Arxiu de la categoria: Química

Per què fa més fred a les muntanyes?

Resultat d'imatges de el pirineus nevats

Els estats de la matèria són l’estat sòlid, el líquid, el gasós i l’estat de plasma. Aquest últim no el veiem a Química de 1er de batxillerat.

Quan estudiem l’estat gasós, de seguida hem de parlar del punt d’ebullició de l’aigua, 100 ºC a una pressió d’una atmosfera. Però què succeeix a les muntanyes? La pressió atmosfèrica és menor, i la temperatura d’ebullició de l’aigua també és menor. De manera que, en principi, serà més fàcil bullir l’aigua perquè no cal escalfar-la tant. Per exemple, a 3000 metres, la temperatura d’ebullició de l’aigua és de 90 ºC.

En aquest punt, els alumnes plantegen: “la temperatura d’ebullició serà menor, però si fa més fred a les muntanyes, potser serà més difícil bullir l’aigua”

Clar, fa més fred a les muntanyes, i per tant potser és més difícil bullir l’aigua. Però per què fa més fred a les muntanyes? Tenim tendència a donar-ho per obvi, però sabem realment perquè fa més fred?

El següent article ens parla de tres factors que provoquen que faci més fred a les muntanyes.

http://cienciaes.com/ciencianuestra/2009/05/12/-por-qu-cuando-subimos-a-la-cima-de-una-monta-a-hace-m-s-fr-o-si-estamos-m-s-cerca-del-sol/

Per què l’aigua s’evapora encara que no bulli?

Resultat d'imatges de nubes

A l’assignatura de Química de 1er de batxillerat estem començant a estudiar els canvis d’estat: fusió-solidificació, vaporització-condensació i sublimació.

El pas d’estat sòlid a líquid o de líquid a sòlid es produeix a una única temperatura per cada substància pura. Però és així pel pas d’estat líquid a gasós?  Es produeix sempre a una única temperatura? No. Si fos així l’aigua d’un bassal només s’evaporaria a una temperatura concreta. Potser a 100 ºC? Òbviament no.

El blogger Jordi Pereyra escriu uns articles científics magnífics al seu blog http://cienciadesofa.com En aquest article ens explica amb detall com es produeix l’evaporació a temperatures inferiors a la d’ebullició.

Aquest és el primer article seu que enllacem. Espero que el gaudiu.

http://cienciadesofa.com/2016/10/por-que-agua-evapora-aunque-no-hierva.html

Extraterrestres amb carboni o amb silici?

Sovint sentim a parlar de la química del carboni amb el nom de química orgànica. Això és perquè el carboni és un element essencial per a la vida, present en tots els compostos orgànics, des de les molècules capaces d’emmagatzemar energia com l’ATP, fins a les molècules que emmagatzemen informació, com l’ADN.

Però seria possible una química de la vida amb el silici, un element molt semblant al carboni? Potser extraterrestres amb silici?

Al següent article de Pedro Merino, de la Universidad de Zaragoza, es discuteix la possibilitat amb detall.

¿Por qué no es probable una vida basada en el silicio?