Ja tenim a prop Sant Jordi, roses i llibres a dojo,… i poesia. De la mateixa manera que en aquest bloc us animem a llegir, a conrear aquest “vici” tan sa i enriquidor per al nostre esperit, en aquestes dates tan assenyalades us proposem que escriviu. Deixeu anar la vostra imaginació, combineu mots, imatges, idees i creeu un univers nou de mots, punts i comes.
Com ja havíem fet altres vegades, enguany posem sobre la taula un tema comú a partir del qual cadascú de vosaltres podreu fer la vostra creació. És tracta de l’amor, sí senyor, però no penseu pas que ens seveix qualsevol història, ha se ser un amor diferent, especial, lluny del “noi coneix noia” a què estem acostumats. La vostra no pot ser una narració convencional, ha de tenir quelcom d’inusual, de sorprenent, de màgic, de perillós, de criminal…. i per això a continació trobareu algunes idees que pensem que us poden encaminar.
- El matrimoni, per exemple, no sempre ha estat per amor, és més, fins fa poc era preferible que no n’hi hagués perquè funcionés com a institutció social. Hi ha actualment una exposició al Museu d’Història de Catalunya, T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni, que repassa l’evolució d’aquesta institució al llarg de la història i en l’apartat de L’amor clàssic us pot oferir idees que us serveixin d’inspiració. Per què no us animeu a visitar-la, us la recomanem!
- Sabeu qui era Safo? Aquesta poetessa del segle VII-VI aC, considerada pel Plató com una Musa més, va inspirar autors romans com Catul i Horaci, ¿per què no ha de passar el mateix amb vosaltres? Ella i el seu cercle de dones il·lustrades i sensibles de Lesbos van representar una exepció en el seu temps, amb tan poca presència femenina, si més no a nivell públic, potser per això el nom d’aquesta illa va donar nom a la denominació de l’homosexualitat femenina. Llegiu com es descriu l’amor en aquest poema i potser se us acudirà alguna història d’amors entre el mateix sexe, perseguits, amagats…
Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,i altres, de naus, és el més formóssobre la negra terra; i jo dic que ésel que un estima.[…]Ara m’ha recordat Anactòria,que no és aquí.D’ella més voldria el pas digne d’amori el guspireig lluminós del seu rostre,que els carros lidis i guerrers lluitant a peuamb totes les armes.Safo 16
- Els personatges de la tragèdia grega, especialment els d’Eurípides, quin munt de passions prohibides, violentes, sentiments desenfrenats, patiments impensables, dones i homes víctimes dels capricis del trapella d’Eros i també d’ells mateixos. En trobareu un tastet en aquest article sobre el Treball de recerca de la Marina Ruíz.

- En els versos de Catul podreu seguir les etapes d’una relació tempestuosa com la seva amb Lèsbia, des de l’amor més intens a l’odi igualment punyent. Mireu què experimenta el poeta en l’etapa intermèdia.
“Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.”Odio i estimo. Com m’ho faig, potser em demanes.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.J. Vergés i A. Seva. Fundació Bernat Metge
- Les obres amatòries d’Ovidi ofereixen tot mena de detalls sobre la seducció i els seus secrets. Potser alguns de vosaltres vol centrar-se en aquest moment del procés eròtic… A les Metamorfosis, d’aquest mateix poeta, les relacions són d’allò menys convencial, i les transformacions que experimenten els protagonistes, si més no, sorprenents.
- Les peripècies de dones que senyoreixen el trajecte vital d’Eneas són símbol de l’abandó com a sacrifici, de desesperació que porta a l’extrem de la mort, o d’acceptació del paper de mera dipositària del poder.
- També malhauradament actual és la violència masclista que ja apareix en llegendes fundacionals de Roma com el rapte de les sabines, la violació Lucrècia, el càstig de Camila, l’Horàcia fidel…
En fi, de tot això o qualsevol altre tema podeu parlar en la vostra composició, la llargada del text, el gènere i el format també depèn de vosaltres, així com l’època -contemporània o antiga-, la ubicació, el context, els personatges… Només us demanem dos requisits obligatoris: l’aparició d’alguna referència clàssica, més o menys explícita i, sobretot, que el tema central sigui un amor diferent.
Au ja podeu posar mans a l’obra i penseu que el termini de lliurament al vostre professor/a és el 18 d’abril. Haureu d’obrir un document Drive i compartir-lo amb el vostre professor/a, de manera que puguem guiar-vos en el procés creatiu.
Ad astra per aspera!
TERESA et ALFONSO
És cert que les històries que més donen a pensar i et deixen pendent de què passarà a continuació, són aquestes que destaquen per la seva incertesa de ser permanents o no, les històries que expliquen rebel·lions entre dues persones i sobretot, en les que intervé l’amor davant qualsevol adversitat.
EL MATRIMONI: Anys enrere la intenció de juntar-se principal era per enfortir la seva classe social i ampliar les famílies i grups. D’aquesta manera, els casats es concedien les terres d’un a l’altre i així tenir més territoris que afavorien als futurs hereus.
Actualment, l’amor ha rebut més importància i l’interès ja no està tan sobrevalorat. La societat ha acceptat una innovació que a l’adaptar-se a la normalitat la gent ha relacionat el matrimoni amb l’amor com a tradició.
SAFO: El que he entès del poema és que es va enamorar d’una noia perquè descriu la seva bellesa i més tard contrasta la seva angoixa a partir de l’absència d’Anactòria. Expressa la seva entrega per aquest amor i la seva disposició a lluitar per aquest amor.
FEDRA: Tracta de la discriminació a la dona, de la poca importància que se’ls donava i la manca de drets que no se’ls permetia. La proposta de les dones Eurípides era qüestionar els aspectes pels quals elles eren qüestionades i modificar el paper secundari que rebien.
Eurípides va ser una dona que va defensar la posició femenina davant el masclisme amb força, decisió i valentia.
CATUL: Els sentiments d’aquest autor mostren un gran desengany però a la vegada un cert lligam del qual depèn. Entenc els versos com una relació intermitent, sense futur però destinada a ser.
OVIDI: M’he informat sobre les característiques que usava aquest autor i, cal remarcar l’originalitat, les influències de temes diversos (ja que presenta una gran varietat de gèneres), que és didàctic i filosòfic i l’estructura dels seus textos (primer, els personatges són excepcionals; seguidament, presenta a herois i heroïnes; per últim, mencionava les figures més recordades d’altres esdeveniments).
ENEAS: Permet una sèrie d’injustícies respecte a les dones que les fa víctimes d’aquesta època. Tot això ve arreu un amor impossible que ressuscita constantment per no deixar-lo morir.
Dido era com una reina que governava al seu poble i l’enamorament per Eneas la va desviar de les seves obligacions oblidant-les per complet.
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA DE LES LLEGENDES DE ROMA: En honor a totes les dones afectades que han patit aquest fet, va haver-hi una celebració pel Dia Internacional de la Dona on l’Ajuntament de Roma va decidir valorar la vida de les difuntes il·luminant les estàtues dels carrers de color rosa.