Francesco Tonucci, conegut també com a Frato,  és un psicopedagog i dibuixant molt famós. De totes maneres, ell es defineix com a “nenòleg” perquè amb el que ha dedicat més temps  és a entendre el comportament, aprenentatge i vivències dels infants. Va néixer a la ciutat de Fano, Itàlia, el  1940.

El seu pare era infermer i la seva mare  mestressa de casa.

A Tonucci no li agradava gaire l’escola i tenia dificultats en l’àrea de matemàtiques. La seva família el va  inscriure a “l’Istituto Magistrale”, i va obtenir el títol de mestre d’escola l’any 1958. El 1963 es va graduar en Pedagogia, a la Universitat Catòlica de Milà i posteriorment, l’any 1966, es va convertir en investigador a l’Institut Psicològic del Consell Nacional de Recerca. El 1968 rep el seu primer reconeixement en el camp de l’educació i comença a caricaturitzar la realitat que es viu a les escoles.

L’any 1982 passa a presidir el Departament de Psicopedagogia. Les seves investigacions es basen en el desenvolupament dels nens en diferents àmbits, el seu pensament, comportament… En definitiva, en la relació existent entre la cognició dels infants i la metodologia que s’utilitza en l’educació .

Francesco Tonucci ha escrit diverses obres: “Per una escola alternativa” , “Amb ulls de nen”, “Amb ulls de nena”, “Nen es neix”, “Com ser infant”, “Benvingut, Joan”, “Amb ulls d’avi”, “Amb ulls de mestre”, “Per què la infància?”, “Pot un virus canviar l’escola?”… entre altres.

El seu objectiu principal és entendre els infants a partir del que són ells mateixos, deixant de banda el que està preestablert pels adults.

Com entén Francesco Tonucci l’educacIó:

• S’ha d’escoltar totes les coses que els nens vulguin explicar, ja que en general aquestes idees ingènues que s’originen durant el joc tenen alguna cosa nova i creativa.

  

• El nen ha de participar en la gestió del centre escolar, pel fet que si se sent involucrat en la presa de decisions de les activitats que ha de realitzar diàriament, aconseguirà desenvolupar el seu esperit autònom i sobirà.

  

• Ha de tenir temps lliure, sense control patern, després de les classes, perquè això us proporcionarà temes per parlar a casa i a l’escola. Amb la finalitat de tenir aquest espai lliure, els deures no han de representar una càrrega diària excessiva pel fet que passen moltes hores a les aules.

  

• S’ha de donar a cada alumne/a el seu propi ritme de treball, perquè no tots els nens evolucionen igual i alhora. Per aquesta raó és molt important centrar-se en allò que el nen ja sap fer i no en allò que no són capaços de realitzar.

  

• La diversitat a l’aula és bona, és un avantatge que cal aprofitar.

  

• La millor escola és la que es construeix sobre la vida dels seus alumnes, no se’ls ha de carregar amb activitats formatives, perquè el que ells necessiten és viure experiències sobre les quals es construirà el coneixement.

  

El 1991 va posar en marxa a Fano, la seva ciutat natal, el projecte “La ciutat dels nens”, amb l’objectiu de situar els més petits com a protagonistes en la planificació de la ciutat. Per aquest motiu es requereix de ciutats que els permetin als nens viure com a ciutadans.

El dijous dia 14 d’octubre, es va fer entrega de la placa que reconeix el nostre centre, Les Escoles de Gurb com a “CENTRE AMIC APFRATO”.

L’acte va tenir lloc al centre Integratek de Barcelona, i ens va fer l’entrega el mateix professor Francesco Tonucci, acompanyat de la presidenta de l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci, Mar Romera.

Aquest reconeixement significa que el centre pren un compromís per la defensa dels drets de la infància que es recullen en la Convenció Internacional dels Drets dels Infants, on es destaca el dret al joc i a la participació infantil.