Els aliments entren per la boca i començen els processos digestius que permetran obtenir els nutrients que contenen. A la boca s’hi troben les dents que produeixen la mastegació (digestió mecànica) i aboquen els seu contingut les glàndules salivals. En mastegar l’aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. La saliva lubrica l’aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó (digestió química).
L’aliment barrejat amb la saliva es denomina bol alimentari, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe.
Aquí es produeix la deglució, un acte involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe. La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries.
Per evitar que l’aliment entre cap a la tràquea i pulmons, hi ha una espècie de tapadera, l’epiglotis, que tanca la tràquea i permet l’aliment seguir cap a l’esòfag.
Què passa a la boca i la faringe?
Una vegada en l’esòfag (un conducte d’uns 25 cm de longitud), el bol continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions i relaxacions musculars anomenades moviments peristàltics (es donen al llarg de tot el tub digestiu), que els conduiran fins l’estómac.
L’estómac és un eixamplament (pren forma de sac) del
tub digestiu què té capacitat per a 2′5 l. A l’estómac, el bol alimentici es barreja amb el suc gàstric.
L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric (àcid clorhídric, pepsinogen, mucina) que degraden les proteïnes en pèptids més petits.
Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l’intestí prim, el duodé.
A l’entrada del duodè es vessen dos líquids: el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis provinent del fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar. Tots aquests líquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duodé finalitzaran el procés de digestió dels nutrients complexos que formaven els aliments.
Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil.

Les molècules que conté el quil ( monosàcarids, aminoàcids, àcids grasos…) són suficientment petites per poder ser absorbides.
El quil avança per l’intestí prim i en les vellositats de les regions anomenades jejú i ili es produeix l’absorció dels nutrients. Les vellositats sónnombrosos replecs que contenen les parets de l’intestí prim per tal d’augmentar la superfície de contacte amb el quil i millorar l’absorció.
D’aquesta manera molts dels components del quil (aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l’intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució.
Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.
Des de l’intestí prim, els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament, i part de l’aigua, passen a l’intestí gros a través d’un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l’intestí prim.
L’intestí gros és un tub muscular d’aproximadament un metre i mig de llarg.
La primera part de l’intestí gros s’anomena cec. Continua amb les regions denominades còlon (ascendent, transversal i descendent) i el recte, que desemboca en l’anus, per on s’evacuen a l’exterior les restes no absorbides dels aliments.

El quil que passa a l’intestí gros conté un 80% d’aigua, les substàncies que no s’han pogut digerir i les restes dels sucs digestius.
A l’intestí gros es reabsorbeix gran part d’aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s’aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents.
La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bactèries que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bactèries intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut).
La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines (vit K)
La resta forma la denominada matèria fecal (o femtes) que surt per l’anus.