Santo Domingo

                Situada a la bora de l’oest del riu Ozama com la primera ciutat europea fundada a l’hemisferi occidental, Santo Domingo és avui una metròpolis moderna, cosmopolita i en expansió, a on viuen 2.2 milions de persones. Aquesta històrica ciutat , que respira un compàs d’un vell ventall espanyol, combina l’encant del Vell Món amb la sofisticació del modern i el carisma llatí.

Aquesta ciutat va ser fundada al 1498 per Bartolomé Colom. Aquesta primitiva ciutat va néixer com a plataforma de llançament per expedicions de colonització per tota Amèrica. Al principi va ser batejada com Nueva Isabela. Al 1502 un huracà va arrasar aquest assentament de fusta. El governador Nicolás de Ovando la va reedificar a l’altre costat del riu i la rebatejar com a Santo Domingo de Guzmán. Amb un traçat amb forma quadricular, la muralla, encara en peu, amb sis portes d’entrada i vint baluards, envolta la ciutat colonial. Al 1586, la ciutat va ser assaltada i va patir una gran destrucció de la qual no es va recuperar mai. A continuació van seguir 50 anys de batalles entre cabdills per fer-se amb la ciutat. Amb el govern de Trujillo aquesta ciutat va rebre el nom de la Ciutat de Trujillo, el qual va iniciar un programa de construccions que va agraciar la ciutat amb nombrosos edificis de tall contemporani. Després de la mort de Trujillo, van sorgir barris de classe mitja alta, i la ciutat va reclamar el seu antic nom. Avui en dia, Santo Domingo és una capital moderna, de botigues a la última, amb una interessant oferta gastronòmica i amb una palpitant vida nocturna que reflexa el misteri llatí.

Del yang modern al ying colonial, tot el que es troba al llarg del Malecón, un descolorit passeig marítim bordejat per casinos i hotels, també amb els districtes de Naco, Winston Churchill y Piantini, llocs de negocis, compres i menjadors. Aquest últim és el centre de salsa nocturna a nivell nacional. També l’escena artística és atractiva i es concentra al Museu d’Art Modern,, situat a la plaça de la Cultura.

Les zones més interessants de la ciutat es troben al voltant de les tres places principals de la Zona Colonial. Un sistema informal i aparentment caòtic de públics( furgonetes), guaguas (autocars), i taxis arriben a tots els barris de la ciutat, i també la construcció del metro de Santo Domingo, amb 16 estacions, esta molt avançada.

 

A la zona Colonial, la presencia policial per protegir als turistes mante la delinqüència a ratlla. En canvi, no pot dir-se el mateix de la major part de la metròpolis, sobretot dels   barris situats al nord de la Zona Colonial.

El Sud-est

 No es difícil entendre perquè el sud-est s’ha convertit en les zones més populars del país. Per alguna cosa, te les millors platges de l’illa. Els arenals de Boca Chica y Juan Dolio situats a una hora en cotxe de Santo Domingo, són fàcilment accessibles. Més a l’est, la Costa del Coco enlluerna amb els seus 64 kilòmetres ininterromputs de platja protegida del sol per les palmeres i abundants complexos turístics.  La major part de la costa esta ple d’hotels luxosos, però també cal nombrar  els vistosos vaixells de fusta situats al llarg de les platges solitàries. També la regió avarca varis parcs nacionals, famosos pels seus espectaculars paisatges i la seva fauna.

 

      La península de Samaná        

            Encara que només és una allargada península que s’interna 48 kilòmetres a l’oceà Atlàntic, aquest estret espai de terra, tanca nombrosos atractius i compta amb algunes de les platges més maques del país. Les millores es troben al nord-est i reben vents alisos, mentre que els mars de color blau turquesa fan suportable el fort sol. Les estrelles de Samaná, són les balenes que freqüenten la badia cada hivern. Es aleshores quan les carreteres s’omplen de turistes, ja que les balenes es troben tant a prop de la costa que sembla factible anar nedant fins a elles i tocar-les.  També es molt important i interessant l’activitat submarina que ofereix aquesta península en el període en el que no es troben les balenes.

A l’interior, les estretes planes s’estenen fins a les colines. La Serralada de Samaná, esta formada per la seva gran presencia boscosa tropical que resulta de gran bellesa. La població costera de Las Galeras, a l’extrem més oriental de la península, conserva el seu ambient de poble pesquer.  El turisme aporta modernitat i progrés a aquest indret de terra. El Govern Dominicà ha invertit moltísim en la península en els darrers anys. L’aeroport internacional de El Catey inaugurat al 2006,ha augmentat la riquesa de la regió. I s’està construint una carretera que comuniqui la ciutat de Santo Domingo i Samaná.

 

 

 

 El Sud-oest

            L’accidentat sud-oest ofereix una gran diversitat que avarca des de pinars i boscos fins a pantans i planes habitades per cactus. Tres parcs nacionals importants atrauen als observadors d’aus. La verda serralada Central uneix la regió amb el nord, mentre que altres dos serralades divideixen la regió en zones de terra altes i baixes ben diferenciades. A pesar, de l’abundància de les platges excepcionals, la z ona a passat desapercebuda pels hotelers. El sud-   oest continua essent la frontera per al desenvolupament del turisme, encara que el Govern està intentant desenvolupar una oferta turística intel·ligent basada principalment en l’eco turisme.

 

El Cibao       

            La regió coneguda com el Cibao esta delimitada per la serralada Septentrional i l’abrupta serralada Central. Compren la vall del riu Camú, i cap a l’oest la vall del Yanque del Nord.  El Cibao s’estén al llarg aproximadament 235 kilòmetres entre San Francisco de Macorís i Monte Cristi. És una de les regions més fèrtils de la república i la més rica. Esta formada per ciutats històriques i els seus parcs nacionals abracen la muntanya, el litoral i el mar en el qual es pot observar una gran varietat de fauna.