Vaig entrar en contacte amb Robert Harris a partir de novel·les històriques d’època romana com Pompeia i la seva trilogia sobre Ciceró. La primera la vaig llegir en català, perquè era l’edició que em va arribar a les mans, la segona en l’original anglès, per un préstec que em va fer una alumna. Doncs bé, amb la ferma intenció de no deixar passar gaires estius sense llegir alguna novel·la seva, n’he buscat una a ebiblio, ja que la biblioteca del meu poble tanca a l’agost, quin contrasentit, quan la gent té més temps de llegir i sobretot enguany que l’espai s’ha declarat refugi climàtic. Però vaja, sempre ens quedaran els exemplars digitals, i del calàleg que se m’oferia vaig triar la versió en castellà d’El despertar de la herejía disposada a enfrontar-me, segons la informació de la web, a una novel·la històrica ubicada al 1468 en una Gran Bretanya dominada per la fe i el dogma. Canviava d’època històrica, això està clar, lluny de l’Imperi Romà, però convençuda que el gènere era el mateix que el de les obres abans esmentades. Ben aviat em vaig adonar de com n’anava d’errada, que res no era el que semblava. Si a la Trilogia d’Estocolm en veia incapaç de classificar l’obra com a novel·la històrica o negra, aquí la història s’encavalca clarament amb la ciència-ficció i la distopia.

Per a la lectora que, com jo, s’enfrontava a aquesta narració al més pur estil d’El nom de la rosa, amb un capellà jove enviat a un indret recòndit on havia mort el rector de la parròquia, tot comença a grinyolar quan es troba amb l’esment del plàstic i referències desconegudes en l’època, però que ens fan pensar, per exemple, en la poma d’un iphone d’Apple.

Ai Robert -pensava en la meva inconsciència- què són tots aquests anacronismes? Sort que ben aviat se’ns dóna la clau interpretativa. En aquest món la datació és fa en funció d’una gran apagada del núvol informàtic que va provocar el col·lapse de tot el sistema, per tant, ens troben al segle XV d’un futur on s’ha fet una regressió a la foscor de l’Edat Mitjana.

-Si los antiguos eran tan estúpidos como para comerciar con fichas de aire, no me extraña que se arruinaran.

-Esa forma de dinero les permitía mantener grandes negocios, pero cuando falló todo el sistema los dejó en la más completa ruina. ¡Imagínense despertarse una mañana en la más absoluta pobreza, con unos conocimientos y unas destrezas que no tenían la menor utilidad para luchar por la subsistencia! Todo su mundo estaba basado en cosas imaginarias: simples castilllos en el aire. Y cuando sopló el viento, todo se esfumó.   (Cap. 18)

Fixeu-vos com descriu aquest Apocalipsi informàtic el doctor Shadwell, un erudit de l’heretgia a què fa referència el títol, ja que exerceix d’antiquari, a la recerca de matèrials preapocalíptics que li permetin estudiar aquesta civilització anterior tan avançada tecnològicament. En els nostres temps els arqueòlegs busquen fósils, ceràmiques, vaixells enfonsats…, mentre que els equivalents postapocalíptics, anomenats antiquaris, recullen plàstics, cristall, restes de telèfons, ordinadors… i són perseguits per fer-ho. L’obscurantisme de l’església, que ha tonat a obtenir tot el poder, prohibeix qualsevol actitud que s’allunyi del dogma de fe a la recerca dels coneixements amagats en el passat. Reflexioneu una mica sobre la citació anterior i, sobretot, les frases en negreta: A què deu fer referència amb el terme fichas de aire? Creieu que podem acabar com augura la darrera frase? Què passaria si hi hagués una fallida del sistema informàtic que ens impedís fer gestions amb els nostres aparells? Penseu fins a quin punt depenem de la tecnologia.

Pel que fa a les referències clàssiques, el context imposa moltes mostres de llatí eclesiàstic, però en destacaré dues de mitològiques i una de lingüística.

• Fairfax, el clergue enamorat, utilitza un refrent mitològic per referir-se a la sensualitat de Lady Durston: “Es Ceres -pensó Fairfax, propenso a esos arrebatos de delirio poético-. Es una diosa de la fertilidad.” (cap. 9). Desenvolupeu aquesta referència mitològica i la següent.
• El capità Hancock, gelós d’en Fairfax, critica irònicament la participació de de Lady Durston en un experiment, fent un petó a Fairfax per demostrar la transmissió de l’electricitat, desconeguda en aquest món postapocalíptic. ¿A quién tenemos aquí? ¡Pero si son la Venus Eléctrica y su Adonis! (cap. 15)
• A nivell lingüístic, és significatiu com les paraules relaconades amb els temes prohibits, susceptibles d’heretgia, han desaparegut. Mireu com es refereix Shadwell a un d’aquests conceptes: -[…] creo que formava parte de lo que los antiguos llamaban un “laboratorio”, una palabra que se ha perdido y que procedía del latín laborare “trabajar“.  (cap. 16) Digueu altres paraules en català que provinguin del mateix ètim.

En conclusió, sorpresa inicial, misteri, aventura, romanç i passió conformen aquesta nova proposta de Harris, una entretinguda lectura d’estiu que a la vegada m’ha fet reflexionar sobre el futur de la humanitat, com en el seu moment El planeta dels simis, o més recentment El apagón.

TERESA