El títol d’aquest article és el nom d’una petita narració que he realitzat, conté 12 capítols narrats per Calístrata, la protagonista principal.
La idea d’aquesta narració va començar amb preguntes. S’acostava la sortida a Tarragona, llavors em vaig preguntar “com seria jo, si no visqués en aquesta època d’ara?”. Després vaig començar a pensar i pensar, a fer-me preguntes d’aquest tipus i a investigar com era la vida en l’època romana o diferents èpoques. Vaig arribar a la conclusió, que (personalment), no podria viure amb el tipus de regles i situacions de masclisme on la dona no té cap poder, (que en alguns casos se segueixen veient). Així que vaig pensar “Com haurà viscut una persona a la qual no agrada seguir les regles? Tindria por?”. Llavors vaig voler crear un personatge amb aquestes característiques i més, però volia agregar emoció, un motiu pel qual trencar les regles i vaig pensar en alguna cosa per la qual cosa tots o la majoria hem fet alguna cosa estranya i per la qual tots hem o hauríem de passar: l’amor. Vaig aquesta idea a la Teresa, i ella em va donar el vistiplau.
El següent pas va ser pensar en la trama, en com succeiria tot, com acabaria i com ordenar els esdeveniments. Vaig començar imaginant petites converses, moments i pensaments, tant de Cayo com de Calístrata. Després, estant a Tarragona, en aquells llocs esmentats en la narració, vaig començar a imaginar més i més coses. Així que anava escrivint el que se’m passava pel cap i després vaig anar descartant coses i ordenant-les de manera lògica.
Vaig continuar creant els personatges, escrivia coses que pensaven, el seu passat, fins al més mínim detall, encara que no ho esmentés. Mentre escrivia, buscava la informació que necessitava sobre l’època per evitar els anacronismes.
Vaig tenir alguns problemes per trobar informació, sobretot amb les togues, ja que eren moltes i no trobava dues pàgines que en diguessin el mateix. També vaig poder comprovar la transcendència dels errors argumentals relacionats amb l’època, ja que vaig cometre una incongruència històrica i per aquest petit error, vaig haver de reestructurar part de la trama i, de vegades, no sabia com continuar narrant o em quedava pensant què afegir. En aquests casos vaig rebre ajuda d’una gran amiga, que m’animava, em suggeria escenes, converses…, i la seva ajuda va ser molt important per poder lliurar la narració a temps.
Personalment, va ser un repte fer aquesta narració, perquè tenia un termini de lliurament i mai havia escrit sobre una època passada, i si ho feia, havia de seguir totes les regles d’aquesta època i no podia canviar o afegir coses.
Aquí la teniu perquè pugueu llegir-la. Fabulam vobis ago!
Totes les imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero
Paula Torres 4ESO