Arxiu de la categoria: Literatura universal

Antígona, escoltem els protagonistes

Salvete!

En aquesta ocasió us portem un article una mica peculiar, on us explicarem la realització dels vídeos que vam fer després d’haver llegit el llibre sobre la tràgica història d’Antígona. Per portar a terme aquest treball vam tenir l’ajuda de les matèries de Literatura Universal-Llatí-Grec, en el marc del projecte anomenat Clàssics universals dut a terme entre  el departament de Català i Clàssiques.

Es tractava de fer una entrevista als personatges que apareixien en aquesta tragèdia per poder saber com havia canviat la seva vida després dels tràgics esdeveniments i què n’opinaven. Durant aquesta entrevista, en qualsevol moment podien aprofitar per fer una mena de debat entre alguns dels personatges on es deien un a l’altre el que pensaven, o mantenien una breu discussió.

Fragment d'”Antigone donnant la sépulture à Polynice” (1825) de Sébastien Norblin. “Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts”, París [Font: La descontadora]

En primer lloc, a l’assignatura de Literatura Universal vam començar a llegir el llibre amb la finalitat de poder entendre bé la història i posar-nos a la pell dels personatges, ja que és un llibre que intenta arribar bastant als sentiments del lector. Encara que ens va portar unes quantes setmanes de lectura, quan la vam finalitzar ens vam posar ipso facto a fer els guions del diàleg i a repartir entre nosaltres els personatges. Com que som en total 16 alumnes els que formem part d’aquesta matèria, vam fer finalment 4 grups amb diferent distribucions, per exemple: el grup 1 i el grup 2 estaven constituïts per 3 alumnes cadascun, en canvi al grup 3 hi havia 4 alumnes i al grup 4 n’hi havia 6.

Després els papers que ens van distribuir van ser: entrevistador, càmera/tècnic, i després els personatges segons la quantitat de gent que hi hagués dintre del grup.

Ens vam repartir la feina entre tots els alumnes, i cada grup tenia un personatge diferent que havia d’interpretar, els 3 primers grups van fer unes entrevistes normals, però com que el grup 4 tenia molts personatges perquè hi havia molta gent dintre del grup, van decidir fer una tertúlia.

Un cop ja va estar acabat el treball vam dedicar una sessió de Literatura universal per veure, entre tots, els vídeos dels altres, i per comentar què es podia millorar i què estava ben elaborat.

Aquí us deixem la recopilació dels nostres vídeos.

I algunes propostes de treball.

  • Havíeu escoltat alguna vegada alguna cosa sobre la tragèdia Antígona? I n’heu llegit el llibre?
  • Mireu els títols dels programes televisius? Quin conté un llatinisme? Quin termes estan repetits en alguns d’ells? Per què?
  • Trieu-ne un, que no sigui el vostre, i comenteu com està tractat el personatge o personatges. I des del punt de vista tècnic quines estratègies de muntatge, d’interpretació… destacaríeu?
  • Posem en comú les conclusions de la sessió que esmentem de valoració i millora que vam fer a Literatura universal.

Pablo Chinchilla i Brenda Morilla

1r de batxillerat

O Fortuna a l’institut

Salvete! 

Avui portem un nou article una mica diferent dels altres, ja que us explicarem el procés que vam realitzar en el marc del projecte interdisciplinari Literatura universal-Llatí-Grec anomenat Clàssics universals, fins a arribar a cantar per Nadal el poema O Fortuna dels Carmina Burana a la Sala d’actes de l’institut.

Primer a l’assignatura de Llatí vam estudiar els Carmina Burana, en el marc del tema d’Història de la llengua, després a Literatura universal vam tractar-lo més profundament. A les mestres se’ls va ocórrer la idea de cantar un poema d’aquests en el seu idioma original, és a dir, en llatí medieval. Al principi ens va sobtar i ens semblava molt difícil arribar a cantar una cançó en un idioma que no era el nostre, però al final ens en vam sortir i ens va acabar agradant aquesta idea. 

Assajant intensament ( o no…) a la Sala d’actes [Foto: Claudia Romero]

Per poder arribar a fer-ho bé, vam dedicar moltes hores d’assaig, ens vam quedar molts patis a la sala d’actes i a l’aula de música assajant. Vam parlar amb els professors i els vam preguntar si volien participar i alguns van acceptar la nostra proposta, d’aquesta manera vam augmentar el nostre grup,  ja que érem pocs alumnes.

Quan s’apropava el dia de l’actuació vam dedicar una sessió d’informàtica de Llatí per confeccionar un guió per la presentació de l’actuació i uns díptics on estava la lletra de la cançó per poder seguir-la aquell dia.

Díptic amb portada i imatge (de cara al públic) i text (de cara als cantaires) amb indicacions sobre la interpretació

Per confeccionar el guió vam posar informació com: Què és el que cantem? En quina llengua està? Qui ha fet la versió musical? Ens vam repartir la feina entre tots els alumnes, cadascú havia de buscar una cosa i així vam acabar més ràpid. 

