Arxiu mensual: gener de 2019

Bones intencions de Maria Mercè Roca

Esgotats tos els llibres que corren per casa, incloses les darreres adquisicions, i amb poc temps per anar en persona a la biblioteca del poble, les meves darreres lectures són fruit de la recerca aleatòria per eBiblio,  el servei de préstec electrònic de les biblioteques públiques de Catalunya. Us el recomano, si us trobeu en el mateix cas.

De vegades, vaig sobre segur i busco obres d’autors que conec d’altres ocasions i en busco alguna que no hagi llegit encara. És el cas de Maria Mercè Roca, de qui em venia de gust llegir alguna altra creació. Per què no Bones intencions, del 2011, la seva penúltima novel·la? I l’última durant set anys, perquè fins al 2018, amb Nosaltes les donesno havia publicat res, potser per la intensa vida política, que l’absorvia.

L’autora amb el seu llibre. [Font: somvalles.cat]

L’obra ens presenta un personatge femení, la Valèria, que és capaç d’evolucionar molt al llarg de la trama, a la recerca d’una nova vida, després de l’ensorrament de la que tenia fins aleshores. Pare, fills, exmarit, antics companys d’institut, cadascun amb els seus propis fantasmes, configuren l’univers que envolta la protagonista i que l’ajuda -la força, en realitat- a transformar la seva existència. Així és com ens ho explica la pròpia autora. De què es tracta la vida segons Maria Mercè Roca?

[Font: grup62]

I com sempre, en un bloc clàssic com aquest, no em puc està de deixar constància d’alguns llatinismes que hi he trobat.

  • Al Capítol 1 (Una setmana qualsevol), el Valeri, pare de la protagonista, explica a la seva filla que vol anar a l’enterrament d’un amic a qui agradava fer jocs de mans per entretenir la gent.

-Ui si en sabia! Tenia uns dits! La seva dona va morir fa temps. Atropellada. Una harpia. L’hi va prendre tot i ell anar fent jocs de mans, “in albis“.

  • Al 3 (Al cap de nou mesos), la Farners, la millor amiga de la Valèria, explica que en David, un antic company d’institut, era alcohòlic rehabilitat.

Era un gran venedor. Ho venia tot, parcel·les o iots o assegurances. Va cremar la casa en un delírium trèmens.

  • Al 6 (Això aquí i això allà), vénen a la Casa rural Can Valeri els representants d’una ONG d’exmarginats a recollir els objectes llençats en la reforma.

Han vingut dos homes, molt educats, un és alt i prim, amb rostre d’ecce homo“, solcat per moltes arrugues…

  • Al següent capítol (Temporada alta), ve un topògraf, l’Abat, a mesurar si un mur molt antic de la finca de la casa es troba en sol públic, i per tant s’ha d’enderrocar, o dintre de la propietat. Al final del seu anàlisi sobre el terreny, l’expert dóna el seu dictamen.

-Ja està! -crida. I afegeix, solemne-: “alea jacta est“.

Com sempre, us animo a plantejar-vos la lectura de l’obra, però sobretot a explicar què signifiquen els llatinismes o expressions llatines en el context i també una referència mitològica que s’ha colat en un dels fragments. Mireu si ja els tenim a Llatinismes “in situ” i en aquest cals deixeu-ne l’enllaç. Podeu utilitzar-los, si voleu i escau, per a l’entrada que hi heu de fer cada trimestre, sempre que indiqueu que els heu tret d’aquest article i també l’enllaceu.

TERESA

El valor de una simple manzana

El títol d’aquest article és el nom d’una petita narració que he realitzat, conté 12 capítols narrats per Calístrata, la protagonista principal.

Aquí estem a l’autocar per anar a Tàrraco.

