José Emilio Pacheco

José Emilio Pacheco va ser un reconegut poeta mexicà (1939-2014). va obtenir el Premio Miguel de Cervantes 2009.Un dels seus darres llibres de poesia ha estat Como la lluvia, És un llibre de llibres que van des del poema narratiu als haikus.

LA PIEDRA

Lo que dice la piedra
sólo la noche puede descifrarlo

Nos mira con su cuerpo todo de ojos
Con su inmovilidad nos desafía
Sabe implacablemente ser permanencia

Ella es el mundo que otros desgarramos
José Emilio López Pacheco

Poemes matemàtics (2)

Una vella

Una vella porta tres pedres al damunt;

una al cap i una altra sota cada braç.

L’ombra que feia a la paret va parlar,

i va dir: Una vella porta tres pedres al damunt;

una al cap i una altra sota cada braç.

L’ombra que feia a la paret va parlar,

i va dir: Una vella, etcètera.

 

Joan Brossa



Joan Brossa, Una vella, Em va fer Joan Brossa,  dins Poesia rasa I, Barcelona: Edicions 62, 1990.

Poemes matemàtics (1)

matematiques

Estadística

Per cada esbojarrat n’hi ha sempre dos o tres

que calmen, d’aquells que donen copets a l’esquena.

Per un que plora, un bon grapat dels que consola.

Per cada alegre, moltíssims desolats

que cerquen en la joia d’aquell

un bàlsam.

 

I cada nit almenys un home

perd el camí de casa

o bé la seva casa ha passat a ser una altra,

i vagareja pels carrers

i és sobrer.

 

 

Un cop m’esperava amb el meu fill petit a la parada

i en passar l’autobús buit sense parar

el meu fill va dir:

“Mira, un autobús ple de gent buida.”[i]

Iehuda Amikhai



[i] Iehuda Amikhai, Clavats a la carn del món, trad. Manel Forcano, Barcelona: Proa, 2001.

El camí no escollit

EL CAMÍ NO ESCOLLITSONY DSC
Robert Frost

Dos camins divergien al bosc groc,
sentint no poder fer-los tots dos
i esser un sol viatger, vaig aturar-me
a contemplar-ne un fins on se’l veia
desaparèixer rere el sotabosc.

Però vaig triar l’altre, igual de bell,
i fins potser amb motius mes convincents,
cobert com era d’herba no petjada;
malgrat que, ben mirat, tant l’un com l’altre
havien estat fressats quasi igualment.

Aquell matí se’ls veia ben semblants
amb fulles no ennegrides per cap pas.
Ah, vaig guardar el primer per un altre dia!
Però sé prou que un cami mena a un altre
i vaig dubtar si mai hi tornaria.

D’aquí a molts i molts anys contaré
qui sap on, amb un sospir, el fet:
dos camins divergien dins d’un bosc,
jo vaig triar el menys fressat de tots dos,
això ha fet que tot fos diferent.

(Traducció de JOSEP MARIA JAUMÀ)