El nostre alumnat i el projecte artístic Sequere

L’artista Marco Noris i la psicoanalista Celeste Reyna van realitzar el passat mes de juny una vista al refugi antiaeri de Tortosa, conjuntament amb l’artista local Antonia Ripoll. Era part del seu trajecte caminant des del Delta de l’Ebre fins a la Font de Segre dintre del projecte Sequere. Van tindre una trobada amb el grup de 4t B del curs passat del nostre centre just davant del refugi antiaeri del conflicte bèl·lic situat al carrer Hemingway.

Ens han anat fent cinc cèntims de l’evolució del seu projecte durant els darrers mesos. Aquest any han inclòs les activitats realitzades per l’alumnat del 4t professionalitzador en aquest emblemàtic carrer envoltat de ressò literari i de memòria històrica. Ens sentim molt satisfets del resultat aconseguit.

https://lab.marconoris.com/Sequere/Recorregut/Institut+Dertosa

A l’entorn d’aprenentatge del Canigó, tercer dia

La darrera jornada a l’entorn d’aprenentatge s’endegava de ben d’hora amb una visita a  Cotlliure. La bellíssima població marinera compta amb dos espais molt importants quant a la memòria històrica. Primerament, el castell, que havia estat inicialment construït a l’Edat Mitjana, tal vegada damunt de construccions defensives d’època romana, però molt retocat per adaptar-lo a les necessitats defensives militars del segle XVII.  L’any 1940 va ser usat com a presó per a reclusos que havien estat prèviament al camp de concentració d’Argelers de la Marenda, la ideologia dels quals era considerada com a perillosa pels capitosts de la República francesa. Allí van haver de sofrir unes condicions totalment infrahumanes. L’alumnat va realitzar un exercici de creació poètica, a la vegada que va poder visitar una emotiva exposició sobre la retirada.

Seguidament, varen desplaçar-se al cementiri per tal de fer un homenatge al poeta andalús Antonio Machado davant de la seua tomba, la segona més visitada de l’estat francès. El professor Emigdi Subirats va recitar conjuntament Cantares i La Saeta, dos emblemàtics poemes.

El toc final de l’estada havia d’arribar a la Maternitat d’Elna, per tal que l’alumnat rebés una manifestació d’esperança, just en l’indret on havien nascut 595 xiquets i xiquetes, les mares dels quals havien estat internades al camp d’Argelers. La faena realitzada per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va ser memorable. Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de l’estat francès i altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d’acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt fustigats per la  Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda.

A l’entorn d’aprenentatge del Canigó, segon dia

La segona jornada a l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó tenia el tret d’inici a l’ermita de Sant Miquel de Cuixà, una abadia benidictina situada al peu del Canigó, a la Ribera de Taurinyà, a la meitat meridional del terme de Codalet. La relació dels exiliats catalans amb els monjos del monestir de Cuixà era intensa i fluïda pels actes culturals que es promovien. Alguns d’ells també d’alguna manera van exiliar-se quan es va represaliar l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré  (Arbós, 15 d’ abril de 1908 – Barcelona, 21 d’octubre de 1968), forçat a marxar del monestir per uns comentaris sobre el règim franquista. En aquest marc extraordinari l’alumnat va realitzar un exercici de reflexió sobre fets quotidians i la relació amb els règims totalitaris.

A la tarda, van realitzar la visita obligada a la tomba de Pompeu Fabra (Gràcia, 20 de febrer de 1868 – Prada, 25 de desembre de 1948), figura immensa tant de la lingüística catalana com de la resistència antifranquista. Van portar a terme una emotiva ofrena de flors, a la vegada que se’ls va fer cinc cèntims sobre les penúries que va passar el gran filòleg durant els duríssims anys d’exili.

Conjuntament amb el músic Pau Casals (El Vendrell, 29 de desembre de 1876 – San Juan de Puerto Rico, 22 d’octubre de 1973), han esdevingut les dos grans figures cabdals de l’exili català, als quals la ciutat de Prada va acollir i n’han esdevingut símbols molt preuats.

Els quedava el fet de prendre part en un gimcana a la descoberta de Prada, sobre fets històrics relacionats amb la ciutat i els catalans exiliats.

A la nit varen assistir a una activitat musical i de ball molt divertida per part del cantautor nord-català Ramon Gual, amb danses rosselloneses i del Conflent. Una jornada molt intensa i educativa.

