En aquest article es ressenya el llibre Mitos griegos (Mites grecs, Ελληνικοί μύθοι, o GREEK MYTHS) de Maria Angelidou (Nauplion, 1940 – Atenes, 2004); amb il·lustracions de Svetlin i traducció del grec al castellà de Miguel Tristán, editat per Cucaña i Vicens Vives a l’any 2008, tracta sobre els mites grecs de l’antiguitat. Està organitzat en 14 contes breus que funcionen com capítols independents en què s’explica un mite grec. L’extensió dels contes varia entre les 5 i 10 pàgines, i vénen amb una il·lustració per mite.
Aquestes narracions son de mitologia clàssica grega, i al mateix moment que entretenen, ens ensenyen didàcticament les antigues creences del lloc. Els grecs s’explicaven així el sentit dels fets, és a dir, donaven una raó a les seves desgràcies o símptomes de la mateixa natura, ja que els déus anaven relacionats amb la naturalesa i els sentiments de les persones. Presenten comportaments molts humans com la passió, l’egoisme, l’ambició, l’avarícia o l’egocentrisme. L’explicació dels mites deixa molt clara la història i la idea del mite que se està llegint. Són aquelles velles històries que els pares dels nostres avis, els nostres avis i ara pares ens expliquen en forma de contes abans d’anar a dormir; històries que han anat des de les èpoques més passades, fins al dia d’avui. Dins d’aquest llibre podrem trobar un extens repertori dels déus més poderosos, herois històrics, deesses i criatures mitològiques, com les nimfes.
El llibre consta de 14 mites diferents. A mi, personalment m’han interessat mites com:
Podeu seguir els links si voleu veure o llegir els mites online, sense necessitat del llibre.
La caja de Pandora
El mite de la caixa de Pandora tracta sobre Pandora, que segons la mitologia grega, va ser la primera dona creada per Zeus. Era perfecta. Tenia totes les virtuts que podia tenir una dona: cosia, cantava, era bonica… Però Zeus també va posar-li el pitjor dels defectes: LA CURIOSITAT. Tot seguit, va entregar-li una caixa, que contenia tots el mals per acabar amb la humanitat, però Pandora no sabia què hi havia dins de la caixa, i quan Zeus li va entregar, va dir-li que no l’obrís mai per res del món. Amb el temps la curiositat es va apoderar d’ella, llavors va acabant obrint la caixa i tots el mals que eren tancats dins van sortir al món dels humans.
Apolo y Dafne
Apol·lo era el déu de la poesia i la música, que va conèixer Dafne, una nimfa filla del riu Peneu.
Quan Apol·lo, amb el seu gran arc i les seves fletxes acabava de matar la serp Pitó, es va trobar amb Eros, el déu de l’amor (potser heu sentit parlar-ne com a Cupido), que era d’una aparença jove, un nen amb un arc i fletxes de les quals Apol·lo es va mofar, i aquest va llançar-n’hi una, de manera que es va enamorar boja i profundament de Dafne. Ella intentava evitar-lo i escapar d’Apol·lo, perquè no volia casar-se mai ni tenir fills. Dafne va demanar ajut al seu pare, el riu Peneu, el qual la va convertir en un arbre del llorer. Per aquest motiu, Dafne significa llorer en grec.
Ulises y el caballo de Troya.
Els grecs van fer la guerra amb Troia, durant 10 anys, fora de casa, a les portes de la ciutat de Troia sense conseguir entrar-hi. En tot exèrcit, hi ha un soldats enginyosos i aquest era Ulisses, el rei de la petita illa d’Ítaca, i com tot rei, tenia els seus defectes, era llest i mentider, però també valent i tenaç.
Ulisses buscava una estratègia per entrar, fins que la deessa Atena, amb un cop d’aire va proposar-li la idea per conquistar, per fi, Troia.
Havia de fer creure als Troians que els grecs havien marxat; cap dels troians sabia el motiu, però tots i cadascun d’ells ho celebraven. Llavors, entre les tendes buides, es veia una gran figura, a la qual el rei de Troia, Príam, es va apropar quan va veure que era un simple cavall de fusta enorme pintat de color groc brillant i certes parts de color vermell encès, amb maragdes com a ulls, marbre a les cadenes i bronze. Sota el cavall, hi havia un cartell que deia: “Aquest regal dels grecs és una ofrena dedicada a Atena, per tornar sans a casa.”
Els troians pensaven que estava malament deixar fora de la ciutat una ofrena a una dea, i van decidir portar l’escultura dins de la ciutat, al temple d’Atena, tot i que la filla del rei, Cassandra, tenia males vibracions i sospitava que era una trampa però ningú no va fer-ne cas , i de sobte, es va escoltar la veu d’Ulisses, que donava l’ordre de baixar del cavall i atacar.
La destrucció predominava a Troia. Els grecs van cremar portes de temples, cases, i mataven tothom, fins i tot el rei Príam.
Els grecs eren feliços, per fi podrien anar-se’n a casa i estar amb les seves famílies.
Espero que us hagi agradat aquesta mini-presentació del llibre, i si voleu saber-ne més, us deixo una pàgina web on podreu comprar-lo. Us animo també a explicar algun altre mite clàssic que conegueu, a veure si entre els meus tres i els dels vostres comentaris en fem un bon recull.
Gratias plurimas. Valete!
Marta Bonilla 4t ESO