Mes: març de 2022

Acte de celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

Dijous 28 de gener va tindre lloc l’acte de celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Enguany es compleixen 77 anys de l’alliberament dels camps d’extermini en els quals el règim nazi alemany va assassinar milions de persones: jueus, gitanos, homosexuals, comunistes, religiosos, etc. La rememoració d’aquesta data expressa el compromís del nostre centre amb la promoció, defensa i difusió dels drets humans en la construcció d’una ciutadania democràtica. Hem tornat a remembrar els més de sis milions de víctimes de l’Holocaust, per motiu de raça, creença, orientació sexual o ideologia, i tornem a condemnar qualsevol manifestació d’odi, violència, antisemitisme i tota altra forma de racisme.
Primerament, hem participat en el vídeo col·lectiu impulsat des del Memorial Democràtic, conjuntament amb un bon nombre d’instituts de les Terres de l’Ebre i d’arreu de Catalunya.

A partir de les 10.30, l’alumnat del 1r de batxillerat escènic ha realitzat una performance al pati d’entrada, dirigida pels professors Jaume Martínez i Rosa Curto, en la qual es simbolitzava la manca de llibertat com un lligam que s’ha de trencar.
Seguidament, els alumnes de 4t d’ESO, de l’assignatura optativa Terres de cruïlla, coordinats pel professor Agustí Campos, ha fet la lectura d’un bon nombre de persones deportades i assassinades als camps de la mort procedents de les comarques de l’Ebre, el Matarranya o el Maestrat.
Finalment, els alumnes igualment de 4t d’ESO, de l’assignatura optativa de llengua alemanya, coordinats pel professor Emigdi Subirats, han fet la remembrança d’una vintena de paraules en alemany relacionades amb els esmentats Camps de la mort. Han acabat amb el crit de FREIHEIT, l’equivalent alemany de LLIBERTAT.
El professor Emigdi Subirats ha recitat el poema Aquella mort, del poeta ebrenc, deportat a Gusen, Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vitry-sur-seine 1997), guanyador dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París l’any 1965. A partir del minut 8.25 del següent enllaç es pot escoltar el mateix poema de la mà del propi poeta, amb una veu francament emocionada.
https://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=5566.mp3&idioma=va

FacebookTwitterWhatsAppGmail

Estades a l’Entorn d’aprenentatge del Canigó

Durant tres dies del mes de febrer i de març (de manera escalonada en grups diversos) l’alumnat de 4t d’ESO va poder gaudir d’una estada a l’alberg de la Universitat Catalana d’Estiu a la històrica població de Prada de Conflent, com a participants de l’entorn d’aprenentatge del Canigó.

A partir del creuament de la “ratlla” per on s’iniciava l’expatriació, van anar vivint tot un seguit d’experiències amb una “maleta” com a símbol del “lleuger equipatge” que portaven els exiliats, expressió que va fer famosa un conegut poeta andalús. Al municipi de la Vallol van poder visitar els monuments a la pau i a l’exili. El primer desplaçament els va portar a Argelers de la Marenda, poble turístic actualment en el qual va instal·lar-se un enorme camp de concentració per ubicar els expatriats.

Durant la segona jornada es va realitzar una caminada a l’ermita medieval de Sant Miquel de Cuixà. La simbologia d’aquesta joia del romànic català agafa dos vessants amb personatges molt importants per al país. D’una banda, els orígens amb l’Abat Oliva, personatge clau en la formació de Catalunya des de la terra bressol; de l’altra, les figures de Pau Casals i l’abat Aureli M. Escarré, represaliats pel franquisme, que hi varen fer casa. Havent dinat, l’activitat “Descoberta de Prada” els portava als espais fabrians per excel·lència. Mestre Pompeu Fabra ha esdevingut un dels grans símbols de l’exili català. Es va fer la deguda visita a la seua tomba al cementiri local, just al davant de la qual va enlairar-se la seua figura. A la nit, una actuació molt amena del cantautor nord-català Ramon Gual va introduir tot un seguit de danses típiques de la part catalana al nord de les Alberes.

La darrera jornada ens portava a Cotlliure, un dels pobles més bonics dels Països Catalans. El castell medieval va adequar-se com a presó de presons, en el qual es recloïen els presoners de caire polític de l’esmentat camp d’Argelers, els quals van haver de fer treballs forçats i sobreviure amb unes condicions molt precàries.

Del castell es van desplaçar al cementiri a visitar la tomba d’Antonio Machado, símbol de la II República i poeta universal, que va ser-hi soterrat amb la seua mare.

Una llum d’humanitat reviuria a la tarda amb la visita a la Maternitat suïssa d’Elna, on varen nàixer quasi 600 xiquets i xiquetes, fills i filles de dones recloses a Argelers. La tasca abnegada de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz mereix tota mena de reconeixements.

Unes jornades emotives durant les quals l’alumnat va poder comprendre la duresa de l’exili que va portar a l’expatriació. També van aprendre sobre figures claus per a la cultura catalana com l’Abat Oliva, Mestre Fabra, Mossèn Cinto Verdaguer o el músic Pau Casals. A la vegada, van trepitjar les comarques septentrionals de la catalanitat i van poder escoltar l’accent rossellonès de la llengua catalana.