… amb aquest titular tan contundent un mitjà de comunicació titulava la victòria d’en Sandro Rosell en les eleccions d’ahir. Titular clar i contundent, això és el que vaig pensar abans d’anar a dormir tot just després de l’escrutini i el discurs institucional del flamant nou president.

No obstant, avui tots intentàvem llegir i rellegir els resultats per trobar-hi una explicació raonable, per fer veure, que tots enteníem el que ha passat i que ja ho sabíem molt abans de la celebració de les eleccions. La veritat es que de bon gust no hagués anat a l’escola per escoltar les explicacions d’uns i altres, de periodistes, socis, simpatitzants… avui era dia de tertúlies radiofòniques, de llegir la premsa amb calma… avui no era dia per anar a treballar, tot i això he pogut estar més o menys al cas de l’actualitat blaugrana i en destacaria uns quants aspectes que em semblen interessants.

El primer i més important és que avui comença l’era Rosell, i com tots els inicis dels grans projectes, tot són paraules agradables, reptes a aconseguir, il•lusions pels socis i simpatitzants… jo em quedo amb unes paraules del president “no us fallaré”. Són paraules, tan sols això, però els encegats en aquesta samarreta i en aquests colors ens ho creiem, pensem que pot ser una realitat i que el club continuarà essent el millor club del món i millorarà la imatge institucional d’aquests últims mesos.

Però no t’equivoquis Sandro, només són paraules, ara ets el nostre president, el president de tots, és hora de remar junts, de tancar ferides i de mirar al futur, i per tot això ara tens la responsabilitat de fer que aquestes paraules que has pronunciat siguin reals, no ens pots fallar, ja hem patit prou.

Destacar també la gran campanya d’en Benedito, ha obtingut uns resultats a l’alçada de l’entusiasme que ha posat en tots aquests dies. Crec que si fa una oposició constructiva, sap estar en el seu lloc i jugar les seves cartes podem estar davant d’un futur president barcelonista.

Els perdedors de la nit, varen ser els dos candidats continuistes. Especial èmfasi cal posar en la bufetada que es va endur en Jaume Ferrer, ell mateix la va qualificar de “batacada”. Ingla també en surt perdedor, però no tan tocat. Ambdos candidats crec que han pagat la falta de coherència dels seus actes, primer Godall, després Soriano, finalment Ingla, suport del president cap a una banda, poc després cap a l’altra. La impressió que m’ha suggerit és que tenien ganes de poder i estaven disposats a qualsevol cosa per obtenir-lo: prepara campanyes en 10 setmanes, treure a la palestra el joc brut… el soci no ho ha vist clar.

Els analistes més reconeguts coincidien avui en afirmar que la victòria d’en Sandro era previsible, la regla de tres era: més temps treballant = a més vots, no hi estic del tot d’acord, en Sandro ha fet una bona campanya i s’ha vist afavorit pels debats 3 contra 1, l’han ajudat a apropar-se a la gent, a guanyar-se una imatge de temut pels seus rivals.

Destacar per sobre de tot, el percentatge de vots obtinguts per en Rosell, 62 % , molt semblant a l’ obtingut pels partidaris de la moció de censura fa dos anys, i també similar al percentatge de socis que no haguessin votat Laporta si s’hagués pogut presentar.

Per acabar tres premisses que cal que el nou president compleixi per ser un president: Representar el club com es mereix, això vol dir tenir sempre un discurs sobri, integrador, conciliador i sobretot mai relacionat amb temes polítics. La primera premissa no té res a veure amb la segona, no són contradictòries, el barça és un club català i per tant cal fomentar el catalanisme, l’orgull de formar part d’aquest club i d’aquest país, sense buscar fronteres sinó oferint el nostre club com una excel•lent manera de conèixer els catalans, la seva llengua i la seva cultura. I Per últim, ell va marxar de la junta del 2003 perquè no es complien els compromisos adquirits amb els socis, és el moment de que ell compleixi els seus, demostrar que la transparència en la gestió no és una fal•làcia, que estarà sempre de part del soci, que ajudarà a les penyes…

Molta sort Sandro, esperem que l’estiu passi molt ràpid i comenci ja la propera temporada!!

Esperant el diumenge d’eleccions a Can Barça !! els que no som socis però sentim el barça com la nostra religió, com una força que ens empeny cada dia a tirar endavant tot i les situacions difícils, esperem que el nou president ens faci sentir orgullosos de formar part d’aquest club, per tant, a tots els socis els demano un esforç per votar la millor opció.
Des de fora i sense tenir especial informacions sobre els candidats, més que les sensacions que han transmès en aquestes setmanes de debats i declaracions creuades, si jo pogués votar, ho faria per en Sandro.
Cap dels quatre candidats ha demostrat ser un gran aspirant a ser president, esperem que el que finalment ho sigui, sigui un gran president. Ferrer i Ingla són candidats plans, no transmeten cap tipus d’emoció i les seves propostes són poc clares més enllà de dir que volen continuar fent el mateix que fins ara, sota el meu punt de vista, són candidats sense carisma que si aconsegueixen la presidència hauran de millorar molt el seu discurs.
En Benedito, és el candidat que crec que ha evolucionat més en la campanya, en aquest cas si que el veig una persona carismàtica, molt fort en el discurs i superior a la resta en el 1 contra 1. Tot i això, li falta un equip fort a radera. Crec que guanyi qui guanyi, seria una bona opció oferir-li formar part de la junta directiva, ha demostrat la seva vàlua sobradament.
I finalment en Rosell, en principi el meu favorit i el que votaria si tingués l’oportunitat de poder-ho fer, crec que és el que ha realitzat més i millors propostes. El seu nerviosisme en els debats alhora d’exposar els seus arguments és el que em crea els dubtes, ja que és molt superior a la resta de candidats i no ho ha acabat de transmetre als que l’hem seguit. La por a dir que no comptarà amb en Txiqui és el que més m’empipa … aquesta és la clau, tots s’omplen la boca amb el gran treball d’en Txiqui, i en la meva opinió és una persona que no ha fet bé la seva feina. Des del 2005 s’ha gastat una barbaritat de diners en fitxatges, i d’aquests crec que els únics indiscutibles han estat Alves i potser en Keita. No entenc els casos de Keirrison, Henrique, Albertini, Maxi, la bestiesa d’Ibra, chingrinski… El que hem aconseguit és gràcies a en Guardiola, és ell el que ha apostat per la cantera, que ha revaloritzat els jugadors que amb Rijkard dèiem que estaven acabats, que ha apostat per un estil de joc únic al món… Rosell s’havia d’haver mullat i dir clarament que no compta amb en Txiqui, no passa res !!
Sigui quin sigui el resultat final, espero que el Barça en surti vençedor, que deixin treballar al president i a la seva junta directiva, que en Guardiola segueixi per molts anys i els títols vagin arribant.

Salut i Força Barça !!