Aquest curs a l’escola per celebrar la Castanyada, hem fet la  FIra de tardor amb parades al pati. El cicle dels petits, han elaborat panellets. A Primària, 1r, ha fet la paradeta amb mandarines, 2n , amb raïm, 3r, amb “xupitos” de magrana, 4t, amb fruits secs i codony i 6è amb castanyes.

Nosaltres, els de 5è, hem fet la paradeta del moniato. També en diem:  “batata, patata dolça, papa dulce, camote”. És l’arrel tuberosa de la moniatera, és comestible, amb un gust dolç  i un color variable segons cadascuna de les varietats. És un aliment excel·lent que aprofitem durant la temporada de tardor juntament amb les castanyes o la carabassa.

Avui, hem gaudit molt d’aquest dia festiu. Estem molt contents i contentes d’haver fet de germans i germanes grans dels nens i nenes d’ I4. Us desitgem a tots i a totes una bona Castanyada!!!

5è, participem en el projecte Escola i Universitat, que s’emmarca dins els projectes singulars Creuant Mirades entre la Universitat i l’entorn professional de Mestres de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. La finalitat és vetllar per una formació inicial de qualitat que tingui molt en compte el territori i les bones pràctiques vinculades amb l’exercici professional.

El projecte Escola i Universitat  promou que la relació entre el treball acadèmic i l’exercici professional tingui lloc directament a les aules especialitzades dels estudis de mestre/a de la Universitat. Que les aules on hi estudien els i les futures mestres esdevinguin també aules de Primària pels infants de l’entorn esdevenint l’Escola Universitària per a totes les edats.

El treball ha estat centrat en l’àmbit matemàtic.

Aquí teniu un recull de la nostra experiència a la Universitat de Vic.

El dilluns dia 3 d’octubre, els dos grups de cinquè vam agafar l’autobús ben d’hora i ens vam dirigir cap a Planoles, al Ripollès. Allà ens esperaven el Miquel i la Rita, dos monitors que en saben molt de l’entorn natural del riu. Després d’una petita explicació, ens vam enfundar les botes d’aigua i sense por de res vam començar a fer de biòlegs al riu Rigard. Gràcies als monitors que ens anaven dirigint, vam aprendre a caçar invertebrats, a mesurar el cabal del riu i a identificar-ne l’estat de salut. Cal dir que com que som juganers, alguns vam aprofitar per jugar i acabar ben xops mentre treballàvem perquè, al cap i a la fi, sempre ens diuen que hem de gaudir del que fem.

Ben dinat va venir el treball de laboratori: armats amb lupes binoculars vàrem estudiar de ben a prop els invertebrats que havíem capturat al matí. Sangoneres, ous d’amfibi o perles d’aigua ens van ajudar a identificar l’estat de salut del riu. Gràcies a les perles d’aigua vam constatar que el riu Rigard (afluent del Freser), es troba en un immillorable estat de salut, ja que si no, aquests animalons no hi viurien.

Mireu quines fotos més boniques i divertides!

Avui hem anat a l’hort a plantar bledes i apis. 

Com són aquestes plantes?

API

Nom científic: Apium Graveolens   Família:  Umbel·líferes, com el julivert, la pastanaga i els naps.

És una planta bianual que es sembra a la primavera i a la tardor. N’obtenim tot l’any, depenent de la varietat i del clima de la zona. Té un arrel principal profunda i d’altres de superficials. La tija és buida, acanalada, cilíndrica i ramificada. Les fulles brollen en forma de corona. Són grosses i dentades. El pecíol, llarg, s’anomena penca i és la principal part comestible. Les flors són blanques i els fruits petits, de color marró, arrodonits d’una banda i aixafats de l’altra. Té una font de vitamines A, B i C. Conté sodi, potassi i calci. Té un sabor amarg i una forta aroma. Es pot menjar cru, en amanides, o cuit, com a condiment en sopes i caldos.

BLEDA

Nom científic: Beta Vulgaris   Família: Quenopodiàcies, igual que l’espinac o la remolatxa.

És una planta bianual que es sembra a la primavera i a la tardor.  En trobem durant tot l’any, ja siguin fresques o congelades. Té una arrel força profunda i fibrosa. La tija sol ser blanca i s’anomena penca però també n’hi ha de rosades, depenent de l’espècie. Té unes fulles grans, verdes i lluents. Tenen forma ovalada però semblant també a un cor. El color varia, segons la classe, i pot ser verd clar o verd fosc. Té flors de color verd disposades en inflorescències allargades i fruit embolcallat pels tèpals. Porta moltes vitamines (A,C i K) i fibra. També és rica en calci, potassi i magnesi. Es consumeix normalment bullida i té un gust suau.

Aquest ha estat el resultat del planter d’avui!!!

El compostatge és un procés de transformació de la matèria orgànica per obtenir compost, un adob natural beneficiós per al sòl i el desenvolupament de les plantes. Les escombraries diàries que es generen a les llars contenen un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per a les plantes i cultius. De cada 100 kg de brossa orgànica s’obtenen 30 kg de compost. D’aquesta manera es contribueix a la reducció de les escombraries que es porten als abocadors o a les plantes de valorització. Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d’adobs químics. D’altra banda, cal també destacar que amb el compostatge domèstic s’emeten 5 vegades menys gasos d’efecte hivernacle que el compostatge industrial per a tractar la mateixa quantitat de restes de cuina i jardí.

A L’ESCOLA APRENEM A FER COMPOST

Aquesta transformació de la matèria orgànica la fem a 5è només amb les restes de fruita del menjador, mitjançant un compostador, sense cap tipus de mecanisme, cap motor ni cap despesa de manteniment.

El compost resultant el fem servir al nostre hort, on cada any treballem en plantar diverses hortalisses que ens permet estudiar el seu procés de producció i finalment tastar-les i conèixer-les millor. Aquest any nosaltres plantarem bledes i apis!

El dijous dia 29 de setembre vam fer l’explicació de com organitzarem aquest treball i quines tasques haurem de portar a terme.

Aquí teniu un petit recull de fotografies. Al llarg del curs n’anirem afegint de noves, ja que cada dijous ( en grups de 4) anirem a l’hort a fer aquest treball de transformació de la matèria orgànica: el compostatge.