Completa i calidoscòpica, l’arquitectura dominicana avarca un període de quatre segles. Encara que aquest país mancava la riquesa sucrera sobre la qual es va basar l’immens tresor arquitectònic de Cuba, però no per això resulta menys impressionant l’esplendor i la varietat dels seus edificis, els quals presenten una meravellosa varietat d’estils. Des del barroc dels segles XVII i XVIII, fins al neoclassicisme i el neogòtic del segle XIX, continuant amb una gran varietat d’estils que comprenen el segle XX. El ventall es tant gran que podem incloure des de les mes senzilles cases de fusta dels municipis costaners fins a les boniques mansions urbanes de les personalitats amb gran poder adquisitiu, o els ostentosos edificis de l’època de Trujillo.