A la República  Dominicana estan molt presents el marxisme i feminisme.  Els homes dominicans es veuen a si mateixos com a conqueridors de les dones, de les quals s’espera que adoptin un paper sumis.

El marxisme17, no es reconeix com a tal en aquest país, simplement, es considera la forma en la que se suposa que s’han de comportar els homes. Les lleis destinades a protegir a les dones contra la violència o el abús sexual rara vegada es fan complir.  I la homofòbia és molt pronunciada entre els homes dominicans.

Els anomenats  tigueres o tigres, són joves que es guanyen la vida sovint estafant agressivament als turistes, aquests són admirats per moltes persones de les classes més baixes. Entre ells podem trobar els sankipankis, homes que busquen relacions sexuals amb turistes del sexe femení a canvi de diners.

 Cal destacar també les baralles de galls que són el passatemps masculí per excel·lència entre els dominicans, una practica que contribueix al sentiment nacional.

La vella costum del chaperón o de la chaperona, que servia per assegurar-se de que les joves premuneixin castes, ha desaparegut, desplaçada per les noves llibertats. A l’actualitat les dones destaquen als negocis e inclús a la política, encara que cobren bastant menys que els homes. El concubinat és molt més freqüent que el matrimoni entre les classes més desfavorides, i molts homes pertanyents a aquest estrat social assumeixen molt poques responsabilitats davant la seva paternitat. Ja que a la República Dominicana és normal que les dones tinguin fills molt joves. I la mitja de fills per família esta establerta entre tres o quatre. 

 

 

 

 

16. Compadrazho:  Relacions afectives entre la gent del camp que es denominen entre ells compadre.

17. El marxisme: entenem per marxisme l’exercici exagerant de la masculinitat