Parlant de l’estil de vida dels dominicans cal dir que, la capital Santo Domingo, és una gran urb. 14,de 2.2 milions d’habitants; Santiago de los Caballeros amb 500.000 habitants és la seva  immediata competidora. La resta de les ciutats són en la seva majoria  centres comercials regionals. Les dues terceres parts de la població són urbanes, amb una nombrosa subclasse de marginats, entre els quals es compten els “campunos” 15, que vivien als arables de barraques  construïdes amb materials de desfet. La majoria de la gent del camp no disposa de les terres i viu modestament, amb freqüència  a una humiliant situació de pobresa.

Al 2006 la renta per capita anual era de 8.400 dòlars però la distribució de la renta a la República  és molt desigual. Gairebé un terç de la població viu per sota del llindar de la pobresa. L’atur ronda a la República Dominicana  el 16%. I la disponibilitat i qualitat de l’Assistència sanitària és molt pobre. Si bé l’educació pública és obligatòria i gratuïta, però el 13% de la població és analfabeta.

 Els diners enviats per els familiars que vivien a l’estranger contribueix a millorar el nivell de vida de molts dels dominicans,en el cas dels marginats, intentar aconseguir un visat per desplaçar-se als Estats Units constitueix un passatemps nacional.

Pel contrari, existeix una amplia classe mitja amb les mirades posades en el futur que viu sense pràcticament preocupacions, mentre que les famílies més riques envien als seus fills a escoles i universitats privades dels Estats Units. La iniciativa empresarial per una altre banda,  és pujant, i els caps de setmana els hotels s’omplen de famílies de classe mitja.

14. Urb. Nom que reben les ciutats especialment populoses.

 15. Campunos Nom que reben els  emigrats que es traslladen  del camp a la ciutat.