La gastroenterologia és la part de la medicina que estudia i tracta els trastorns i les malalties pròpies dels òrgans que intervenen en el procés digestiu (boca, esòfag, estómac, budells, així com el pàncreas i el fetge).

– L’aparell digestiu i les malalties.

– Una web amb molta informació sobre malalties de l’aparell digestiu

– Salut jove i alimentació.

– Salut bucodental

Vivim en una societat que ens fa creure que la imatge ho és tot. La publicitat, el cinema,… ens alenten a convertir-nos en esclaus i esclaves del nostre cos i de la nostra figura, passant per alt tot allò més important, com ara la salut o la nostra pròpia autoestima.

– Què és l’anorèxia nerviosa? Què és la bulímia?

– Anorexia, bulímia i altres trastorns alimentaris.

– L’anorèxia nerviosa. Una web amb informació molt rigurosa que et pot resultar dificíl d’entendre però molt útil per adonar-te de la gravetat d’aquesta malaltia. Pregunta si necessites ajuda.

– Valorar-se un mateix i aprendre a menjar, les claus.

– Les aparences, enganyen. Darrera de moltes famoses que provoquen admiració s’amaga una persona infeliç i malalta.

Els aliments entren per la boca i començen els processos digestius que permetran obtenir els nutrients que contenen. A la boca s’hi troben les dents que produeixen la mastegació (digestió mecànica) i aboquen els seu contingut les glàndules salivals. En mastegar l’aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. La saliva lubrica l’aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó (digestió química).

L’aliment barrejat amb la saliva es denomina bol alimentari, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe.

Aquí es produeix la deglució, un acte involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe. La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries.
Per evitar que l’aliment entre cap a la tràquea i pulmons, hi ha una espècie de tapadera, l’epiglotis, que tanca la tràquea i permet l’aliment seguir cap a l’esòfag.

Què passa a la boca i la faringe?

Una vegada en l’esòfag (un conducte d’uns 25 cm de longitud), el bol continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions i relaxacions musculars anomenades moviments peristàltics (es donen al llarg de tot el tub digestiu), que els conduiran fins l’estómac.

L’estómac és un eixamplament (pren forma de sac) del tub digestiu què té capacitat per a 2′5 l. A l’estómac, el bol alimentici es barreja amb el suc gàstric.

L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric (àcid clorhídric, pepsinogen, mucina) que degraden les proteïnes en pèptids més petits.

Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l’intestí prim, el duodé.
A l’entrada del duodè es vessen dos líquids: el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis provinent del fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar. Tots aquests líquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duodé finalitzaran el procés de digestió dels nutrients complexos que formaven els aliments.

Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil.

Les molècules que conté el quil ( monosàcarids, aminoàcids, àcids grasos…) són suficientment petites per poder ser absorbides.

El quil avança per l’intestí prim i en les vellositats de les regions anomenades jejú i ili es produeix l’absorció dels nutrients. Les vellositats sónnombrosos replecs que contenen les parets de l’intestí prim per tal d’augmentar la superfície de contacte amb el quil i millorar l’absorció.

D’aquesta manera molts dels components del quil (aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l’intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució.

Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.

Des de l’intestí prim, els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament, i part de l’aigua, passen a l’intestí gros a través d’un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l’intestí prim.

L’intestí gros és un tub muscular d’aproximadament un metre i mig de llarg.

La primera part de l’intestí gros s’anomena cec. Continua amb les regions denominades  còlon (ascendent, transversal i descendent) i el recte, que desemboca en l’anus, per on s’evacuen a l’exterior les restes no absorbides dels aliments.

El quil que passa a l’intestí gros conté un 80% d’aigua, les substàncies que no s’han pogut digerir i les restes dels sucs digestius.

A l’intestí gros es reabsorbeix gran part d’aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s’aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents.

La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bactèries que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bactèries intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut).
La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines (vit K)

La resta forma la denominada matèria fecal (o femtes) que surt per l’anus.

La dieta equilibrada

Una dieta equilibrada és aquella que conté tots els aliments necessaris per aconseguir el millor estat nutricional.

La dieta equilibrada és aquella que pot:

– Subministrar suficients nutrients amb funcions plàstiques i reguladores (proteïnes i vitamines).

– La dieta ha de proporcionar les calories necessàries : vindrien a ser unes 2000 o 2500 calories, però aquest nombre pot variar molt segons l’edat, el sexe, l’activitat física realitzada (al igual que les necessitats nutritives) i s’aconsella de calcular-ho recomanant ingerir unes 40 calories per quilo de pes al dia. (Consulta l’enllaç de sota requeriments de nutrients)

– Aportar els nutrients en les proporcions correctes:

• Les proteïnes han de suposar com a molt un 15 % de l’aport calòric.
• Els glúcids entre un 50 % i un 60 % de l’aport calòric
• Els lípids no han de sobrepassar el 30 % de les calories totals ingerides.

– És convenient distribuir la ingestió diària d’aliments en quatre o cinc àpats (menjars) i mai en menys de tres.

– La piràmide alimentària. Practica ara amb el joc de la piràmide.

– Vols saber com d’equilibrada és la teva dieta? Tens bons hàbits d’alimentació? Contesta amb sinceritat aquestes preguntes i espera la puntuació.

