Al segle XX, el modernisme, que es va desenvolupar a Europa entre 1905 i 1920, va arribar a la República Dominicana en forma d’edificis de gran vistositat, inspirats en l’escola belga, francesa i catalana. L’orgull patrimonial també va trobar la seva expressió en un renaixement de l’arquitectura tradicional espanyola.

A la dècada del 1920 va sorgir un nou moviment artístic introduït per la École des Beaux-Arts de París. En alguns edificis de la República van aparèixer, columnes corínties, així com també vitralls.

Els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van marcar l’arribada del racionalisme modern. Es van aixecar sobris edificis d’inspiració feixista, com el Far a Colom, que va encarregar Trujillo al 1939. L’assassinat de Trujillo  al 1961 va ser el pròleg d’una nova època, marcada per l’arribada de grans sumes de capital estranger a la República Dominicana, fet que es va traduir en la proliferació del vidre i del ciment per la construcció. Dos grans exemples d’aquesta moda són El Teatre Nacional i la Galeria d’Art Modern,  ambdós situats a la ciutat de Santo Domingo.

A l’última dècada s’han aixecat edificis d’estètica avantguardista pels enormes complexos turístics que han sorgit al llarg de la Costa del Coco, així com el distingit centre de Santo Domingo, a on les torres d’apartaments de marbre i vidre resplendeixen amb lluentors durats a la llum del dia.