El passat divendres 4 de juny vam anar al Parc de la Ciutadella a ballar sardanes i La Bolangera. Ens ho vam passar molt bé.

From danses2010

Ja hem fet el debat de si la televisió ens ensenya coses o no, la veritat és que ha anat molt bé i tots/totes han estat fantàstics, tan els dos moderadors com els que han hagut de defensar el si com els que han hagut de defensar el no.
En començar els moderadors han posat un parell de normes perquè tot funcionés, i el debat ha anat fantàsticament bé. Tots o gairebé tots, han complert amb els deures manats, els contertulians han portat pensades i/o escrites les idees que havien de defensar, i els moderadors han portat les preguntes que havien de guiar el debat. Aquí teniu les preguntes que hem debatut, així a casa podeu seguir el debat, que com ja us he dit ha estat molt interessant.
– Us agrada la TV? Per què?
– Creieu que la TV ensenya?
– Us agradaria que la TV no existís? Per què?
– Si tinguéssiu fills els deixaríeu mirar la TV?

Parlem, pensem, …

A les classes de filosofia pensem molt, però també parlem

molt, aquests últims dies hem discutit sobre el PARLAR. A

partir d’una lectura que explica que hi ha un nen que no parla quasi bé mai i, en canvi n’hi ha d’altres que no callen mai, nosaltres hem estat pensant i discutint que representa això de parlar, quan ho fem i com ho fem.

A partir de la primera qüestió plantejada:

T’agrada parlar?

Si és així, en quines circumstàncies?

Si no, per què no?

durant tres dies no hem parat de enraonar sobre el parlar, de com pensem quan parlem, de què parlem i amb qui parlem. Si a vosaltres us agrada tan parlar, com els agrada als vostres fills us convido a que a casa parleu i/o discutiu amb ells de tot allò que a classe hem estat discutint

Aquí us apunto alguns del pensaments que entre tots em anat elaborant:

.- a la majoria ens agrada molt parlar, però també depèn de amb qui parles,

.- quan parlem sí que pensem, però aquests pensaments són molt ràpids, quan parlem sempre pensem.

.- no sempre mirem la cara de qui ens està parlant, quan estem tristos, o tenim vergonya o ens estan renyant no acostumem a mirar, en altres circumstàncies si.

.- quan parlem si que ens escoltem. Quan t’escoltes en parlar és diferent de quan et sens que parles en una gravació.

.- quan parlem amb els amics aprenem moltes coses, a vegades més que amb els adults, ja que amb els amics utilitzem les mateixes paraules, però els adults a vegades diuen paraules que no entenem. També ha sortit la idea de que sempre aprenem alguna cosa de la persona amb qui parlem, quan aquesta ens explica les seves coses. Dels adults a vegades aprenem moltes coses perquè ells en saben moltes, han viscut més que nosaltres. A vegades amb els adults no ens agrada parlar perquè ens parlen com a nens petits.

.- les converses que tenim amb els adults ens fan pensar més que les converses que tenim amb els amics, els adults utilitzen paraules diferents que sovint no les entenem. Amb els avis has de pensar molt perquè com que no tenen massa memòria et barregen el que t’expliquen i tu després ho has d’ordenar cronològicament.

.- algunes vegades ens costa expressar amb paraules les coses que volem dir perquè no trobem les paraules adequades i també ens costa explicar els nostres sentiments.

.- a vegades parles massa i perds el significat del que dius, i també sovint et fan una pregunta i tu contestes el que vols

.- la majoria prefereix parlar abans que escriure i/o pensar, escriure no m’agrada perquè em cansa, i quan penso a vegades m’embolico, m’avorreixo i és més rotllo. Però quan parles, sempre penses! i pensar és parlar per dins! Quan parles també penses, però de la mateixa manera de quan escrius i/o estàs a casa pensant. A les classes de filosofia pensem molt i no ens avorrim.

Al llarg d’aquesta conversa han sorgit preguntes prou interessants per fer-ne una discussió a classe: amb la TV aprens?, pensem sempre?

Amb aquestes sessions que hem fet de filosofia em pensat molt i hem treballat força algunes de les habilitats de pensament que proposa el programa de Filosofia 3/18, aquestes habilitats poden ser, per exemple la de buscar i donar raons, la de sintetitzar, la de formular hipòtesis, posar exemples i contraexemples, analogies, …

Podeu veure que bé ens ho vam passar a les colònies:

Acte de Signatura del Compromis Ciutadà per la Sostenibilitat dels Centres Educatius del Programa de l’Agenda 21 Escolar

El passat 7 d’octubre el Nicolau i el Miquel acompanyats per la Montse vam anar al saló de Cent de l’Ajuntament a “L’acte de Signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat dels Centres Educatius del Programa de l’Agenda 21 Escolar “.

El Saló de Cent estava ple a vessar. Nosaltres sèiem a l’esquerra de la gent important.

La Tinent d’Alcalde, la Sra Imma Mayol va iniciar l’acte dient que Sostenibilitat volia dir “viure bé sense fer malbé”. També va dir que a partir de l’u de novembre hi hauria la recollida selectiva de matèria orgànica a tot Barcelona, amb aquesta recollida generalitzada es produirà adob i electricitat.

Després va parlar un senyor que era una mica rollo i de sobte van entrar uns pallassos amb monocicle que feien el tonto i preguntaven a la gent a quin lloc llençarien diferents productes, per exemple: On llençaríeu una capsa de cartró? I llavors responien: Al contenidor blau.

Quan van marxar, van començar a donar els diplomes a totes les escoles que fa anys que hi participen i més tard van cridar a les escoles noves que han signat el document de “Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat” i el van lliurar a la taula. Llavors els nens i nenes de les escoles que ja fa anys que hi participem els hi vam donar una alzina o un roure petit. Aquests arbres els hi vam donar per recordar que no estan sols sinó que formen part d’un bosc o d’una xarxa més gran.

Miquel i Nicolau

A la classe de Filosofia hem portat objectes de casa que havien de complir una de les següents afirmacions:

1.- Coses que semblen reals, però que no ho són.

2.- Coses que semblen reals, i que ho són.

3.- Coses que no semblen reals, però que ho són.

4.- Coses que no semblen reals, i que no ho són.

La discussió a classe ha estat molt rica, hi havia objectes que no ens han fet dubtar gents però d’altres ha costat molt decidir on els havíem de col·locar.

Algun alumne/a fins i tot arribat a la conclusió que les coses segons com les mires o les veus poden anar a o una altra.