Degut a que fa poc temps han tingut lloc unes de les dates festives més importants del nostre calendari, el Nadal, he volgut interessar-me per com són aquestes festes pels dominicans. Moltes de les seves celebracions són semblants a les nostres, es per això que m’ha interessat molt investigar sobres dites festes.

A la República Dominicana l’ambient nadalenc comença a sentir-se al novembre amb la decoració i els elements decoratius que apareixen a les cases, als comerços i a la resta d’establiments. Des dels inicis del desembre les empreses celebren les seves esperades festes nadalenques, en les que comparteixen; empleats i propietaris, sortejos, abundant menjar, beguda, música i ball. A les esglésies es prepara un altar amb el naixement simbòlic. I a les cases es col·loca el naixement, al costat de l’arbre de Nadal.

Una festa segueix a l’altre i el desembre es un constant de celebracions entre amics i familiars. Els dominicans, que han immigrat a altres països, tornen per passar les festes a casa i arriben carregats de regals per a tots.

A Santo Domingo, la nit del 24 de desembre es fa un sopar entre familiars i amics per desprès acudir al “malecón”  a compartir tots junts la festa i a l’inici del dia esmorzar te de gingebre o xocolata calenta amb pa.

 La missa del Gall a la Catedral Primada

                La missa del Gall es celebra a les deu de la nit a Santo Domingo a la Catedral Primada d’Amèrica, i a les demés esglésies de cada regió.

El sopar del dia 24 de desembre

                El plat central que mengen els dominicans aquest dia és el porc sencer rostit, o la cama de porc al forn. Acompanyats tots dos amb pastissos de fulles (massa feta de plàtan farcida de carn i embolicada amb fulles de plàtan cordat amb una petita corda.) El gall d’indi també té un paper important a la massa, i sobre tot quan els recursos econòmics de la família són escassos. Juntament amb el porc i els pastissos, el plat central, també famós entre els dominicans són les amanides de patates, les quals inclouen típicament trossets de poma.

Els Reis Macs, el Nen Jesús i la vella Belen  

            Al nord de l’illa, els nens rebien regals deixats tradicionalment pel Nen Jesús la nit del 24 de desembre, i descoberts el mati del 25. A Santo Domingo, al sud i a l’Est, eren els Reis Macs els encarregats de dita feina el 6 de gener. I a l’actualitat la figura que més abunda a les llars dominicanes es l’internacional Santa Claus. A les llars més pobres, quan els pares no tenen regals per als seus fills, amb la finalitat d’evitar que aquests es sentin castigats injustament per comportar-se malament, la Vella Belen representa una segona oportunitat per als nens, rebre algun regal un cop passat el dia de Reis.

Netejar la casa per cap d’any

            Al passat  per la nit de cap d’any s’acostumava a treure les coses velles i rentar la casa i els pisos. Les escombres velles eren fetes escombraries i col·locades a les cantonades de les cases. S’aprofitava per netejar els armaris i desfer-se de les robes velles i substituir-les per altres de noves. També es diu a la majoria del territori dominicà que porta bona sort pintar la casa per cap d’any.

Vestides de Groc el dia d’any nou 

            Era costum en temps passats que el dia 1 de gener les nenes es vestissin amb vestits grocs, encara que a poc a poc amb el pas del temps aquesta tradició avui dia es casi inexistent.

Les propines als cants i gingebre

            La tradició de les propines consistia amb ajuntar-se els amics i anar cantant nadales i cants nadalencs per les cases del veïnat, essent rebuts amb alegria pels veïns que els donaven te de gingebre, cafè, xocolata calenta, galetes, empanades, i d’altres cosses.

El cant més tradicional, que es entonat a ritme de merengue diu així:

“Ábreme la puerta
que estoy la calle
y dirá la gente
que esto es un desaire.

allá dentro veo
un bulto tapao,
no se si será un lechón asao”

 

Arbres blancs i figures de fusta

                Degut al clima i a la impossibilitat  que a la República Dominicana nevi, els dominicans han desenvolupat la seva pròpia versió de l’arbre nadalenc, blanquejant amb una mà de pintura, com si fos la més pura i freda neu.

Al costat d’aquests arbres, s’han tornat tradicionals ja, les figures  d’àngels, animals típics, elements del camps, etc… Dites figures acostumen a ser de grans dimensions, elaborades amb fusta suau i ben tallada. 

Les figures són utilitzades per decorar les cases i les oficines,  com a elements complementaris o centrals als naixements de grans dimensions. És també important mencionar que aquestes figures són sempre elaborades i fabricades artesanalment per especialistes.

 

Els angelets, intercanvis secrets

                Durant l’inicií del mes de desembre, fins al dia 23, barris, empreses, amics, escoles i universitats, celebren intercanvis o angelets entre els seus participants. Típicament s’escriuen tots els noms dels participants a l’intercanviï, i aquests papers són distribuïts de forma aleatòria i secreta. Cada un serà l’angelet d’un altre i l’hi deixarà en secret regals diaris, setmanals o només els dies establerts, fins a la celebració d’una festa o ball final d’intercanvi, en el qual es desvetllen les identitats dels angelets.  

Com podem observar aquesta tradició dominicana, es molt semblant a la que realitzem aquí, al nostre país, la que anomenem amic invisible, això si amb petites diferencies.

Els Guloyas a San Pere de Macorís

                San Pere de Macorís, és una ciutat del sud de l’illa, situada a uns 45 minuts de la capital del país. Aquesta ciutat compta amb una singular tradició, de la qual els seus orígens els trobem al segle passat, amb la presencia del cocolos, descendents dels esclaus alliberats de les Antilles angleses. El 25 de desembre una dotzena de persones es vesteixen amb vestits amb  molts colorits i llampants, com els que s’utilitzen pel Carnaval. Els colors; vermell, groc i verd es complementen amb miralls, plomes i curiosos barrets. I fuet en mà es realitzen balls al ritme de sons típics de l’illa.