 

A l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó, primer dia

 

Per segon any consecutiu el nostre alumnat de 4t d’ESO està realitzantuna estada didàctica a l’Entorn d’aprenentatge del Canigó, acompanyat de les professores Olga Gas i Salomé Pla, i del professor Emigdi Subirats. Aquesta és l’explicació pertinent que trobem al seu espai web:

L’Entorn d’Aprenentatge del Canigó és una proposta pedagògica que neix amb l’objectiu d’apropar els estudiants de darrer cicle de primària, secundària  i batxillerat dels Països Catalans al patrimoni cultural i natural de la Catalunya Nord. Situat a Prada a la comarca del Conflent, a l’Alberg Pau Casals – Canigó, seu permanent de la Universitat Catalana d’Estiu, l’EdA del Canigó ofereix als estudiants la possibilitat de realitzar estades didàctiques per a descobrir el bressol de la cultura catalana, conèixer un entorn natural i paisatgístic emblemàtic seguint les petjades i els valors de l’excursionisme com feu Jacint Verdaguer i treballar per a la construcció d’un espai de pau, llibertat i solidaritat entre els diferents pobles que agermana la llengua catalana. Cultura, natura, paisatge i llengua s’uneixen per esborrar fronteres i celebrar els valors universals que des de l’Abat Oliba fins a Pau Casals van impregnar aquestes contrades.

Una bona matinada ens permetia arribar als espais fronterers cap a les 10 del matí. Allí ens esperaven en Víctor i en Felip, els dos responsables del projecte educatiu, que ens estan fent de guia durant aquests dies. Primerament, ens varen portar a fer el primer tram de la ruta de l’expatriació just fins a la ratlla que separa dos estats tot i ser terra catalana banda i banda. La metàfora de la ratlla queda palesa en el famós poema Corrandes d’exili, de Joan Oliver “Pere Quart”, que va recitar el professor Emigdi Subirats: i abans de passar la ratlla/ m’ajec i beso la terra/ il’acarono amb l’espatlla.

També es va fer la deguda remembrança del president català i del lehendakari basc, Lluís Companys i José Antonio Aguirre, que varen creuar “la ratlla” que els portava a la ruta incògnita en un dels moments més tràgics de la nostra història contemporània. Durant tot el trajecte ens va acompanyar una maleta, que simbolitzava el lleuger equipatge que portaven els centenars de milers de refugiats republicans que havien de deixar el país sota unes condicions francament lamentables.

A la tarda, havent dinat al poble de La Vajol, ens vàrem traslladar a la platja d’Argelers de la Marenda, en la qual va instaurar-se un camp de concentració al febrer de 1939 destinats als refugiats que fugien del feixisme i de les bombes franquistes. Justament davant del monument d’homenatge a les persones que varen sofrir reclusió a l’esmentat camp, va haver-hi una concentració de 540 alumnes de l’Alt Empordà i de l’Institut Dertosa, que varen recitar uns poemes i varen fer cinc cèntims de les experiències viscudes durant el dia. També van prendre la paraules membres de l’associació FFREEE,, fills de refugiats republicans que van instal·lar-se a la Catalunya del nord, així com Antoni Parra, alcalde d’Argelers, que va fer un emotiu parlament en què va deixar palès el fet que als ciutadans d’Argelers els costa molt assumir aquesta part de la història, en què la República francesa va tractar molt malament els refugiats republicans que havien travessat els Pirineus.

Finalment, vàrem arribar a la nostra destinació a l’alberg Pau Casals de Prada de Conflent, governat per la Universitat Catalana d’Estiu. Compta amb tota mena de simbologia catalanista, imatges de Pompeu Fabra i Pau Casals, els rètols de totes les edicions de la UCE i una exposició sobre l’exili.

Ha estat una jornada esgotadora, però molt interessant, en la qual el nostre alumnat ha pogut viure de primera mà com es va realitzar la històrica Retirada, nom amb què ha passat a la història el camí que realitzaren centenars de milers de persones que mai no varen poder tornar a la seua terra al febrer de 1939.

The old man at the bridge, d’Ernest Hemingway, treballat per l’alumnat del 4t professionalitzador

L’alumnat del 4t ESO E, itinerari professionalitzador, ha realitzat la lectura pertinent i una anàlisi detallada del conte  The old man at the bridge, del novel·lista nord-americà Ernest Hemingway, premi Nobel de Literatura de 1954. Aquesta històrica narració està basada al pont penjant d’Amposta durant la primavera de 1938, quan estava en vies de ser bombardejat a causa del conflicte bèl·lic de 1936-1939. Ens retrata la tragèdia personal d’un home rapitenc d’edat avançada, al qual se l’ha obligat a deixar el poble mariner perquè anava a ser bombardejat. No entenia de política, no sabia on anar, car no tenia cap altra família que els animals que cuidava, el futur dels quals era la seua única preocupació.

Mentre els republicans evacuen l’indret, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix al vell. En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia d’una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen d’un futur que els desespera.

Ha estat un bon treball col·lectiu en què han realitzat la traducció d’un conte molt representatiu de la tragèdia que va viure’s a les nostres comarques, han fet dibuixos adequats a la història explicada, així com han unit la versió catalana a les imatges corresponents.

La petjada literària de Hemingway vora l’Ebre va ser allargada, per mitjà dels articles que va publicar al New York Times sobre els bombardejos de Tortosa i la situació bèl·lica a la riba baixa del riu durant les primeres setmanes d’abril de 1938.