Paral·lelament, dues alumnes es van encarregar de confeccionar un díptic, on van introduir la lletra de la cançó i una fotografia amb una funció pràctica i a la vegada estètica. Així el dia de l’actuació vam poder guiar-nos si ens perdíem o se’ns oblidava alguna part del poema.

Aquí us deixem el vídeo de la nostra actuació.

Ve’t aquí alguns suggeriments de comentari que podeu seguir:

  • Recordeu què són els Carmina Burana? I el Llatí medieval, en què consisteix aquesta etapa de la llengua llatina?
  • Quina és la temàtica i l’estructura del carmen O Fortuna?
  • Comenteu l’experiència: Vista a posteriori, canviaríeu o afegiríeu alguna cosa? Creieu que us ha ajudat a entendre millor el text?

María Espino i Clàudia Romero

1r batxillerat

Beatus ille qui Horatium legit.

Salvete! Avui us portem un article en què us explicarem com vam dur a terme la presentació del poeta Horaci, en el marc del projecte interdisciplinari Literatura universal-Llatí-Grec anomenat Clàssics universals. Vam començar l’elaboració d’aquesta presentació el 4 d’octubre i l’equip de treball era format pels alumnes de Llatí que no cursem Grec.

Primer vam haver d’escollir un/a coordinador/a perquè mantingues la coherència de la presentació i després vam repartir les diferents diapositives entre la resta del grup. A la primera sessió de treball la nostra presentació constava només de cinc apartats, però a partir de la segona van ser més, ja que les nostres companyes que sí que cursen Grec van afegir-n’hi de noves. Per tant, la presentació definitiva constava d’aquests apartats:

  1. Portada de la presentació
  2. Horaci (la seva vida)
  3. Ubicació geogràfica
  4. Epodes (breu explicació)
  5. Epode II d’Horaci
  6. Beatus Ille, tòpic literari de l’epode
  7. Altres obres on podem trobar el tòpic beatus ille
  8. Altres tòpics literaris d’Horaci
  9. Contraportada

Com podeu veure, van ser molts apartats que vam acabar confeccionant. Al principi ens va ser fàcil perquè només n’hi havia cinc. Després, en veure que serien més, vam haver de treballar i esforçar-nos més entre tots; ens va semblar difícil, ja que coordinar-se amb tantes persones era complicat. I per això el paper de coordinador/a és essencial per tal d’aconseguir una bona presentació.

Realització del treball
Temps de treball per confeccionar la presentació

Quan va arribar el dia de la prèvia (pràctica per al dia de l’exposició) encara no ho teniem tot llest i faltaven alguns detalls per corregir, per tant, vam aprofitar l’ocasió per decidir qui parlaria a cada diapositiva, i quins eren els temes que havíem de destacar de cada apartat. Després d’això, va arribar el dia de l’exposició en què sí que ho vam tenir tot llest i preparat. Vam exposar la presentació als nostres companys de Literatura universal.

Aquí us deixem la presentació definitiva amb què vam exposar.

Us deixem alguns suggeriments de comentari que podeu seguir.

  • Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
  • Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
  • Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.

Valete!

Text i fotos: Júlia Ramos i Helena Ortiz

Alumnes de 1r de batxillerat de Llatí

Himne a Ἀφροδίτη de Safo de Lesbos

El passat dimarts 8 d’Octubre les alumnes de Grec 1, en activitat conjunta amb Literatura universal, vam fer una presentació de la poetessa Safo de Lesbos.

Al principi ens vam distribuir per grups per veure de què s’encarregaria cadascuna i ens vam repartir les diapositives. Les diapositives de la presentació incloïen:

  • Portada i contraportada
  • Safo de Lesbos (biografia)
  • Context sociocultural de Safo
  • Ubicació geogràfica
  • Himne a Afrodita
  • Versió clàssica
  • Versió actual

Abans de començar a confeccionar la presentació ens vam informar totes sobre els aspectes generals de la vida de Safo per conèixer millor el tema que tractaríem i, a continuació, cadascuna es va centrar en el tema de la seva diapositiva.

Hi havia una companya amb la tasca de coordinadora estilística, que s’encarregava de vetllar pel format de conjunt. Fer una presentació entre tantes persones és un treball una mica difícil, ja que cadascú s’encarrega individualment de la seva feina, però després ha de quedar tot com un conjunt. Per això ens va ajudar molt tenir una persona que s’encarregués de coordinar-ho tot. 

Un cop vam tenir-ho tot ben elaborat, vam dedicar una classe per practicar la presentació i comprovar que no es repetís informació, veure els errors i les coses a millorar per fer una bona presentació i que als nostres companys de literatura universal els fos útil per entendre el tema que estem tractant.

Vet aquí el resultat:

Gratias plurimas. Valete!

Aida Gilbert i Clàudia Romero

1r Batxillerat