Mostra tots els articles de ALBERTO RODRIGUEZ RAMOS

Com de lluny està l’estrella més propera al Sol?

L’agost de l’any 2016 es va confirmar l’existència d’un planeta orbitant l’estrella més propera a nosaltres. L’estrella es diu Pròxima Centauri i el planeta descobert es diu Pròxima b.

S’ha pogut confirmar, a més, que aquest exo-planeta està a la zona d’habitabilitat de la seva estrella. No està massa a prop de l’estrella, amb la qual cosa l’aigua, en cas de tenir, no està tota en estat gasós. Ni està massa lluny, amb la qual cosa la seva hipotètica aigua no està tota congelada.

Sembla que el més interessant seria enviar alguna sonda per explorar aquest planeta, veritat? En el següent article Eduardo Garcia Llama ens posa en context la distància que ens separa de Pròxima b i planteja el temps que trigaria a arribar-hi una sonda que tingués la velocitat d’altres sondes com la Voyager 1.

http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/apuntesnasa/2016/08/31/a-que-distancia-esta-la-estrella-mas.html

Per què fa més fred a les muntanyes?

Resultat d'imatges de el pirineus nevats

Els estats de la matèria són l’estat sòlid, el líquid, el gasós i l’estat de plasma. Aquest últim no el veiem a Química de 1er de batxillerat.

Quan estudiem l’estat gasós, de seguida hem de parlar del punt d’ebullició de l’aigua, 100 ºC a una pressió d’una atmosfera. Però què succeeix a les muntanyes? La pressió atmosfèrica és menor, i la temperatura d’ebullició de l’aigua també és menor. De manera que, en principi, serà més fàcil bullir l’aigua perquè no cal escalfar-la tant. Per exemple, a 3000 metres, la temperatura d’ebullició de l’aigua és de 90 ºC.

En aquest punt, els alumnes plantegen: “la temperatura d’ebullició serà menor, però si fa més fred a les muntanyes, potser serà més difícil bullir l’aigua”

Clar, fa més fred a les muntanyes, i per tant potser és més difícil bullir l’aigua. Però per què fa més fred a les muntanyes? Tenim tendència a donar-ho per obvi, però sabem realment perquè fa més fred?

El següent article ens parla de tres factors que provoquen que faci més fred a les muntanyes.

http://cienciaes.com/ciencianuestra/2009/05/12/-por-qu-cuando-subimos-a-la-cima-de-una-monta-a-hace-m-s-fr-o-si-estamos-m-s-cerca-del-sol/

Per què l’aigua s’evapora encara que no bulli?

Resultat d'imatges de nubes

A l’assignatura de Química de 1er de batxillerat estem començant a estudiar els canvis d’estat: fusió-solidificació, vaporització-condensació i sublimació.

El pas d’estat sòlid a líquid o de líquid a sòlid es produeix a una única temperatura per cada substància pura. Però és així pel pas d’estat líquid a gasós?  Es produeix sempre a una única temperatura? No. Si fos així l’aigua d’un bassal només s’evaporaria a una temperatura concreta. Potser a 100 ºC? Òbviament no.

El blogger Jordi Pereyra escriu uns articles científics magnífics al seu blog http://cienciadesofa.com En aquest article ens explica amb detall com es produeix l’evaporació a temperatures inferiors a la d’ebullició.

Aquest és el primer article seu que enllacem. Espero que el gaudiu.

http://cienciadesofa.com/2016/10/por-que-agua-evapora-aunque-no-hierva.html

Extraterrestres amb carboni o amb silici?

Sovint sentim a parlar de la química del carboni amb el nom de química orgànica. Això és perquè el carboni és un element essencial per a la vida, present en tots els compostos orgànics, des de les molècules capaces d’emmagatzemar energia com l’ATP, fins a les molècules que emmagatzemen informació, com l’ADN.

Però seria possible una química de la vida amb el silici, un element molt semblant al carboni? Potser extraterrestres amb silici?

Al següent article de Pedro Merino, de la Universidad de Zaragoza, es discuteix la possibilitat amb detall.

¿Por qué no es probable una vida basada en el silicio?