Presentació Experiència

Guió per a la presentació experiència

Durada presentació: 20 minuts, aproximadament. 

 

Dades de l’experiència presentada

Nom del centre: INS Terra Roja
Títol del projecte: «Les set caixes»
Persona/es que presenten l’experiència: Patrícia Orts i Sebastiana Bote
Nivell/s en els que es realitza  i professorat/àrees implicades: Nivell de 4t d’ESO. Projecte del Departament de Ciències Socials i del Departament de Llengües.

Aspectes a tenir en compte per a la presentació  de l’experiència

Punt de partida 

 

 

  • Quin ha estat l’element motivador del projecte o proposta de treball? 

 

Com cada any l’element motivador del projecte era el comptar amb la presència d’un conferenciant. Enguany des del grup DEMP del que formo part es facilitava que la conferència de Dory Sontheimer, autora de Les set caixes i La octava caja

Patrícia Orts, membre del Departament de Llengües, em va acompanyar a la presentació del seu segon llibre La octava caja i, poc després vam començar a confeccionar el projecte que hem presentat.

Ambdues treballem des de fa temps per projectes al grup d’aprenentatge lent i pensàvem, que la tipologia del projecte podria ser extensiu a la resta de l’alumnat de 4t d’ESO.

 

 

  • Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem?

 

 

L’alumnat,  des d’un primer moment, s’ha sentit motivat amb el projecte d’investigació ja que l’objectiu d’aquest era clar. Han après que són part de la història i que la podem refer mitjançant els diferents tipus de documents que emprem al llarg de la nostra vida, així com, han pogut conèixer de primera mà, la història de la família de Dory Sontheimer. 

Partint del procés de deconstrucció del llibre se’ns va ocórrer reproduir, el més fidelment possible, el contingut de les cartes que mostra el llibre. Van ser traduïdes, ja que només comptàvem amb un exemplar en castellà i vam intentar aportar tot el realisme possible a partir de la identificació de cada personatge i de cada document amb un tipus diferenciat de tipografia. Aquesta diferenciació de les diverses tipografies aportava un dinamisme, i un realisme sovint necessari per poder reconstruir una història. 

Tota la documentació: cartes, telegrames, notícies de premsa, actes notarials, decrets-lleis, van ser distribuïdes en set caixes per tal d’avançar en la història i situar-la en l’espai-temps.

Un altre grup de 4t, simultàniament, va començar a treballar seguint les idees de “reconstrucció de vida” de l’autora, Dory Sontheimer, a confeccionar el seu propi arbre genealògic, a partir de fonts orals i documentals familiars, amb l’objectiu de  reconstruir la història de la seva família i fomentar l’empatia.

 

 

  • Hi ha una “pregunta” inicial?

 

 

La pregunta inicial: és Qui som en realitat? 

Amb aquesta pregunta es fomenta el treball de recerca i d’investigació, s’augmenta l’empatia vers tots els esdeveniments viscuts per la família de Dory Sontheimer. Cal també destacar que s’intenta incitar en tot moment la curiositat, la intriga i les ganes de saber per reconstruir la història. 

 

Definició del repte o producte final

 

 

  • Quin producte final han fet o ha de fer l’alumnat?

 

L’alumnat realitza les següents activitats: 

  • Elaboració d’una biografia de l’autora.
  • Creació d’un fris cronològic sobre el temps que descriu la novel·la.
  • Recerca dels fets històrics esmentats en les cartes.
  • Confecció d’un mapa on se situa la diàspora familiar.
  • Elaboració de diferents tipus de documents seguint les pautes de les diverses tipologies textuals trobades a la novel·la. 
  • Elaboració d’un arbre genealògic, tant de la Dory com propi i personal.
  • Tractament de diaris digitals que es penjaran en una petita exposició.
  • Elaboració d’un petit dossier-guia de lectura en format digital -DRIVE- per ajudar a conduir i acompanyar l’alumnat en el seguiment de tots els esdeveniments vitals i personals que es mostren a la novel·la.
  • Treball de llengua oral i competència digitals a l’hora d’exposar els temes investigats als companys acompanyats de presentacions digitals. 
  • Elaboració de discursos i preguntes per realitzar a l’autora el dia de la conferència al centre.  
  • Treball en el MHM ja que es compilaran  totes les dades i es registraran en el mapa.
  • Elaboració d’articles a la revista del centre fent el seguiment de la conferència del passat 25 de maig.
  • Entrada d’articles i fotografies al Terrabloc de la Biblioteca del centre.

