Cada any, el 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona per recordar la lluita històrica de les dones pels seus drets i per posar en valor les seves contribucions a la societat. Aquest any, a la nostra escola, hem decidit adoptar el lema “pintem de lila tots els dies” per recordar-nos que la igualtat no és només una qüestió d’un dia, sinó un compromís constant.

Per què pintem de lila? El color lila s’ha convertit en un símbol de la lluita feminista, que representa la justícia, la dignitat i la igualtat. Aquest color ens recorda la necessitat de continuar treballant per una societat on tothom tingui les mateixes oportunitats i drets, independentment del seu gènere.

El nostre repte per aquest any: cada dia, feu una acció, per petita que sigui, que contribueixi a la igualtat de gènere. Comparteix les teves accions i reflexions amb nosaltres a la biblioteca. Junts, podem pintar el món de lila no només un dia, sinó tots els dies.

Us convidem a explorar la nostra selecció especial de llibres, articles i recursos dedicats a la història i les aportacions de les dones arreu del món.

“Rosa Caramel” escrit per Adela Turin il.lustrat per Nella Bosnia. Editorial Kalandraka.

En el ramat, totes les elefantes són de color rosa, excepte la Guillermina. Aviat descobrirà que les del seu sexe tenen prohibit fer coses reservades només pels mascles. Com que no accepta aquesta tradició, aviat mostrarà a les seves companyes que la igualtat no és pas una utopia.

La mama se’n va a l’Antartida, de l’Anna Cabré i de l’editoriaal Zahorí.

Aquest llibre narra l’expedició Homeward Bound a l’Antàrtida, en la que 100 dones viatgen al pol sud per lluitar a favor d’un planeta més sostenible i, a la vegada, reclamar més lideratge femení per debatre sobre la interacció amb el nostre planeta. L’Anna Cabré és física del clima, doctorada en cosmologia i l’única catalana que ha viatjat a l’Antàrtida per estudiar els efectes del canvi climàtic amb l’expedició Homeward Bound. Però també és mare, i sentia la necessitat d’explicar als seus dos fills quina és la seva feina quan no és a casa: a bord d’un vaixell taronja, ajuda els icebergs, les balenes i les foques a salvar el pol sud.

“Guapa” de Cañizales, editorial Apila.

Hola, sóc la Bruixa. Estic molt contenta perquè tinc una cita. Jo em veig molt GUAPA, però no tots pensen el mateix. No deixen de donar-me consells i no sé què fer. Tindran raó? És possible agradar als altres i sentir-me bé al mateix temps?

Quan les nenes volen alt de Raquel Díaz Reguera

La Martina és lleugera com una fulla al vent. Li encanta volar d’un costat a l’altre de la seva habitació rugint com si fos una avioneta. De gran vol ser la millor pilot del món sencer.

L’Adriana és rodoneta com el punt de la i. Sempre puja els esgraons de casa seva de tres en cinc perquè té presa per abraçar el seu estimadíssim violí. Sap que de gran serà una súper violinista.

La Virginia és silenciosa i es passa tot el dia entre llibres. Li agrada escriure contes i va amb el seu quadern sota el braç d’aquí cap allà imaginant històries al·lucinants. Te claríssim que serà una escriptora reconeguda en tot el planeta i una mica més enllà.

Els Pantalons de la Luisa. Susanna Isern i Esther Gili. Editorial Nubeocho

La Luisa era una nena valenta que, des de ben petita, va lluitar pel que creia just i va defensar la igualtat de les dones. Va viure en una època en què les dones havien de portar faldilles, tot i que en moltes situacions els resultessin incòmodes i no els permetessin moure’s amb llibertat. La Luisa va decidir canviar-ho, la solució era tan senzilla com posar-se uns pantalons, però tothom va estar d’acord amb la seva decisió?

Un carrer per a Emilia. Maria Grazia Anatra i Anna Font. Nubeocho

Amb l’arribada del nou alcalde, el poble de Pendent d’Amunt té la difícil tasca de canviar el nom dels seus carrers. El senyor Carreró els vol posar noms d’homes importants, com Federico García Lorca, Gaudí o Ramón y Cajal. En canvi, la senyora Plaça prefereix noms de dones rellevants, com Emilia Pardo Bazán, Clara Campoamor o María Zambrano. No es posen d’acord i seran les nenes i els nens del poble els qui decidiran quina és la millor opció. Triaran carrers amb noms d’homes o de dones il·lustres?

Història revisada de les dones. Katarzyna Radziwiłł Ilustraciones de Joanna Czaplewska. Editorial Ekaré.

Un recorregut il·lustrat per la història de la humanitat —des de la prehistòria fins al segle xxi— que incorpora la perspectiva de les dones en diferents cultures i èpoques. No sols aventureres o rebels que van fer història, sinó també relats de vides quotidianes de dones que… no figuren en la majoria d’enciclopèdies!

La primera dona astronauta,Valentina Tereixkova . Text de Cristina Serret Il·lustracions d’Eleonor is Drawing. Petit Sapiens.

Quan era una nena, Valentina Tereixkova es passava el dia mirant el cel perquè sentia la necessitat d’enlairar-se. I el seu somni es va fer realitat: es va convertir en la primera dona a viatjar a l’espai exterior! En aquest llibre recorrereu la seva vida i la de l’apassionant cursa per explorar l’univers. Com és el sistema solar? Com vesteix una astronauta? Quan vam arribar els humans a la Lluna?

Soc només meva. Raquel Díaz Reguera. Nubeocho.

El ratolí pregunta a la ratolina: “Per què et vesteixes així? Posa’t això” o “Què deus haver fet per aconseguir un ascens a la feina?”. El ratolí s’està convertint en un gat. El procés és lent però cada vegada més evident. La ratolina sap que no és feliç i no entén com la seva romàntica història d’amor ha acabat convertida en una història de terror. Té por, però aviat obrirà els ulls i aconseguirà escapar del cau.

Soc només meva