Pel que fa als dominicans, es calcula que el nombre  d’habitants de la Espanyola abans de l’arribada de Colom era d’uns  500.000 indígenes. El grup predominant el constituïen els tains, emparentats amb   el poble arahuaco12. La majoria d’aquests aborígens va sucumbir a les malalties i la brutalitat dels conqueridors espanyols del segle XVI. Els primers colons espanyols van talar els boscos per plantar canya de sucre  i van importar esclaus africans per treballar a les plantacions. A ells es van unir comerciants, marins y empresaris arribats d’Europa durant els segles XVII,XVIII i XIX.

La dècada del 1930 va ser testimoni de l’arribada d’uns quants grangers japonesos així com els colons jueus que fugien de la persecució nazi. Els dos grups van ser ben rebuts pel dictador Rafael Trujillo dins del seu afany per acabar amb la sang africana dels dominicans.

Referent  a la classe i el color,els dominicans són extremadament patriotes, i la seva identitat comú està mollejada en part per la lluita per alliberar-se dels haitians, espanyols i nord-americans. El seu sentit d’identitat reflexa un enrevessat concepte de raça derivat d’una incòmode relació amb la nació veïna, es a dir, Haití.

L’evolució de la societat criolla dominicana,a la que ha primat la puresa de sang d’ascendència espanyola,  va diferir de la d’Haití, caracteritzada aquesta última per el seu repressiu règim esclavista i una població blanca minoritària. A la República Dominicana, l’esclavitud va ser relativament dèbil i la població era en la seva majoria mestissa 13.

Encara que la societat dominicana sembla ben integrada, en realitat és jeràrquica. Característica per estar formada per una elit blanca a la posició més alta, negres en els estrats més baixos i tota  classe de tons entre mitjos:  trigueño, rentat, canelo, quemado i oscuro.

Si be el 90% dels 9.3 milions  d’habitants són negres o mulats,catalogats oficialment com a indis, els dominicans no acaben d’acceptar la seva herència africana: Trujillo, per exemple, utilitzava cremes blanquejadores per aclarir-se la pell.  Cal també destacar que els dominicans reserven la paraula negre pels haitians, els quals són tractats amb menys preu,  fruit dels intents per part d’Haití, al llarg de la història de conquistar la República Dominicana.

El grup de l’anomenada  gent primera  l’integra una elit aristocràtica molt cohesionada descendent de la petita noblesa colonial. Aquestes persones, fincades a Santiago i al Valle del Cibao, encara dominen la vida política i empresarial del país.

La majoria mulata forma la classe mitjana a l’escala social, en la qual es troben els nous rics de l’administració pública, les professions liberals i el sector del turisme.