 

 

  • Representa un repte per a l’alumnat? 

 

Sí, ja que la seva feina tindrà difusió. Amb la lectura de la correspondència i el seguiment de la guia estan molt motivats, tracten d’autocorregir-se i de ser més crítics amb la seva pròpia tasca. La visita de l’autora motiva l’alumnat i fomenta una empatia forta cap a ella i les seves paraules i història.

 

 

  • Els reptes són reals? 

 

Sí, s’han d’enfrontar, per primera vegada, a una història real i comprendre que ells formen part d’ella.

 

 

  • Col·laborarem amb alguna entitat externa?

 

No, però els materials formaran part de les activitats portades a terme enguany pel grup d’exili, deportació i Holocaust.

 

 

  • Són produccions o reptes individuals? col·lectius?

 

Són d’ambdós tipus. Per una banda, l’alumnat confecciona documents i fa una recerca personal i,  per altra banda, forma part d’un equip heterogeni, d’unes quatre persones, on cadascú té un rol definit.

 

Gestió de l’aula i metodologia

 

 

  • Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques  i temporització…? 

 

 

El primer dia s’explica a classe de valors una història de vida per tal d’apropar el tema a l’alumnat,  després es passa una pel·lícula sobre el tema (El niño del pijama de rallas o El diario de Ana Frank) i,  en finalitzar,  es fa una reflexió sobre alguns problemes actuals -refugiats- o com són les comunicacions d’avui en dia entre ells i els parents que han deixat al seu país.

 

Simultàniament, per altra banda, presentem la troballa de set caixes misterioses amb tot tipus de documentació.  Una documentació que ens portarà a un viatge al voltant d’una família que va ser protagonista dels principals esdeveniments històrics de la Segona Guerra Mundial.

 

Els grups són heterogenis i, les tasques encomanades per part del professorat  són elaborades pels alumnes. El propis joves s’han de responsabilitzar del repartiment de tasques, la custòdia de la documentació, dels terminis de lliurament, de l’assignació de rols i d’acomplir els requisits encomanats pel professorat. 

 

 

  • Són: heterogenis, els fa el professor…?

 

Com hem esmentat anteriorment els grups són heterogenis i els fan els propis alumnes. D’aquesta manera prenen consciència del treball col·lectiu i aprenen tècniques que els poden servir a la seva vida laboral.

 

 

  • Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? 

 

Es dissenyen tasques que puguin realitzar de manera  autònoma, volem acompanyar i guiar, volem que ells siguin els protagonistes i responsables del seu propi  aprenentatge. El professorat serà guia i acompanyant, l’alumnat serà en tot moment l’autor dels seus propis descobriments. 

 

L’alumne ha d’apuntar diàriament la feina realitzada i qui la fa. Es proposen algunes tasques però d’altres surten a partir del treball dels grups, aquestes tasques van afegint-se al projecte. 

 

 

  • Com es relacionen entre elles de manera que tinguin sentit i un fil conductor?

 

El fil conductor de totes les tasques són els diversos documents que s’hi troben a les caixes.  Per això, a mesura que s’investiga, s’observa, es dedueix, … l’alumnat té la necessitat d’afegir noves activitats que complementin el que ja sap.

 

 

  • Hem introduït la recerca? Com es fan públics o es presenten els resultats?

 

 

L’alumnat fa una feina de periodista, investigador i/o historiador. Aprèn a ser crític amb els textos escrits i,  ell mateix treu conclusions de la seva feina. 

Els resultats es presenten als alumnes després de l’elaboració conjunta de la rúbrica. Un dia a l’aula. S’analitzen els resultats i es preparen les  estratègies necessàries per tal que l’alumne pugui solucionar les seves mancances i millorar la presentació.

 

Organització del professorat

 

 

  • Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada? 

 

Els Departaments implicats són els de Llengües i el de Ciències Socials.

La coordinació es fa a l’equip docent del nivell i,  en diversos espais de treball comuns que permeten anar coordinant i reelaborant, en el cas que hi hagi alguna modificació, les tasques realitzades. 

 

 

  • Consensuem el rol del professorat? 

 

(guia perquè l’alumnat es faci bones preguntes, acompanyant del procés…)

 

Quan comença el projecte l’alumnat disposa d’un document que determina la funció de cada professorat en el procés d’acompanyament del projecte. També s’elabora i una bateria de preguntes inicials que s’haurien de resoldre abans de començar.

 

  • Com ens organitzem per anar documentant el projecte? Qui ho fa?


