Poemes matemàtics (1)

matematiques

Estadística

Per cada esbojarrat n’hi ha sempre dos o tres

que calmen, d’aquells que donen copets a l’esquena.

Per un que plora, un bon grapat dels que consola.

Per cada alegre, moltíssims desolats

que cerquen en la joia d’aquell

un bàlsam.

 

I cada nit almenys un home

perd el camí de casa

o bé la seva casa ha passat a ser una altra,

i vagareja pels carrers

i és sobrer.

 

 

Un cop m’esperava amb el meu fill petit a la parada

i en passar l’autobús buit sense parar

el meu fill va dir:

“Mira, un autobús ple de gent buida.”[i]

Iehuda Amikhai



[i] Iehuda Amikhai, Clavats a la carn del món, trad. Manel Forcano, Barcelona: Proa, 2001.

El camí no escollit

EL CAMÍ NO ESCOLLITSONY DSC
Robert Frost

Dos camins divergien al bosc groc,
sentint no poder fer-los tots dos
i esser un sol viatger, vaig aturar-me
a contemplar-ne un fins on se’l veia
desaparèixer rere el sotabosc.

Però vaig triar l’altre, igual de bell,
i fins potser amb motius mes convincents,
cobert com era d’herba no petjada;
malgrat que, ben mirat, tant l’un com l’altre
havien estat fressats quasi igualment.

Aquell matí se’ls veia ben semblants
amb fulles no ennegrides per cap pas.
Ah, vaig guardar el primer per un altre dia!
Però sé prou que un cami mena a un altre
i vaig dubtar si mai hi tornaria.

D’aquí a molts i molts anys contaré
qui sap on, amb un sospir, el fet:
dos camins divergien dins d’un bosc,
jo vaig triar el menys fressat de tots dos,
això ha fet que tot fos diferent.

(Traducció de JOSEP MARIA JAUMÀ)