La primera cultura important que es va trobar a la República va ser la dels “siboneyes”18. Aquests primers pobladors van ser desplaçats cap a l’any 100 per la cultura “igneri”, que ja coneixia la ceràmica, absorbida posteriorment pels “ taínos”19. Aquests  van començar a instal·lar-se a l’illa que ells anomenaven “Quisqueya”, durant la migració dels arahucos cap al nord des de la regió del Orinoco de l’actual Veneçuela.

Els taíns eren un poble d’hàbils agricultors amants de la pau, la seva civilització es basava en el cultiu del blat de moro i la yuca. Encara que es passejaven nus, eren experts en el teixit del cotó silvestre per fabricar cordes, pel que els conquistadors espanyols els van obligar a teixir lones per a les veles de les seves naus. Es pintaven el cos, i el front aplanada es considerava un atribut de bellesa, fins al punt que comprimien el cap dels recent nascuts entre dues fustes per mollejar el cap durant el creixement.

Els taíns també navegaven  en grans canoes elaborades amb troncs d’arbres, amb les que comercialitzaven amb les illes veïnes. Es diu que era una societat poc avançada, degut a que desconeixien la roda, els metalls, i no escrivien. Però van inventar un rudimentari calendari astrològic.  La religió ocupava un lloc molt important a les seves vides. Adoraven a una sèrie de deus , dels quals es pensava que controlaven els capritxos de la natura. Durant les cerimònies religioses, els taíns consumien una beguda alcohòlica elaborada amb una base de blat de moro. També fumaven fulles seques d’una planta anomenada “cohíba”, que cremaven en llargs cilindres anomenats “tabacos”.

Enterraven als seus morts en posició fetal, perquè esperaven que renaixessin. Al voltant de l’any 1100 aC va caure sobre els taíns l’amenaça dels “caribes”, una raça guerrera que es va anar desplaçant gradualment cap al nord per l’arxipèlag de “Las Pequeñas Antillas”, i havia començat a fer-se notar entre els poblats taíns abans de l’arribada de Cristòfol Colom.