El professorat implicat fa el seguiment de les activitats de manera individual i a les reunions de coordinació hi ha una posada en comú de les observacions realitzades a l’aula, així com es comenten també les possibles modificacions. La Sebastiana Bote és l’encarregada de recollir totes les dades necessàries com a coordinadora del projecte. 

 

  • Procés d’implementació:

 

La realització del projecte de Les set caixes, ha resultat un treball cooperatiu amb gran acceptació per part de l’alumnat i que ha estat reforçat per la visita de l’autora al centre a la qual esperaven amb admiració i infinitat de preguntes. Han après sense ser conscients del seu aprenentatge així han pogut finalitzar i comprovar la bona feina realitzada durant la conferència de Dory Sontheimer ja que l’han acompanyada cronològicament seguint, atentament,  totes les explicacions de l’autora. 

 

Per la qual cosa, a mena de reflexió per part del professorat que ha estat implicat al projecte, s’ha pensat que podria ser un projecte fixe per realitzar durant 4t de l’ESO amb les adaptacions necessàries per adaptar-se al diferent tipus d’alumnat que cursin aquest nivell.

 

Avaluació

 

 

  • Quina valoració fem del projecte, un cop acabat? 

 

La valoració és molt positiva tant per part de l’alumnat com pel professorat implicat en el projecte. La motivació per part de les dues parts ha estat decisiva.

 

Per altra banda, cal destacar molt positivament l’emoció dels adolescents per rebre Dory Sontheimer que els venir a visitar al Terra Roja. Aquesta visita ha estat un  motor per aconseguir la màxima implicació de l’alumnat que, amb emoció, esperava l’autora per poder intercanviar opinions, preguntes, mostrar la seva admiració i, sobretot, la seva feina. 

 

Com a conseqüència d’haver traçat un objectiu clar i real es va aconseguir la màxima  implicació de l’alumnat, que s’ha sentit reptat a desvetllar un misteri familiar i els ha permet fer un recorregut real per la història de la Dory així com una visita virtual per tots els espais geogràfics esmentats en la novel·la. També, per altra banda, els ha permès fer un recorregut personal esbrinant passatges de la seva història personal desconeguts fins ara. 

 

Finalitzat el projecte, l’alumnat ha presentat una valoració molt positiva  de l’experiència i s’han realitzat diverses graelles consensuades per la seva avaluació. 

 

 

  • Què milloraríem?

 

El primer a millorar és la temporització ja que només hem disposat de 3 setmanes per a portar-lo a terme implicant unes 11h setmanals totals. El projecte és viu i encara els propis alumnes volen aprofundir més i, lligar-lo amb La octava caja

 

El projecte hauria pogut treballar-se i pautar-se millor amb una durada superior, considerem que la durada hauria de ser entre 4 i 6 setmanes.

 

Aspectes transversals

 

 

  • Quin ús fem de les tecnologies en tot el procés?

 

 

Hem utilitzat les TIC durant el procés d’aprenentatge per a cercar informació, elaborar els qüestionaris de seguiment així com també farem ús de les noves tecnologies per l’elaboració de les MHM.

 

Les TIC han estat una eina fonamental pel treball de l’equip, els hi ha permès accedir a tota la documentació -cartes, telegrames, fotografies…- des de qualsevol terminal ja que tot el material estava penjat al DRIVE. Així, alguns alumnes han continuat investigant a casa implicant la família en la seva investigació i intentant copiar el model treballat amb la Dory per poder elaborar la seva caixa personal. 

 

La geolocalització dels espais, de les vivendes, dels hotels, dels carrers… els han permès poder viure i poder veure de primera mà tots els espais fonamentals per poder elaborar la història familiar de l’autora.

 

  • Com treballem i avaluem aprenentatges transversals (sobretot de valors i actituds) com, per exemple, la col·laboració?

 

Cal destacar que hem observat un canvi d’actitud en l’alumnat durant el procés de realització del projecte. Han viscut el projecte amb il·lusió i, a mesura que s’endinsaven en la història, hem pogut observar emocions com l’empatia amb els protagonistes, l’enuig per la injustícia, la tristesa davant les pèrdues, la fe i la unitat de la família, l’amor entre els familiars…

 

Per altra banda, també ens agradaria comentar els beneficis del treball en grup -amb documents compartits al DRIVE entre els membres de cada equip-, que podien visualitzar totes les tasques a realitzar i que eren capaços d’organitzar-se per anar resolent els reptes plantejats en cada carta. També era possible la integració d’alumnat més passiu que es veia contagiat pels companys en l’afany de superació dels enigmes proposats.