EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A LA LLAR D’INFANTS

Des de la Llar d’infants “La Miraculosa”, us comentarem breument en què consisteix el període d’adaptació, perquè també us serveixi de reflexió i ajuda per a resoldre els dubtes que pugueu tenir sobre aquest període, o d’alguna manera superar l’angoixa que us pot suposar deixar el vostre fill/a la llar. 

La Llar d’infants pot esdevenir pels nens/es una nova possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i desenvolupar-se en relació els altres companys, altres adults i nous espais. Les experiències viscudes fins ara en el medi familiar es tornen més complexes i més àmplies.  

Malgrat tot, és possible que als infants els calgui un temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir.

D’aquest temps en diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ. I això no és sinó el camí o procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), tot valorant el que suposa la separació de la família i el que el seu ingrés a l’escola li pot oferir

A QUI LI CAL ADAPTAR-SE?

No són només els més menuts els únics implicats en el procés d’adaptació. La família i l’escola inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos. L’entrada del petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments contradictoris: pors, dubtes, desconfiances… que sovint els porten a sentir-se culpables per la decisió que han pres de portar el seu fill o filla a la llar d’infants. Preguntes com ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”, “estarà sol?”, “tindrà alguna mestra que el consoli?”, són algunes de les que es faran pares i mares 

A partir d’aquí cada família reaccionarà de manera diferent. N’hi ha que sobreprotegeixen el seu fill o que s’hi mostren molt exigents o que intenten convèncer els infants que a l’escola s’ho passaran d’allò més bé, n’hi ha que fins i tot eludeixen parlar del tema. Altres famílies ho miren amb més tranquil·litat i procuren transmetre al seu fill la idea de normalitat.  

També per les educadores és un període d’adaptació, tot i que en coneixen el procés i la importància en el desenvolupament del nen/a. 

Les reaccions dels infants quan ingressen a la llar poden ser molt diverses: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… però també pot aparèixer un plor intens, agressions, fortes actituds de rebuig o aferrament a les”seves coses” (motxilla, jersei…). També és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una setmana, un mes…) reaccioni amb plor i rebutgi la llar quan prèn consciència de la nova situació.  

Cal que siguem especialment sensibles i puguem captar manifestacions subtils del seu estat d’ànim, com ara tristor, aïllament, trastorns de son, inapetència…

ÉS IMPORTANT…

– Que els nostres fills/es descobreixin que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les puguem estalviar.  

– Que no posem temps a l’adaptació. Cada nen té el seu ritme.  

– Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat i optimisme possibles  

És possible que durant aquest període puguin aparèixer en l’Infant conductes de rebuig:

• Hi ha nens/es que poden tenir alteracions de son, d’alimentació, vòmits…

• Alguns senten ansietat per la separació i poden sentir rebuig, por, gelosia cap a altres germans/es, o poden sorgir comportaments agressius.

• Pot ser que l’Infant, en el retrobament amb els pares plori o mostri indiferència, aquestes són algunes manifestacions que no ens han de preocupar, ja que a vegades els nens i nenes també experimenten sentiments contradictoris, al mateix temps sent la separació amb l’educadora i el desig d’anar amb els seus pares.

• Des del punt de vista afectiu i social s’observa:

o  Nens i nenes que ploren: és la manifestació més generalitzada.

o  Nens i nenes que no ploren i participen a l’escola de forma resignada perquè les activitats els hi resulten noves, però a casa manifesten  conductes negatives.

o  Nens i nenes que plores i es neguen a ser atesos per estranys.

o  Nens i nenes que es mantenen aïllats, no participen, no es relacionen…

o  Nens i nenes que agafen fortament algun objecte que porten de casa, participen però amb l’objecte a la mà.

Hem de saber que aquestes són manifestacions normals d’aquest període i que si ho acceptem d’una forma natural ja estarem ajudant al nostre nen/a en la resolució d’aquest procés d’adaptació.Per això, necessitarà que li oferim una gran comprensió i ajuda, ajuda que no consisteix en evitar els seus sentiment i conflictes, sinó en entendre’ls. Tanmateix, hem de comprendre que cada nen/a té un ritme d’adaptació personal que s’ha de respectar.

QUÈ PODEM FER ELS PARES PER FACILITAR L’ADAPTACIÓ? 

• No parlar mai de l’escola en termes negatius. Exemple: “allà aprendràs a menjar!”, “si no et portes bé et portaré a l’escola”  

• Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola, tot familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i de les   mestres 

• Procurar que abans d’anar a l’escola coneguin l’edifici, hagin vist el pati…

• Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar  

• Intentar aclarir dubtes parlant amb les educadores

• Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions

• Procurar que els nens/es vinguin el més relaxats i tranquils possible

• No enganyar als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar

• No allargar excessivament els comiats  

• Permetre que els nens/es portin algun objecte de casa que els proporcioni seguretat (ex: xumet, una nina…)   

I… quan dura aquest procés?

Tot depèn del caràcter del nen, de l’entorn familiar… però aproximadament entre uns quinze dies o un mes la majoria dels nens s’adapten a la nova situació, l’accepten i comencen a gaudir de la companyia dels altres nens, dels nous aprenentatges que se’ls ofereixen, dels jocs a l’aula i comencen a somriure quan es dirigeixen cap a “l’escola” cada matí.

Hem de donar-li moltes demostracions d’afecte durant aquest temps i sobretot…..

MOLTA PACIÈNCIA!!

Moltes gràcies per la vostra confiança i ÀNIMS!!