Quan proposes als alumnes noves versions d’un mite, mai se sap per on poden sortir, però és un perill que als professors ens paga la pena de córrer si volem que ens sorprenguin. Mireu, si no, què ha respost la Laura al meu suggeriment, arran de la lectura d’A la recerca d’una pàtria. La història de l'”Eneida”.

• Fem que Nis sigui més egoista? Com hauria anat la cosa?

Em giro. No veig Euríal enlloc. “Maleït sigui. No podia córrer més de pressa?”

“Què s’ha pensat aquest noiet, que sempre l’haig de salvar? No, ni pensar-hi, que jo arrisqui la meva vida per ell? Qui s’ha cregut que és?”

Nis es va aproximar a les línies enemigues per provar de veure Euríal. Va albirar el seu cos estès al terra i com qui no veu res, va marxar. Va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.

Va arribar al campament dels arcadis, però no va veure res, ni gent, ni muralles, ni rastre. “Tot això per no res…”

Quan es va girar es va trobar amb els seus “caçadors” i en un moment va morir.

I aquell que pretenia ser recompensat amb magnífics regals i ser la mà dreta d’Ascani, va morir com el més desprestigiat dels homes, havent traït el seu amic, i sense sepultar. Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.

• Què t’ha semblat?
• Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
• Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
• En què consisteix la referència als arcadis?
• Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.

TERESA