En aquest article, la Juliette i la Cristina, parlen de les ONGs i de la fam al món.
També parlaràn d’altres temas que guarden relació amb el comerç just i les funcions de les ONGs.
[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=096af44" wmode="transparent" /]
En Joquim Orriols i en Fabio EMbaló vam anar a fer una entrevista al regidor de Sant Just Desvern.
Vam preguntar que si ell creia que faltaven espais per a joves entre 12-15 anys:
Ell va contestar que creia que si ja que el casal de joves va gent molt gran i la vagoneta gent molt petita i que l’ajuntament està pensant en fer un lloc per a la gent de la nostre edat.
També li vam preguntar sobre el tema tan famós del Sakte Park
Ell va dir que si s’entragaven les firmes i la gent tenia moltes ganes de què es poses, llavors el més segur és que es fes.
I per últim vam preguntar que si ell pensava que els joves de la nostra edat estavem prou consiensiats per tot el tema del medi ambient.
Ell va dir que si perque poc a poc la gent es dona compte que si no reciclem dintre d’uns anys no s’hi podra viure a la terra
[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=863d796" wmode="transparent" /]
EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908. L’edifici va ser encarregat per l’Orfeó Català perquè fos la seva seu.
L’arquitectura de Domènech i Montaner és de gran qualitat i originalitat. En l’exterior es barregen elements escultòrics, que fan al·lusió al món de la música, amb elements arquitectònics de caràcter modernista barroc. En l’interior l’arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcció amb ceràmica i vidre
De Felix Hortelano, Braulio Ruiz i Marc Fabregas
ay…) que significa peligro, por ejemplo riesgo de perder la vida.
