Arxiu de la categoria: Poesia

Poesia a la Biblioteca Antonio Martín

Publicat el per

Taller de poesia

Durant el mes de març la Biblioteca Antonio Martín realitzarà diverses activitats sobre la poesia per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, 21 de març.

 

 

Taller de poesia 2014

 

En el marc del Pla de Foment de la Lectura del Prat, iniciem l’activitat Taller de Poesia, promoguda per la Biblioteca Antonio Martín, Regidoria d’Educació i Centre de Recursos Pedagògics.

És una activitat adreçada a les escoles i hi participaran nens i nenes de 4t i 5è de primària de les escoles del Prat: Escola Bernat Metge, Nostra Senyora del Mar, Escola Mare de Déu del Carme, Escola Charles Darwin, Escola Joan Maragall, Escola Galileo Galilei i Escola La Seda de Barcelona.

Aquesta activitat vol apropar els nens i nenes al món de la poesia, tot aprofitant llur imaginació.

Maribel Martín Julián és la monitora de l’activitat, que es realitzarà a la sala infantil de la Biblioteca Antonio Martín.

La poesia i Yves Bonnefoy

Publicat el per

Yves Bonnefoy ha rebut el Premi FIL de Literatura en Llengues Romàniques 2013, en el marc de la inauguració de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara. El text següent és un fragment del seu discurs d’agraïment:

“Hay en la poesía una relación específica y fundamental con el tiempo, es lo que hace que ella sea el acercamiento más directo con la verdad de la vida. En francés, por ejemplo, debemos a Villon, a Racine, a Baudelaire, saber percibir los aspectos de la condición humana que nadie como ellos supo reconocer. El papel decisivo de la relación con el otro en el despertar del yo, en su intelección de lo que es y lo que no es, nunca ha sido experimentado con mayor intensidad que en los poemas de las Flores del Mal. Pero lo esencial de la poesía no se da a ese nivel en que la verdad de lo humano se desprende y se manifiesta. Está por debajo, en la vida misma de las palabras, y es en esa profundidad de la palabra donde hay que encontrar la acción de la poesía y, a partir de ahí, comprender su importancia. Comprender que la poesía es el fundamento de la vida en sociedad. Comprender que la sociedad sucumbirá si la poesía se extingue, poco a poco, en nuestra relación con el mundo.”

Traducció Dulce María Zúñiga

José Emilio Pacheco

Publicat el per

José Emilio Pacheco va ser un reconegut poeta mexicà (1939-2014). va obtenir el Premio Miguel de Cervantes 2009.Un dels seus darres llibres de poesia ha estat Como la lluvia, És un llibre de llibres que van des del poema narratiu als haikus.

LA PIEDRA

Lo que dice la piedra
sólo la noche puede descifrarlo

Nos mira con su cuerpo todo de ojos
Con su inmovilidad nos desafía
Sabe implacablemente ser permanencia

Ella es el mundo que otros desgarramos
José Emilio López Pacheco

Poemes matemàtics (2)

Publicat el per

Una vella

Una vella porta tres pedres al damunt;

una al cap i una altra sota cada braç.

L’ombra que feia a la paret va parlar,

i va dir: Una vella porta tres pedres al damunt;

una al cap i una altra sota cada braç.

L’ombra que feia a la paret va parlar,

i va dir: Una vella, etcètera.

 

Joan Brossa


Joan Brossa, Una vella, Em va fer Joan Brossa,  dins Poesia rasa I, Barcelona: Edicions 62, 1990.

Poemes matemàtics (1)

Publicat el per

matematiques

Estadística

Per cada esbojarrat n’hi ha sempre dos o tres

que calmen, d’aquells que donen copets a l’esquena.

Per un que plora, un bon grapat dels que consola.

Per cada alegre, moltíssims desolats

que cerquen en la joia d’aquell

un bàlsam.

 

I cada nit almenys un home

perd el camí de casa

o bé la seva casa ha passat a ser una altra,

i vagareja pels carrers

i és sobrer.

 

 

Un cop m’esperava amb el meu fill petit a la parada

i en passar l’autobús buit sense parar

el meu fill va dir:

“Mira, un autobús ple de gent buida.”[i]

Iehuda Amikhai


[i] Iehuda Amikhai, Clavats a la carn del món, trad. Manel Forcano, Barcelona: Proa, 2001.

El camí no escollit

Publicat el per

EL CAMÍ NO ESCOLLITSONY DSC
Robert Frost

Dos camins divergien al bosc groc,
sentint no poder fer-los tots dos
i esser un sol viatger, vaig aturar-me
a contemplar-ne un fins on se’l veia
desaparèixer rere el sotabosc.

Però vaig triar l’altre, igual de bell,
i fins potser amb motius mes convincents,
cobert com era d’herba no petjada;
malgrat que, ben mirat, tant l’un com l’altre
havien estat fressats quasi igualment.

Aquell matí se’ls veia ben semblants
amb fulles no ennegrides per cap pas.
Ah, vaig guardar el primer per un altre dia!
Però sé prou que un cami mena a un altre
i vaig dubtar si mai hi tornaria.

D’aquí a molts i molts anys contaré
qui sap on, amb un sospir, el fet:
dos camins divergien dins d’un bosc,
jo vaig triar el menys fressat de tots dos,
això ha fet que tot fos diferent.

(Traducció de JOSEP MARIA JAUMÀ)