… amb aquest titular tan contundent un mitjà de comunicació titulava la victòria d’en Sandro Rosell en les eleccions d’ahir. Titular clar i contundent, això és el que vaig pensar abans d’anar a dormir tot just després de l’escrutini i el discurs institucional del flamant nou president.

No obstant, avui tots intentàvem llegir i rellegir els resultats per trobar-hi una explicació raonable, per fer veure, que tots enteníem el que ha passat i que ja ho sabíem molt abans de la celebració de les eleccions. La veritat es que de bon gust no hagués anat a l’escola per escoltar les explicacions d’uns i altres, de periodistes, socis, simpatitzants… avui era dia de tertúlies radiofòniques, de llegir la premsa amb calma… avui no era dia per anar a treballar, tot i això he pogut estar més o menys al cas de l’actualitat blaugrana i en destacaria uns quants aspectes que em semblen interessants.

El primer i més important és que avui comença l’era Rosell, i com tots els inicis dels grans projectes, tot són paraules agradables, reptes a aconseguir, il•lusions pels socis i simpatitzants… jo em quedo amb unes paraules del president “no us fallaré”. Són paraules, tan sols això, però els encegats en aquesta samarreta i en aquests colors ens ho creiem, pensem que pot ser una realitat i que el club continuarà essent el millor club del món i millorarà la imatge institucional d’aquests últims mesos.

Però no t’equivoquis Sandro, només són paraules, ara ets el nostre president, el president de tots, és hora de remar junts, de tancar ferides i de mirar al futur, i per tot això ara tens la responsabilitat de fer que aquestes paraules que has pronunciat siguin reals, no ens pots fallar, ja hem patit prou.

Destacar també la gran campanya d’en Benedito, ha obtingut uns resultats a l’alçada de l’entusiasme que ha posat en tots aquests dies. Crec que si fa una oposició constructiva, sap estar en el seu lloc i jugar les seves cartes podem estar davant d’un futur president barcelonista.

Els perdedors de la nit, varen ser els dos candidats continuistes. Especial èmfasi cal posar en la bufetada que es va endur en Jaume Ferrer, ell mateix la va qualificar de “batacada”. Ingla també en surt perdedor, però no tan tocat. Ambdos candidats crec que han pagat la falta de coherència dels seus actes, primer Godall, després Soriano, finalment Ingla, suport del president cap a una banda, poc després cap a l’altra. La impressió que m’ha suggerit és que tenien ganes de poder i estaven disposats a qualsevol cosa per obtenir-lo: prepara campanyes en 10 setmanes, treure a la palestra el joc brut… el soci no ho ha vist clar.

Els analistes més reconeguts coincidien avui en afirmar que la victòria d’en Sandro era previsible, la regla de tres era: més temps treballant = a més vots, no hi estic del tot d’acord, en Sandro ha fet una bona campanya i s’ha vist afavorit pels debats 3 contra 1, l’han ajudat a apropar-se a la gent, a guanyar-se una imatge de temut pels seus rivals.

Destacar per sobre de tot, el percentatge de vots obtinguts per en Rosell, 62 % , molt semblant a l’ obtingut pels partidaris de la moció de censura fa dos anys, i també similar al percentatge de socis que no haguessin votat Laporta si s’hagués pogut presentar.

Per acabar tres premisses que cal que el nou president compleixi per ser un president: Representar el club com es mereix, això vol dir tenir sempre un discurs sobri, integrador, conciliador i sobretot mai relacionat amb temes polítics. La primera premissa no té res a veure amb la segona, no són contradictòries, el barça és un club català i per tant cal fomentar el catalanisme, l’orgull de formar part d’aquest club i d’aquest país, sense buscar fronteres sinó oferint el nostre club com una excel•lent manera de conèixer els catalans, la seva llengua i la seva cultura. I Per últim, ell va marxar de la junta del 2003 perquè no es complien els compromisos adquirits amb els socis, és el moment de que ell compleixi els seus, demostrar que la transparència en la gestió no és una fal•làcia, que estarà sempre de part del soci, que ajudarà a les penyes…

Molta sort Sandro, esperem que l’estiu passi molt ràpid i comenci ja la propera temporada!!