– Requeriments de nutrients. Consulta aquesta web si vols saber quanta energia necessitem i quina quantitat de proteïnes, glúcids i lípids requerim

La nostra “dieta mediterrània” està considerada un model de dieta equilibrada, ja que per elaborar-la s’utilitzen molts aliments de gran valor nutritiu, com ara: l’oli d’oliva, els cereals, el peix, els llegums, les fruites, les hortalisses i, en menys quantitat, les carns i els productes lactis. Tots ells permeten elaborar plats extraordinaris, que són fruit d’una gran tradició gastonòmica (estofats, amanides, arrossos o sopes).

Es considera que la dieta mediterrània és capaç de prevenir alteracions del sistema digestiu i metabòlic i malalties de l’aparell circulatori. També ajuda a la prevenció de certs tipus de tumors com ara el de còlon. A més, és barata i molt saborosa.

– Els mites de la nutrició . L’alimentació genera un interès creixent. És un tema freqüent en converses i consells de veïna, en què, sovint, s’hi colen tòpics que són falsos…

– Omega-3, Biobífidus, productes bio, enriquits, light, ecòlogics…. uff! Quin embolic amb les etiquetes. Què mengem quan ens diuen què un aliment és …? Passa el ratolí per la bossa de la compra i averigua què significa. Atenció a les marques que s’anuncien falsament com a BIO, i no en tenen res de biològiques.

– Llevadura de cervesa, la gelea reial, les algues, pol·len, els fruits secs, …són complements ideals per a la nostra dieta.

– És bo prendre llet de vaca? La veritat és que cada cop, més estudis assenyalen que el seu consum pot ser el responsable de moltes de les malalties que pateix el món occidental… Si vols saber què en pensen alguns experts (en anglès) llegeix l’altra cara de la llet.

El nostre cos, a l’igual que la resta d’éssers vius, necessita incorporar matèria i energia.

• Necessitem matèria per créixer, però també per reciclar les cèl·lules del nostre cos (les cèl·lules mortes de la pell es substitueixen cada dos mesos, els glòbuls vermells de la sang es renoven en quatre mesos,…). Les nostres cèl·lules estan continuament reparant i fabricant.

• Necessitem energia per garantir la supervivència del nostre cos: les activitats vitals gasten energia! Però també per mantenir la temperatura constant (un termòstat la fixa al voltant dels 37ºC) i per realitzar les activitats quotidianes, aquelles que fem normalment al llarg del dia.

Aquesta funció rep el nom de nutrició i per portar-la a terme el nostre cos compta amb uns aparells que treballen coordinats i relacionats: l’aparell digestiu, l’aparell circulatòri, respiratori i excretor.

Els aliments ens aporten els nutrients que ens proporcionen la matèria i l’energia que ens fan falta per viure .

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.

– La nutrició. Apunts sobre el conceptes de nutrició, nutrients, alimentació, els tipus de nutrients bàsics…

– La nutrició humana: bons apunts on es defineixen els conceptes de nutició, nutrient, nutrients bàsics, funció dels nutrients, energia que aporten i dieta equilibrada.

– Alimentar-se amb salut. La web del treball de recerca d’una estudiant de batxillerat. Molta informació sobre els tipus de nutrients i la importància de portar una dieta equilibrada.

– Alimentació. Guia de Salut per a Joves

– La nutrición humana. Una web on trobaràs la composició dels aliments, la dieta equilibrada i Dieta i salud en la adolescencia.

Els nutrients

Els humans necessitem incorporar amb la nostra dieta una sèrie de nutrients que considerem bàsics. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids, les vitamines, les sals minerals i l’aigua.

– Vols saber quins nutients aporta cada aliment? Pots consultar-ho dins aquesta base de dades sobre el valor nutricional dels aliments.

– Los nutrientes. La web de Puleva salud t’informa sobre els tipus de nutrients.

– Les proteïnes. Els aminoàcids són les unitats bàsiques de les proteïnes.Vuit d’aquests vint aminoàcids són considerats essencials (imprescindibles) per a l’organisme i han de ser ingerits a través de la dieta perquè no es poden obtenir de cap altra forma. El paper de les proteïnes en l’alimentació. Quines proteïnes cal menjar?

– Els glúcids també dits hidrats de carboni, carbohidrats, sucres…

– Els lípids. Si vols, més informació.

– Les vitamines. Què són les vitamines? Una web amb informació molt completa sobre els tipus de vitamines. Una altra web que t’ho explica, en castellà.

Els aliments

Els aliments són productes orgànics d’origen agrícola, ramader o industrial, el
consum dels quals proporciona a l’organisme, els nutrients necessaris per poder dur a
terme la funció de nutrició. Els aliments (sòlids i líquids) són habitualment barreges
molt complexes de nombrosos nutrients.

– Els aliments. Com es classifiquen els aliments? La dieta equilibrada. Més apunts en castellà: los alimentos.

-La roda dels aliments ès un esquema que classifica els aliments en set grups La roda dels aliments, ara dividits en sis grups.

– Sobre història i salut dels aliments

Benvinguts al mon de l’aparell digestiu, dins de la unitat del cos humà