Tenim un gen humà candidat al que atribuïm aquest potencial -va afirmar Ratlla-. Si confirmem el seu potencial per a regenerar el múscul cardiaco, el pas següent serà dissenyar fàrmacs que estimulin la seva funció en el cor». En l’actualitat, quan una persona sofreix una aturada cardíaca les cèl.lules del miocardio que durant uns minuts han deixat de rebre sang moren i són irrecuperables. La zona destruïda d’aquest cor es tancarà amb una cicatriu fibrosa que, a partir de llavors, dificultarà les seves contraccions, causarà fatiga i donarà lloc a una insuficiència cardiaca.

Els autors d’aquest estudi han observat que els canvis que sofreix el cor del peix zebra en el seu procés de regeneració són similars als quals experimentaria un múscul miocardio humà en hibernación. Aquesta similitud permet suposar que les cèl.lules cardiaques dels mamífers que passen temporades en hibernació tal vegada estan intentant engegar un mecanisme semblant al de la regeneració. En aquesta direcció investigaran ara.