La idea d’aquesta narració va començar amb preguntes. S’acostava la sortida a Tarragona, llavors em vaig preguntar “com seria jo, si no visqués en aquesta època d’ara?”. Després vaig començar a pensar i pensar, a fer-me preguntes d’aquest tipus i a investigar com era la vida en l’època romana o diferents èpoques. Vaig arribar a la conclusió, que (personalment), no podria viure amb el tipus de regles i situacions de masclisme on la dona no té cap poder, (que en alguns casos se segueixen veient). Així que vaig pensar “Com haurà viscut una persona a la qual no agrada seguir les regles? Tindria por?”. Llavors vaig voler crear un personatge amb aquestes característiques i més, però volia agregar emoció, un motiu pel qual trencar les regles i vaig pensar en alguna cosa per la qual cosa tots o la majoria hem fet alguna cosa estranya i per la qual tots hem o hauríem de passar: l’amor. Vaig aquesta idea a la Teresa, i ella em va donar el vistiplau.

A la part superior dreta, l’aqüeducte vist des de dalt. A la part superior esquerra, l’aqüeducte vist des de baix. A la part inferior dreta, una font ubicada al passeig de la muralla. A la part inferior esquerra, una maqueta de Tàrraco. Tots aquest llocs són esmentats a la narració.

El següent pas va ser pensar en la trama, en com succeiria tot, com acabaria i com ordenar els esdeveniments. Vaig començar imaginant petites converses, moments i pensaments, tant de Cayo com de Calístrata. Després, estant a Tarragona, en aquells llocs esmentats en la narració, vaig començar a imaginar més i més coses. Així que anava escrivint el que se’m passava pel cap i després vaig anar descartant coses i ordenant-les de manera lògica.

Vaig continuar creant els personatges, escrivia coses que pensaven, el seu passat, fins al més mínim detall, encara que no ho esmentés. Mentre escrivia, buscava la informació que necessitava sobre l’època per evitar els anacronismes.

Vaig tenir alguns problemes per trobar informació, sobretot amb les togues, ja que eren moltes i no trobava dues pàgines que en diguessin el mateix. També vaig poder comprovar la transcendència dels errors argumentals relacionats amb l’època, ja que vaig cometre una incongruència històrica i per aquest petit error, vaig haver de reestructurar part de la trama i, de vegades, no sabia com continuar narrant o em quedava pensant què afegir. En aquests casos vaig rebre ajuda d’una gran amiga, que m’animava, em suggeria escenes, converses…, i la seva ajuda va ser molt important per poder lliurar la narració a temps.

Personalment, va ser un repte fer aquesta narració, perquè tenia un termini de lliurament i mai havia escrit sobre una època passada, i si ho feia, havia de seguir totes les regles d’aquesta època i no podia canviar o afegir coses.

Aquí la teniu  perquè pugueu llegir-la. Fabulam vobis ago!

Totes les imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero

Paula Torres 4ESO

Projecte Legimusne? 17-18

El curs 17-18 l’alumnat de Llatí es va enfonsar en la lectura d’obres amb referències clàssiques. Després de comentar articles de cursos anteriors en què els companys presentaven la seva experiència lectora, van anar a la recerca d’una de nova, van fer-ne la fitxa i van llençar-se a la seva lectura. Finalment van fer creacions inspirades en ella: una conversa radiofònica entre la protagonista d’Odessa i el món secret dels llibres, i el de l’Heroi perdut, titelles de paper (Helena i la guerra de Troia), un booktrailer (El sueño de Roma), muntatges audiovisuals (Safo de Lesbos: el somriure d’Afrodita)

Aquí teniu el recull que van fer de les fitxes dels llibres que van llegir.

Aprofitem la seva feina per endinsar-nos en el món de la literatura amb referències clàssiques.

  • Escolteu i visioneu amb atenció les recreacions i comenteu-les. Què podeu destacar de cadascuna? Us semblen originals? Creieu que són atractives per fomentar la lectura de l’obra en qüestió? 
  • Repasseu el recull de fitxes, comenteu els diferents tipus de lectures s’hi presenten i destaqueu-ne 5 de diferents per algun motiu.
  • N’heu llegit algun? O potser n’heu vist l’adaptació cinematogràfica? us havíeu adonat de les referències clàssiques que s’hi amagaven. Com més n’analitzeu, més enriquireu el comentari.

TERESA